Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, February 6, 2008

Testament poètic de John Keats

.

El foc encès del meu pit m’abassega, se m’enduu lluny, allà on la mort governa.
No tinc por. Por... fa viure eixelebrat pels dies, rere dèries mundanes útils, buides, i honorables... Por... fa caminar sense trobar bellesa a la mitja llum dels dies rúfols, a la flaire de la pluja, a la terra humida o a la ventada noble... Por... fa enquadrar la vida en ambicions assenyades, terns elegants, títols honorables... i clissar de lluny el cèrvol, el rossinyol, el bosc i l’aigua blavissa d’un llac, on mai no ens acostem per manca d’hores.
Escolto xiuxiuejar la dama negra vora el llit, no vessaré ni una llàgrima; l’alè tranquil de la senyora em guiarà amb un estol de fades a les boscúries del nord, m’alegrarà el cor cansat, i el meu panteix descansarà.
I no m’angoixa saber on és ara l’eufòria de la vida; morir-se és viure, i cal cercar els matisos de la bellesa de l’instant, la suau bellesa de l’adéu. Si gaudim de l’hivern... per què freturar la primavera? Si aquest món no entén la força del que és bell... ¿on ens podem refugiar millor que enllà de la mort, on el corrent de l’eficàcia no ofega la bellesa?
En l’aniversari zero de la meva mort, saludo la vida; i des del cor de l’antic imperi, me’n volo envers la venustat.




1 comment:

gypsy said...

Morir-se és viure, abandonar la llum radiant dels universos blancs i penetrar un altre mena d'indrets inconeguts. Ja no tinc por... no, no; la dama negra ve a buscar-me tranquil·la, com una deessa amagada al fons del meu pensament absort i marxo, me'n vaig d'aquestes contrades mil voltes explorades i m'evadeixo en el no res il·limitat, en la no experiència volguda, en el fons, desitjada amb deliri pretesament seré.

Gràcies per aquests mots tan bells, tan aparentment inconnexes, tan plens de sentits. No sé si quan el vas escriure estaves il·luminat, el que sí que penso, és que la inspiració ha d'existir, sí, ja sé que t'ha de trobar treballant, però hi ha coses amb una màgia inexplicable, com aquest pedaç de la teva ànima fet llenguatge comprensible.

És bellíssim i d'una lucidesa salvatge.