.
Ahir mateix vaig proposar aquest tema de debat al web de relatsencatalà:
Una consulta a les ments pensants.
Allà va:
“La tensió existent entre l'ordre natural i l'organització històrica sempre ens ha de fer entendre la diferència entre l'atzar i la lògica; recordem que nosaltres encara no som capaços de comprendre la complexitat de l'atzar, però sí que podem actuar lògicament perquè la lògica ens ajudi a conèixer com funciona l'atzar”
La consciència que crema
EUDALD CARBONELL
Llegint, l'altre dia, mentre em torturaven rehabilitant-me el canell, em vaig topar amb aquest fragment d'Eudald Carbonell i em va fer pensar.
Veig que realment a la natura, existeix l'atzar (fet que d'altra banda ja coneixia). L'atzar controla una bonior de valors físics, de mutacions, de moviments... L'atzar, d'una manera directa, és co-formador de l'univers i de tots els seus elements, inclosos nosaltres.
Aleshores he pensat en la lògica, que també existeix; la lògica, que tenim a la nostra estructura mental i que ens permet esbrinar bocins de veritat. I m'he adonat que aquesta lògica (eina de la nostra ment) també ha estat creada per l'atzar.
I tot plegat m'ha semblat una contradicció: l'atzar crea la lògica? ¿Què és més (en l'ordre ontològic o entròpic)? l'atzar o la lògica? La lògica. Aleshores com pot ser l'atzar creador de la lògica? Al costat de l'atzar hi ha d'haver algun altre element formador de la lògica; algun element que no pot ser inferior a la lògica, que no pot ser més entròpic sinó menys. És a dir que ha de posseir més complexitat que la mateixa lògica. No sé si m'explico. Segur que no faig servir els mots adequats. Però a veure què me'n dieu vosaltres.
I molts relataires van opinar. Podeu llegir aquí les seves aportacions:
Ahir mateix vaig proposar aquest tema de debat al web de relatsencatalà:
Una consulta a les ments pensants.
Allà va:
“La tensió existent entre l'ordre natural i l'organització històrica sempre ens ha de fer entendre la diferència entre l'atzar i la lògica; recordem que nosaltres encara no som capaços de comprendre la complexitat de l'atzar, però sí que podem actuar lògicament perquè la lògica ens ajudi a conèixer com funciona l'atzar”
La consciència que crema
EUDALD CARBONELL
Llegint, l'altre dia, mentre em torturaven rehabilitant-me el canell, em vaig topar amb aquest fragment d'Eudald Carbonell i em va fer pensar.
Veig que realment a la natura, existeix l'atzar (fet que d'altra banda ja coneixia). L'atzar controla una bonior de valors físics, de mutacions, de moviments... L'atzar, d'una manera directa, és co-formador de l'univers i de tots els seus elements, inclosos nosaltres.
Aleshores he pensat en la lògica, que també existeix; la lògica, que tenim a la nostra estructura mental i que ens permet esbrinar bocins de veritat. I m'he adonat que aquesta lògica (eina de la nostra ment) també ha estat creada per l'atzar.
I tot plegat m'ha semblat una contradicció: l'atzar crea la lògica? ¿Què és més (en l'ordre ontològic o entròpic)? l'atzar o la lògica? La lògica. Aleshores com pot ser l'atzar creador de la lògica? Al costat de l'atzar hi ha d'haver algun altre element formador de la lògica; algun element que no pot ser inferior a la lògica, que no pot ser més entròpic sinó menys. És a dir que ha de posseir més complexitat que la mateixa lògica. No sé si m'explico. Segur que no faig servir els mots adequats. Però a veure què me'n dieu vosaltres.
I molts relataires van opinar. Podeu llegir aquí les seves aportacions:
1 comentari:
NICE Blog :)
Take a peek into the future at
http://futuristicstechnology.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada