Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, August 11, 2008

L'explicació del fenòmen aparicionista.

.


.
L'evolució dels hominids, fins arribar a l'Homo sapiens, ha implicat un intens desenvolupament de les capacitats cerebrals i un increment de la imaginació i del poder de l'inconscient com a instrument d'ordenació d'idees i de presa de decisions no conscients. Si contemplem la bonior de religions que emplenen el món, descobrirem que moltes d'elles parteixen d'una “aparició inicial” d'un fenòmen aparentment sobrenatural. Dins de l'Església Catòlica, una gran quantitat d'ordes religioses s'originaren a partir d'alguna suposada revelació privada a un vident, així com molts sants han adquirit fama a partir d'alguna aparició. Al llarg del segle XX, i a l'actualitat, es compten per milers les suposades aparicions marianes, que ens regalen missatges del cel, i que es manifesten a un o a uns pocs escollits. Hi ha tants mentiders al món? Són totes les aparicions conseqüència de muntatges o fraus? És poc probable. El més probable és que la majoria d'aparicions parteixin d'una realitat, que és la visió subjectiva del vident o vidents. La majoria de vidents no menteixen. Els casos d'aparicions col·lectives són els més misteriosos. El fet que hi hagi tantes aparicions avui dia en comparació a segles precedents es deu a diversos factors:

*Mercès als mitjans de comunicació les aparicions són més conegudes (potser abans n'hi havia moltes que no s'arribaven a conèixer)

*La imaginació de la població està molt més estimulada gràcies a la televisió i a la alfabetització.

*Hi ha una població més nombrosa, amb la qual cosa si el fenòmen aparicionista es dóna en un percentatge de la població real, per força n'hi ha d'haver més.

Per què, les aparicions? Quna explicació tenen?

Vist que és un fenòmen que existeix des de fa milers d'anys (hi ha aparicions d'una dama blanca anteriors al naixement de Jesús i de Maria). Vist que la religiositat, les grans religions, han agafat forma mercès a les aparicions (el culte a Maria no existia al principi, es va anar imposant a força d'aparicions). Intueixo, i prometo continuar-ho estudiant, que el fenòmen aparicionista és una conseqüència d'algun estat cerebral (que a cops pot ser col·lectiu o que pot induir-se a un col·lectiu), provocat per l'inconscient humà de l'individu vident. L'inconscient humà recull la religiositat d'un temps i una societat i elabora un reguitzell de sensacions i alucinacions que expliquen, estimulen i intensifiquen la religiositat del grup d'Homo sapiens al qual l'individu, o individus vidents, pertanyen. Alguns individus del grup tindrien el en o gens causant d'aquest fenòmen. Aquesta facultat s'ha adquirit per mutació i posterior distribució i evolució: els grups que han tingut aquest caràcter han desenvolupat una religiositat que els ha reforçat com a grup, ha millorat el seu comportament i la seva cohesió, i en conseqüència els ha fet més competitius front a grups que no tenien el gen o gens, causants d'aquest efecte. La religiositat esdevindria així un caràcter positiu pel que fa a la supervivència del grup, a la reproducció, l'adquisició d'aliments i el domini de l'entorn. Mercès a això, aquest gen (minoritari) s'ha estès en el grup, i a la llarga en d'altres grups.

Els vidents que he pogut observar en estat de contemplació de l'aparició aparenten trobar-se en una mena d'estat hinòptic que en alguns casos els mostra amb els ulls oberts i fixos, en d'altres amb els ulls tancats i amb certs espasmes. Posar algun objecte davant dels ulls no els impedeix de rebre la visió. En alguns casos l'aparició incompleix les seves promeses de tornar en cert moment i en cert lloc. Les aparicions, bo i dir gairebé sempre al vident o vidents (en l'actualitat) que són la Mare de Déu, són vistes per cadascun d'aquests vidents amb característiques racials diferents, depenent de la raça del vident. Normalment, la dama, o personatge, apareguts agafen els caràcters racials del vident, la qual cosa reforça la idea de l'inconscient com a productor de l'alucinació, i la qual cosa ajuda a que el grup tribal es reforci més, car considera l'ésser aparegut, i déu protector, del seu propi llinatge.

Ara per ara, i amb la intenció de continuar investigant, m'inclino humilment per aquesta hipòtesi com la més probable, amb la disposició de rectificar davant qualsevol evidència contrària al que he dit.


Enllaços relacionats:

Alucinacions col·lectives

Diverses disfuncions de la percepció

Psicologia de grups i masses

Aparicions de Rwanda


El misteri de les aparicions

Hipnosis

Video aparicions Medgujorge

Video aparicions Garabandal

Videos de Garabandal i reconeixement de les vidents que tot havia estat fruit de la imaginació

.


6 comments:

♥frida said...

eres el meu primer (i únic comentari al blog), quina ilu saber que algú ha pres un segonet en llegir algunes paraules.

Aquest blog és una mena d'eixida, d'escriure aquelles coses que no trobe com enfocar o aquells pensaments que no caben a les conversacions habituals...

Gràcies de totes formes pels ànims! una abraçada!

petons!

Judit said...

Moltes gràcies pel comentari, per mi és tot un elogi venint d'un escriptor com tu! Felicitats pel teu blog i pels teus relats.
Una abraçada!

Helènic Glauc said...

RESPOSTA A FAITFULL, EN RELACIÓ AL SEU COMENTARI AL MEU ASSAIG PENJAT A RELATSENCATALA: PER QUÈ CREC EN DÉU?


No acabo de comprendre què és el que no comprens. No dono cap resposta a res, no dic que sigui hipnosi, ni alucinacions, ni cap altra opció; senzillament he buscat informació sobre fenòmens mentals susceptibles de provocar efectes similars als de les aparicions, i els he posat com a enllaç al post. M'interessen, a més de les aparicions marianes, qualsevol altra tipus de visió (sobretot si són col·lectives, perquè són més misterioses i com més misteriosos més interessants per mi).
No encamino la investigació envers cap direcció concreta, analitzo totes les possibilitats, i no m'atreveixo a dir gaire. De fet no dic res amb seguretat, perquè sé poc. Les investigacions científiques no s'han “d'encaminar”; han de ser com més imparcials millor. La raó per la qual m'interessa tant el tema, és perquè per per atzar, a la meva vida, he conegut persones que han viscut aquesta experiència i això m'ha fet encuriosir-me, investigar més, i alhora encuriosir-me més.

L'explicació als fenomens paranormals també m'interessa, ja sigui per desemascarar un possible frau o per cercar explicacions objectives. M'encanta el programa “Cuarto Milenio”. Encara que no em crec res d'entrada, sempre penso que hi ha una explicació lògica per a tot; i si no la veig clara m'agrada buscar-la.
No recordo haver escrit mai que la Biblia només ha d'estar emplenada pel mètode científic.
La meva investigació o interès en les aparicions no té a veure amb la meva fe o no fe en Maria; només en l'atracció que em produeixen els misteris, i les experiències d'algunes persones que he conegut. En principi no em veig capacitat per negar d'una manera rotunda del fet que hi hagi un ésser conscient que provoqui algunes d'aquestes aparicions (que no deixen de ser sensacions conscients a la ment del vident com tot el que percebem), però tampoc em veig capacitat per afirmar ni de bon tros que aquest ésser hi sigui. Sóc de la opinió (que no afirmació científica) que si aquest ésser hi és, no es tracta de la Mare de Déu. Esbrinar qui és, o esbrinar l'explicació d'aquest fenòmen cas que no hi hagués ningú (el més probable) i que obeís a causes mentals naturals, serviria per acostar-nos més a la veritat, per evitar la proliferació d'algunes sectes poc edificants, o d'alguns comportaments sectaris, per alliberar persones ignorants que darrere algunes d'aquestes aparicions han perdut familiars, diners, la vida, per aconseguir que les obres de les persones canviessin no per servilisme a un Déu castigador sinó per convicció ètica, etc. En genral, qualsevol apropament a la veritat, és alliberador.
Dius que et tinc perplex, i és perquè no em coneixes. Dius que no són pròpies de mi certes actituts que em presuposes quan en realitat ni saps segur si tinc aquestes actituts, ni em coneixes. La perplexitat és pròpia del desconeixement.
No m'enfronto als fenòmens, només els contemplo i intento d'esbrinar-ne l'origen. No és que en descarti un origen paranormal, tampoc no el proclamo. No faig valoracions prèvies a una observació neutra. De fet allò que és anomenat paranormal, és el normal que encara no ha estat desenmascarat o explicat, o allò que s'escapa a la ciència actual. Tot el que esdevé, és natural; el que s'anomena sobrenatural, és allò que és a la natura però que encara no s'ha comprès del tot.
Resumint, no descarto causes mèdiques, mentals, genètiques, reals externes al vident... no descarto res... no “preopino”... només observo i elaboro una conclusió provisional, fins que en trobi una de millor.

La perspectiva que tu planteges per analitzar les suposades aparicions no em serveix perquè parteix d'una prevaloració. Parteixes del fet religiós doctrinal, i a partir d'ell intentes cercar una lògica. És a dir, primer creus, després ja observaràs, ja pensaràs, ja conclouràs. Aquest és un procediment no científic, perquè amb ell ja estàs orientant els resultats, en certa manera ja els estàs condicionant amb les teves creences.
Millor primer observar: observar el fenòmen, observar fenòmens similars dins la medicina i al llarg de la història, observar la natura, observar el cervell, observar els elements físics reals implicats en el tema. Després, si es pogués, experimentar (en aquest cas sembla que no pot fer-se). I per últim pensar i extraure'n conclusions provisionals (sempre provisionals).

Jo no intento demostrar que la fe catòlica en la Mare de Déu és mentida, perquè en principi malgrat que de primeres no crec que el que/qui s'aparegui sigui la mare de Déu, essent estricte en realitat no ho sé (¿recordes allò de la diferència entre creure i saber?)
Sento una gran simpatia per Bernardette per qüestions que ara no em ve de gust explicar; l'aparició que descriu és una de les que dibuixen un Déu més benigne; malauradament també és una de les que manifesten amb més claredat un origen mental (però no ho asseguro, és una opinió). La simpatia que pugui sentir per ella, però, no m'ha de moure a creure que l'aparició tingui un origen extern a la pròpia vident. Haig de ser objectiu. Sento simpatia per Lourdes (tot i que sé que molta gent, catòlics inclosos, consideren que és un muntatge comercial i fins i tot denigrant de cara als malalts que busquen desesperadament un miracle) Conec Lourdes i puc afirmar que els miracles de Lourdes no són les curacions (sembla ser que hi ha menys curacions espontànies que les que hi ha fora de Lourdes); els miracles de Lourdes són els gests d'amor envers els malalts, la solidaritat, el viatge, la proximitat de tanta gent que sofreix d'una manera o d'una altra a una natura impactant, la remor del riu, el silenci de la cova, el magnetisme invisible i inconscient de la roca de la muntanya, el protagonisme dels desheretats de la societat consumista, la fredor de l'aigua, la verdor del bosc, la senzillesa de l'origen, el vertigen de la petitesa humana. He conegut molts malalts i no n'he conegut cap que anés allà per a curar-se (no dic que no n'hi hagi que ho esperen), els que he conegut jo hi anaven com a experiència, de vegades propera a la mística. Ni tan sols no m'escandalitzen les botigues de souvenirs; quin mal hi ha a vendre objectes per a sobreviure? Postals, espelmes, rosaris... ¿Que és que no comprem mòbils, plays, joies, gelats de chesse and cake, pintallavis...? ¿I ens hem d'escandalitzar perquè existeixi el gremi dels comerciants de Lourdes? El miracle de Lourdes són les persones que no s'escandalitzen dels disminuits psíquics, que són capaços d'abraçar-los sense fàstics, de riure amb ells, de cantar de ballar malgrat que la seva existència pugui arribar a estar privada del que una vida humana hauria de tenir. Per tot això no em preocupa si l'aparició té un origen extern o no, però sí que m'interessa molt estudiar-ho, perquè m'interessen tots els misteris; perquè les aparicions de les dames blanques és constant al llarg de l'evolució de l'Homo sapiens, i sento l'inquietud científica de trobar-ne les causes objectives.
No crec que t'agradi tot el meu blog, encara que diguis que sí.
Per la meva part, i emulant el teu comentari final, t'animo a que no engarjolis la teva capacitat de raonar a la submissió als dogmes. Perquè la lògica és incompatible amb el dogmatisme, i perquè els dogmes (segons la meva modesta opinió) tenen un origen humà, són elucubració humana i prou, encara que ja sé que tu creus el contrari. El més lògic és primer pensar i després creure, i no a l'inrevés.
En el fons m'alegra deixar-te perplex, als que tenim l'afició d'escriure ens encanta produir aquest efecte.

Anonymous said...

Hola Jeremias,

Així doncs, el que vols és trobar una resposta científica al misteri? No creus que l’home ha d’acceptar el misteri? També vols desxifrar el misteri de l’amor? I el de Déu? Són realitats que estan en la natura? Per què et negues a acceptar que hi ha una part que Déu s’ha reservat per a Ell, i que només hi podem accedir si decidim saltar-nos les fronteres de la física?

Pretens desemmascarar possibles fraus, i jo et felicito. Dius que pretens un apropament a la veritat, ja que allibera, i consideres que Déu s’ha despreocupat de la natura, s’ha fet inútil per a poder intervenir des de fora, sempre que ho cregui oportú. Creus que un dia podries acotar els límits de la natura, i que d’allà enllà, Déu ja no pot entrar-hi. I per què no? No deurà pas ser per què no pot, oi? O perquè la natura li és superior? A ell que l’ha creada?

Jo no condiciono els resultats del meu anàlisi. Simplement estic obert a que la raó s’expansioni molt més enllà del que la ciència pot fer-ho en el segle que vivim, i fent-ho així puc arribar a certeses universals, que no depenen del temps, que són les mateixes per a mi que per l’home de totes les generacions. Has imaginat per un moment que es tracti d’un fet sobrenatural de veritat, que ultrapassés les lleis de la natura? T’adones que lluny aniries a parar, i quan de temps perdut?.

( jo entenc i valoro el teu interès, i és molt lloable, i útil en alguns casos; però si negues a Déu la capacitat d’obrar quelcom que tu mai podràs entendre, i aleshores generalitzessis una resposta, creient haver endevinat el perquè de tot plegat, crec que equivocaries el camí)

Pel que fa al muntatge de Lourdes, és un tema que no em preocupa ni un xic. El que si em preocupa és que pensis que la gent que hi va, hi va per sentir la remor del riu, o veure amics desinteressats compadir-se dels seus dolors! Amic... tot això que expliques és ben cert, la proximitat amb Déu fa aquestes coses, però el món hi ha gent que té fe, que confia en els miracles, i que anirà i retornarà mil vegades, amb la mateixa fe. Tornaran a Lourdes amb la il•lusió de ser-hi curats, i no pas pel bon record d’una tarda d’estiu entre una gran quantitat de malalts i voluntaris.

No sé si es fan més o menys miracles a Lourdes, jo penso que la fe que allà es viu, si Déu fa miracles, i si la fe és una premissa important, aleshores estic convençut que se’n fan a grapats, i de veritat, constin o no en les estadístiques que tu llegeixes.

Jo no tinc cap submissió a dogmes, i és cert, a vegades crec primer per poder veure després. No faig altre cosa que el que ens va dir Jesús.

Respecte al teu blog, és cert que m’agrada. Home, jo entenc la llibertat que experimentes nu a la platja, crec que és una experiència interessant de ser viscuda, i és cert que és alliberadora i bonica. El cos humà és imatge de Déu. Però tampoc entenc aquesta altre obsessió teva en fer-ne tanta bandera, talment com si córrer conill per a casa, tot el dia amb el cul a l’aire, fos el gran què de la nostra existència. A mi m’agrada el sexe, potser fins massa, no em reprimeixo de res, intento viure’l amb normalitat, que ja costa, però tampoc entenc aquells que per compensar el tabú injust viscut durant molts anys – amb culpa de l’Església o sense – en parlin de nit i de dia, ens ensenyin la cigala al televisor només per que puguin satisfer aquest caprici absurd, i facin ara com si no haguessin cardat mai ni un polvo!

A mi m’agrada la nuesa, però tampoc m’avergonyeixo d’on la societat ens ha portat al llarg dels mil•lenis, i penso que si no anem tot el dia amb la titola a l’aire, i ens la tapem fins i tot a la platja, no ha estat tot només pel fruit de repressions estranyes...

Fins aviat!

FAITHFUL

Helènic Glauc said...

Fas raonaments que no són objectius, que barregen conceptes abstractes amb empírics. Les aparicions són fenòmens empírics per qui les experimenta, Déu, l'amor... bé ja n'hem parlat... són realitats més misterioses, bo i que no per això s'han de deixar d'estudiar Jo tinc tot el dret a intentar esbrinar la incògnita sobre un fenòmen perceptible com les aparicions, sigui mental o físic; no tinc cap obligació a renunciar a investigar apel·lant a l'acceptació d'un suposat misteri. Allà on no pugui arribar, no arribaré, i acceptaré el misteri amb vertigen i admiració. Però... haig de renunciar a intentar explicar allò que es pot explicar, si és que es opt explicar?
Després ja comences a atribuir-me afirmacions que jo no recordo haver fet, o potser no m'has entès: que si jo he dit que Déu no actua a la natura... No sé, no recordo haver-ho escrit... Sobretot perquè no sé si coneixes una mica de què va la quàntica... però et puc dir que hi ha magnituts físiques indeterminades, que no tenen un valor concret fins que no són mesurades (i que permeten la intervenció, però és molt llarg d'explicar, i el to amb què debats, atribuint-me coses que no he dit no em motiva gaire a explicar-t'ho)
En principi no em sento obligat a creure dogmes per a “no perdre temps” i per a no “perdre'm veritats” suposadament revelades i inabastables a la ciència; no crec que Déu m'obligui a creure afirmacions no científiques (moltes vegades incomprensibles) expressades per persones en qui no confio gaire, i sense mètode.
Això que dius de Lourdes, què vols que et digui, jo t'he parlat de la meva experiència, altament positiva. Tu deus tenir la teva.
Pel que fa al que dius de la nuesa; la teva existència és la teva, i la meva és la meva. Jo parlo del que m'agrada, del que em motiva, sense imposar-ho a ningú. Defenso el que crec. Entenc, però, que per als qui teniu una moral molt diferent us pugui semblar una obsessió. Suposo que igual com els qui no vivim pendents del més enllà, del cel i de l'infern, ens pot semblar una obsessió el tema religiós, tot i així el respecto profundament i intentaré no parlar despectivament de les vostres pràctiques. Trobo despectives i poc elegants les teves expressions: “córrer conill per casa, tot el dia amb el cul a l'aire”, perquè estàs prejutjant i presuposant comportaments que no saps; i et trobo un altre prejudici quan afirmes que la nuesa és “el gran què de la nostra existència” defineixes una existència que no és la teva com si la coneguessis del tot. Aquest és un to en el qual no estic acostumat a debatre, ja em disculparàs.

Anonymous said...

Hola Jeremias.

Disculpa pel to emprat, i per les meves afirmacions a atribucions equivocades respecte del que has dit.

Sincerament, tinc claríssim que no tens cap obsessió per la nuesa, com jo no la tinc per la religió. Jo sóc amic de nudistes i atéus, monjos i mossèns, professors, i paletes... no em dedico a parlar normalment d’aquests temes, tinc altre feina, i fins el 29/1/2008 tampoc em dedicava massa a pensar-hi, almenys comparat amb aquests últims mesos...

Però és cert que em va fer il•lusió parlar de Déu a RC, i fer-ho intentant semblar desacomplexat, intentant provocar una miqueta, fins si això em suposava crear-me una imatge de fanatisme; això em va semblar poc important. A vegades també m’he passat expressament en la vulgaritat de les expressions – el meu últim comentari n’ha estat un exemple - però no ha estat per rancúnia ni per què m’hagi escandalitzat de res, ni tampoc per ser poc tolerant, en absolut!

M’agrada polemitzar, és cert, a casa, a taula, sempre m’agrada dir la última i mantenir viva la conversa. Tinc debats oberts de religió a la família, jo hi dic la meva, ells hi diuen la seva... a vegades aixequem el to de veu, però sempre acabem rient. Aquest final enriolat, però, és més complicat a força de relats, i potser a mi és una habilitat que m’ha mancat, no n’he sabut.

Fixa’t si m’equivoco amb els comentaris, que puc haver semblat que estic en contra de la investigació de les aparicions: res menys cert, jo crec que en molts casos és trist i vergonyós!

Durant aquest temps puc haver semblat un integrista, d’aquells que tornaria a condemnar galileu: res menys cert!

Puc haver donat la impressió de ser un reprimit, obsessionat, clerical, i mil coses més: res menys cert!

Puc haver donat la sensació que voldria que l’Església dominés en els àmbits de la política, i controlés la societat: res menys cert! Jo prefereixo una societat laica ( si és que fos possible que a més a més no distorsionés el missatge de les religions, i no fos bel•ligerant amb la idea de Déu, o amb Déu mateix)

Però tot això ho accepto si he donat la sensació que estimo a Jesús, i que – a pesar de la magnitud dels errors històrics de l’església – l’estimo perquè crec que va ser fundada per Jesús.

Només volia aportar diàleg i consideracions, que en molts casos m’ha anat bé per aprendre, o almenys entendre’t una mica millor, encara que evidentment no et conec, i tinc l’error sempre molt fàcil quan pretenc deduir comportaments o anar més enllà en les teves motivacions vitals.

Amb tot això només et vull dir, que ha estat un plaer, de veritat, poder parlar amb tu. Recordo un dels teus comentaris que em vas fer, i com jo ja vaig saber que amb tu se’m donava la possibilitat d’establir un diàleg constructiu. Potser no m’hauria calgut anar tant lluny, semblant que sempre poso traves a les teves reflexions, com si mai no n’acceptés cap? Això no és cert! El que passa, és que amb tu he pogut parlar, cosa que m’hagués resultat més difícil amb altres. Vull dir a RC i seguint la meva línea de publicacions: és evident que fora, qualsevol pot ser el meu millor amic, i fer-nos un tip de riure, a pesar d’estar a les antípodes d’aquest tema en concret o en d’altres.

Gràcies doncs, Jeremias! I espero que algun dia ens coneixerem!

FAITHFUL