Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, September 27, 2008

L'art de ser escoltat per trenta adolescents alhora.

.




He decidit de realitzar un dels projectes que fa anys que tinc en ment i que per manca real de temps o, més ben dit, per una qüestió excessivament utilitarista de les prioritats, he anat posposant.
Escriuré un llibre, un assaig, sobre tècniques per tenir èxit com a professor davant d'una classe de trenta alumnes. Ho faré sense cap intenció de preocupar-me dels drets d'autor d'aquest llibre. Tant de bo em plagiï molta gent i tant de bo faci servir les meves propostes per a enfrontar-se a un grup d'adolescents divers i/o conlictiu. De tota manera el registraré al RPI per evitar que algú altre se'l pugui fer seu, o per impedir que intenti ell de guanyar diners o que tracti d'impedir que jo l'ofereixi de manera gratuïta. A algú, el to dels meus consells educatius, li podrà semblar pedant, i potser tindrà raó, però serà un to sincer, i faré l'esforç que sigui humil. De les poques coses que sé fer bé a la vida, parlar amb trenta adolescents alhora i aconseguir ser escoltat i respectat és una de les que estic més convençut que sé fer millor. Fa bastants anys que faig de professor, n'he vist de tots colors. Els colors més intensos i dramàtics van ser els que van lluir el primer any, quan castigava molt i cridava molt. A partir del segon any la cosa va canviar, i amb aquest assaig faré l'exercici d'intentar exposar-ne les causes. L'aniré escrivint en aquest blog, quan em vingui de gust, seguint un índex que ara mateix us presentaré i que pot ser que modifiqui al llarg del procés. Quan hagi completat tots els capítols, els ajuntaré i editaré el llibre en bubok per si algú el vol tenir enquadernat; evidentment sense cap guany per la meva part. No faré un capítol cada dia, i els diferents capítols els aniré posant entre la resta de posts habituals d'aquest blog, de manera que no us penseu que aquest blog ara es convertirà en un blog sobre educació. Continua sent un blog personal al servei de les meves inquietuds per qui vulgui opinar a favor o en contra.


Us presento per tant l'índex que al llarg dels propers mesos aniré escrivint:

L’ART D’ACONSEGUIR SER ESCOLTAT A CLASSE.


1.- Disposició mental del professor. Actitut interior.

    1. L’alumne no és l’enemic, no se l’ha de témer.

    2. L’alumne és un nen o una nena, no pas un guerrer ni un delinqüent.

    3. Posar-se en el lloc de l’alumne.

    4. L’alumne mereix el mateix respecte interior i mental que l'adult.

    5. S’ha d’estimar l’alumne.

    6. No s’ha de tenir pressa a classe.

    7. Preparació de les classes amb guió.

    8. S’ha d’anar tranquil amb la pròpia imatge.

    9. Oblidar-se de la pròpia vida personal quan s’és a l’aula.

    10. Creure’s que es pot canviar el món amb la feina que es fa.

    11. Estimar i apassionar-se per la matèria que s’ensenya.

    12. El professor no és superior a l’alumne.

    13. El professor ha de descansar el suficient.

    14. Descobrir la bellesa de tots els nens i nenes.

    15. Identificar els pensaments que són generats pel subconscient.

    16. Cal dominar a la perfecció la matèria que s’ensenya.

    17. No enfadar-se mai de debò. No sentir-se ofès mai. Tenir consciència de metge mental.


2.- Imatge, escenificació de la tasca del professor. Actitut exterior.


    1. No s’ha de donar la sensació de tenir pressa.

    2. Cal admetre els errors davant els alumnes.

    3. No s’ha de seguir la lògica de la disciplina.

    4. Felicitar, lloar, afalagar.

    5. Valorar l’aspecte positiu d’una resposta incorrecte.

    6. Fer llegir, parlar i opinar, als qui es percep que molesten.

    7. Deturar la classe quan no vagi bé.

    8. No cridar gairebé mai.

    9. Parlar amb un to de veu suau, serè, ferm, tranquil, lent.

    10. No fer servir expressions que puguin agredir algun alumne.

    11. No castigar gairebé mai, però provocar la sensació que es pot castigar en qualsevol moment si és just fer-ho.

    12. Parlar a l’alumne amb el mateix respecte i amabilitat amb què es parla a un adult.

    13. Saber parlar al grup amb molta duresa, i alhora a l’alumne individual amb molta amabilitat.

    14. S’ha d’acceptar la manera de ser i de vestir de l’alumne, mentre aquesta multiformitat no entorpeixi el desenvolupament de la classe.

    15. El professor mai no ha d’actuar amb nerviosisme.

    16. Cal saludar els alumnes en tota circumstància, tal com fem amb els companys de feina.

    17. Cal anomenar els alumnes pel nom, mai pel cognom. Tenir en compte com els agrada als nens ésser anomenats.

    18. Cal fer servir el tuteig, però respectar si algun alumne ens vol parlar de vostè.

    19. Utilitzar l’eina de l’humor intel·ligent.

    20. No burlar-se de cap alumne, cal evitar les expressions que puguin ferir o humiliar.

    21. Les amonestacions i els càstigs han de respectar i valorar la dignitat del nen.

    22. Les dues primeres setmanes cal ser molt dur.

    23. No suposar cap característica familiar normal del nen o nena a casa, en matèria de costums, higiene, cultura... No menysprear ni amonestar el nen a causa de la seva peculiaritat familiar.

    24. Manifestar acceptació i indiferència quan un nen o una nena ens expliqui una situació familiar que se surti de la normalitat social.

    25. Fer servir la paraula, el diàleg i el pacte, en les possibles situacions de tensió, mai intentar solucionar-ho exclusivament amb la imposició o amb solucions policials.

    26. Reiterar als nens que la seva tasca és més una passió que una obligació. L’eina amb què poden millorar-se ells mateixos, controlar la seva vida personal, i intentar de canviar el món al seu gust.

    27. Mai , i en cap circumstància, no aplicar càstigs generals a tot un grup.

    28. No parlar mai d’un nen o nena a un altre nen o nena o al pare o mare d’un altre nen o nena.


3.- Plantejament de la classe.


    1. Les classes han de seduir, han de ser interesants.

    2. Les classes han de ser interactives, mai monòlegs.

    3. Les classes s’han de plantejar tenint en compte com és el grup.

...........4.- Les classes han de referir-se a l’essencial, abitllat amb anècdotes que
mantinguin l’atenció i l’interès.


4.- Tècniques de màrqueting.

.

2 comments:

gypsy said...

Te'l poso al lloc correcte!

La meva germana Núria era professora de Física i de Química de l'escola dels Salesians de Mataró. Tenia els nois i noies grans. Portava exercint de mestra vint i quatre anys. I era una apassionada de les seves assignatures. Fa dos anys va plegar, perquè amb el nou sistema de l'ensenyament obligatori fins als setze anys, es va trobar que tenia la meitat d'alumnes interessats en aprendre i la meitat que hi anaven per força i sense ganes. Era molt difícil poder ensenyar als qui ho volien.
Un alumne violent i els amics li van destrossar el cotxe i la van amenaçar de fer-li mal a la seva filla, Helena, de disset anys, que també anava al centre i al seu fill Arnau, dos anys més petit que la nena.
Ho va denunciar, l'escola no es va fer càrrec de res. Ella és valenta i va continuar, no s'arruga fàcilment. Quan requisava algun mòbil a un alumne perquè l'usava al mig de classe, venien els pares insultant-la per haver-ho fet.
Va quedar molt cremada i v aveure un anunci a La Vanguardia on necessitaven gent per confeccionar els llibres de text pels futurs alumnes, mirant d'apujar el nivell.
A l'escola li van dir que es prengués un any sabàtic, les companyes li deien que passés, que sinó podia ensenyar perquè hi havia molts gamberros, doncs que no era culpa d'ella.
Ma germana no podia seguir així, en un ambient tan hostil, malgrat tenir una gran vocació i no ser una dona feble.
Va marxar, s'ha perdut una bona professora, havia guanyat varis premis Cirit del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, portant alumnes d'aquells que volen aprendre i canviar el món.
No sé, va ser una pena, tot plegat.
Crec que llibres com aquest fan molta falta, tot i que els pares s'haurien d'implicar més en la formació dels fills i educar persones amb un mínim d'educació i saber estar.

Una abraçada

gypsy

Anabel said...

M'envien el teu enllaç, un company de fatigues. Dóna gust veure que moltes coses de les que intento posar en pràctica a classe les comparteixo amb molta més gent. Hi ha coses en les que hi ha matissos: el tema càstig general per mi és l'amenaça fantasma, si tots es veuen afectats, els bons sobresurten per posar a ratlla als dolents i és força efectiu. Jo els hi poso un rellotge i apunto els minuts que em deuen, m'ho vaig apuntant i si arribem a l'hora, és un pati. Mai arriben, però saben que ho puc fer. Per la resta estic d'acord amb tu, encara que moltes vegades, no deixem de ser humans i fallem amb moltes premises.

Nice blog. Tornaré.