Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, October 16, 2008

L'origen instintiu de molts pensaments

.




Comentant un relat del web www.relatsencatala.cat, m'he adonat que em quedava un escrit prou essencial i compacte com per formar part d'un post. I encara que és un tema que ja he tocat algunes vegades, mai no va malament resumir i recordar:


Origen Instintiu de molts pensaments:

Tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin és la llei d'or, però existeix la llei de Platí, que encara és més valuosa, i és: “tractar els altres com als altres els agrada (o els és bo) ser tractats” La diferència entre la llei de platí i la d'or és important, perquè no som pas tots iguals. Si fóssim iguals, la llei d'or seria suficient.

Parlant d'un altre tema, estic d'acord, i trobo força interessant, la idea que no sabem les profundes motivacions de les nostres accions. De fet, és un dels meus temes preferits de reflexió. Penso que gran part de les nostres decisions comencen al subconscient. El subconscient, o més correctament escrit: “inconscient”, esperonat pels instints, envia pensaments al conscient. El conscient es pensa que aquests pensaments se li han acudit a ell, i els converteix, sovint, en ordres executables. Així, moltes accions estan governades pels instints, sense que l'usuari ho sàpiga. Moltes accions, idees, paraules, tenen l'origen a la part més impulsiva del cos malgrat que es vesteixin de raonaments, que moltes vegades hauran estat elaborats posteriorment a la decisió, i que serviran més o menys per autoenganyar-se i justificar la decisió. Per tot això: la gelosia, l'enveja, el racisme, l'egoisme en general treballarà disfressat de decisió racional, malgrat provenir de la part més “animal” de l'individu. Al meu blog tinc bastants posts en què tracto aquest tema. Saber això, ens fa menys dependents de l'inconscient, una mica com passa amb les neurosis. Els psiquiatres saben que les neurosis es curen quan el pacient comença a identificar-les i a comprendre els seus mecanismes. El fet de ser conscients d'un problema psicològic ens allibera en gran mesura d'aquest problema. De la mateixa manera, ésser conscients de la tasca que fa l'inconscient com a fabricant de pensaments al servei dels instints, ens allibera una mica de la sovint nefasta influència i/o dependència de l'inconscient, que a més la tenim sense saber-ho. Les decisions, idees i paraules que diem, és bo passar-les pel detector d'instints, que esbrinarà si el seu origen és racional o si és instintiu. A mida que el detector vagi funcionant, cada vegada serà més fàcil adonar-se dels pensaments impostors, dels que volen enganyar el “jo” conscient. I en definitiva serem més humans.


.

2 comments:

Helena Arumi said...

jo,no em veig amb cor de discernir entre allò que ve del conscient i racional i allò que és d'origen instintiu. Diria que va bastant lligat, encara que potser aprenem a disfressar-ho amb quelcom raonat. Almenys, en el meu cas. Sospito que ja massa de instintiu en el meu temperament, que potser m'allunya de la civilització i de l'aprenentatge i m'acosta més als congèneres animals.
Suposo que es tracta d'entrenament mental per anar millorant, doncs eradicar "tics" de tanta fondària és especialment difícil, tot i que no deu ser impossible.
Si racionalitzem el que sentim, ho comprenem millor i ens estalviem actituds impròpies de l'ésser humà, que lamentablement veiem dia sí, dia també.
Jo, no sóc un exemple de pensament racional precisament. Sóc primària d'entrada, després sí que acostumo a filtrar i a analitzar el perquè he actuat d'una manera. Tot sovint no hi obtinc resposta...

Helena Arumi said...

quina errada més horrible!

"ja" - "hi ha"

això per escriure massa de pressa i no repassar. Veus? poc racional!