Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, December 5, 2008

Trenant la xarxa de la mediocritat vital (O la mala educació)

.



Els omplim de joguines per reis; joguines de plàstic, de colors llampants; joguines que no tenen ni temps de gaudir perquè han d'obrir altres joguines. El menjador queda ple de plàstics i cartorns escampats i esquinçats. Moltes joguines es trenquen o són impossibles de muntar, o esgoten la seva capacitat de seducció d'immediat, o desencisen perquè no tenen res a veure amb la màgia que prometien a l'espot publicitari.
Els regalem mòbils que fan de tot menys telefonar. Els proporcionem màquines que els submergeixen en mons irreals, amb éssers simplificats que menteixen sobre el que són, sobre el que som les persones; que ens deslliuren d'ells durant minuts (què dic, minuts! Hores!).
Els considerem un problema colateral quan esquincem la nostra família perquè la titola se'ns aixeca enfront d'estímuls extraconjugals (necessitats, diem).
Els omplim de “coses” per no haver-los de regalar “temps”.
Els ensenyem que l'aparença és més important que la realitat.
Els donem exemple, denunciant tant com podem per a treure tants diners com sigui possible, perquè som el centre del món i tot ha de girar al voltant del nostre benefici.
Els convencem que els diners ho poden comprar tot i que decideixen qui és respectable i qui no ho és; i per a tranquil·litzar la nostra consciència ens inventem els Reis, el ratoncito Pérez, el tió, i Port Aventura.
Els mostrem, amb les nostres accions, que l'esforç ha de ser rebutjat, allunyat, eludit, amb màquines, amb diners, amb el que sigui.
Entronitzem milionaris que ho són per causes atzaroses. Ens enriem, o menyspreem els qui no s'ajusten als canons socials. Ens exhibim davant d'ells defugint els programes culturals, els concerts, la ciència; abraçant televisions porqueria, que mengen carn humana i que graten fons maltractats per a pujar audiències.
Els adoctrinem per tal que s'agenollin davant dels déus socials, del políticament correcte, dels tòpics que els permeten ser acceptats pel grup.
Els alliçonem des de petits fent-los veure que l'amor l'han de merèixer, i aprenen a estimar només a canvi d'alguna altra cosa.
Els deixem sols.
I després de tot això, quan fracassen a l'escola, diem que la culpa la tenen els professors.
.
.
.
La fotografia l'he feta jo, és a lliure disposició vostra sempre que no la feu servir per a guanyar diners o fer mal. Es tracta d'una aranya de la Garrotxa

5 comments:

Adrià said...

La culpa la té el sistema, crec jo. Ni pares ni profes. Sé que sona a tòpic molt fàcil de dir, però ho crec sincerament. T'ho explicaria amb detalls, però suposo q ja m'entens.

Artemisa said...

Hola!!

Me ha gustado mucho tu blog...
En nuestra sociedad hay poco tiempo... los padres casi no pueden atender a sus hijos y darles el cariño que se merecen... puede que esa sea una gran causa de la mala educación...

Un saludo!
Eva

Anonymous said...

ostres de vegades em fas tremolar.
Però tu no eres un optimista?
doncs el que descrius és ben negre, negre com normalment veig jo el món.

uff, que depre, m'ha deixat!

assumpta said...

Potser "lamentablement" no és que ho vegis negatiu tot, el que succeeix és que tens una visió realista de la societat actual. Plena de res i falta de tot ...
Bon cap de setmana.

Teresa aka Tess said...

Thank you for the nice comment you left on my blog. I found your entry here interesting. A very thought provoking piece. And the spider is icky!! I hate spiders but must admit it's colouring is beautiful.