Naturist nudism (When nudeness doesn't mean sex)

.

Sometimes in life time becomes present: deep present, only present. When It happens, we feel the whole universe; the live and burning univers inside the present time. When It happens, language can't describe the fenomenous: there's no enough words. When It happens, human consciousness feels plenitude.

There are a lot of ways to reach plenitude. To put our naked body in touch with natural elements is one of that ways. Human specie has been naked for many years (200.000 years) in touch with air, water, and sun. Today some people thinks that naked human body means scandal, sin, indecency, ugliness, poverty, misery, dirtiness... But there is no manufactured dress that is beatiful more than a rose or a lily. In spite we used all the gold in the world to make that dress, we wouldn't achieve the beauty of that flowers.

If we kept any person from seing a rose during his whole life, when this person saw accidentally a rose, he (or she) would watch the rose with fear, he would examine its thorns, he wouldn't touch its petals for avoiding an urticaria. At the end, he would consider the rose as strange flower, dark, abrupt, too wild to be exhibited.

Nowadays there's a lot of people troubled by their own being. Many people consider their own body and bodies of everybody as enemies: danger and ugly realities. Many people go to forest and ripe off the thorny plants, pick up all the sharp stones, destroy all the poisonous mushrooms... and at the end... these people think that this way of action is a right way of action... they think, wrongly, that this action contribute to achieve a more beautiful world.

Our body is a natural book, the book of the nature. If we sentence this book to darkness, we will lose the poem that existence sings through this book. Our body is just one reality, an oneness. And when our body is naked, all the senses forme just one sense. This only sense (formed by all the senses) perceives the harmony of nature. When It happens, we feel plenitude.

If we recover nudeness serenity, we will also recover the innocence that we lost when we started to wish money, power, prestige, pride... Children lose their innocence when they start to worry about their possessions; they lose their innocence when they start to worry about what they have instead about they are... when they start to worry about they shown instead about they are. To be nude in the nature means to recover the beloved childhood. Nudeness is like a sunlight which awake us from a nightmare; the nightmare of consumption's civilization; the nightmare of utilitarianism. Nakedness is a peaceful and liberating revolution against the chains of people who consider their body to be a dirty reality; a peaceful and liberating revolution against the imposition of fear's morality... against the unhealthy conception of the own being.

To be obliged to hide body is like a finger; a finger which point out the hiden reality; a finger which clamor for a contradiction: the hiden reality is scandalous and seductive, ugly and desirable, sinful and honourable... These contradictions go into subconscious as they were bad seeds . These contradictions turn our bodies into erotic objects.

The key to achieve dominion over instincts is not hiding of the human body but knowledge. When people hide body obsessively, morbidness increases. When people learn to discover human body... when they realise that human body is a good and nice nature's fruit... when they discover that human body is not necessarily an erotic object... then people achieve the self-control and interior freedom. We must know truth and watch reality face to face, without fears, complexs or uncontrolled excitements... Then we will be rid of body's fetishism

Sin is only in the eyes of some people who watch naked human bodies and see the external reality thorugh the glasses of its own interior fears and guilt's complex. They have suffered (unconsciously) a lot of years full of guilt's complex and repression: the mistake of condemning natural realities, of condemning a part of themselves; the mistake of not assuming a part of their reality.

There are some countries and cultures where hands women, or eyes women, have become reason of sexual excitement. The more we hide the more human body becomes perturbing reality. Human spirituality needs to recover the lost ground of the body's beauty. Human spirituality must defeat the economic empire of pornography. Human spirituality must remove morbidity from human body, and must contemplate it as a natural reality.

Human body's beauty is a metaphor of the invisible reality which accompanies body; an ikon which point towards a deeply beautier conscience. If we love the rose that we have left in a star, then all roses will recall our beloved rose. Every human body will recall us human dignity if we achieve to recognize ( in everybody we see) a person who deserve to be loved.

Naturist nudism can be a vaccine against the use of human body as a consumption's product. Nudism can also be the breaking-off with the enforced aesthetics of the mass media... breaking-off with the enforced aesthetics of the traditions... breaking-off with the enforced aesthetics of the dark past centuries. Naturist nudism allows us to recover natural aesthetics which has evolved in Earth since the beginning of time. When human body is naked and free in the nature, beside the sea and the yellow sand, It shines as the beautiest image in the whole universe, the most serene, the most elegant; at least in the mind of people who lives in harmony with nature. Naturist nudism allow us to enjoy natural elements with all our senses, with all our skin; allow us to fill up with wind, with sea, with sun, with plenitude; allow us to feel free and beauty; allow us to accept humbly the dress that univers has sew for us; allow us to watch our companions free of fears; allow us to be accepted by companions as we really are; allow us to be conscious of present time, and to live present time without longing for any future; allow us to educate our daughters and sons with the idea of freedom, free of fears, free of fetishism, free of disproportionate valuations of some body's parts.

People who reject naturist nudism should'nt condemn this reality without previous knowledge. They should'nt put everybody who undress in te same sack. Perhaps some people who undress are victims of a lot of repressed years (people who search sexual excitement). But the majority of nude people, are persons, families, couples, friends... who search freedom, peace, nature, beauty, sun, sea, light...

Helènic Glauc

Terrassa (Barcelona)

All the english posts.

All the spanish posts.

.

Lògica i atzar

.

.
Ahir mateix vaig proposar aquest tema de debat al web de relatsencatalà:

Una consulta a les ments pensants.
Allà va:

“La tensió existent entre l'ordre natural i l'organització històrica sempre ens ha de fer entendre la diferència entre l'atzar i la lògica; recordem que nosaltres encara no som capaços de comprendre la complexitat de l'atzar, però sí que podem actuar lògicament perquè la lògica ens ajudi a conèixer com funciona l'atzar”

La consciència que crema
EUDALD CARBONELL

Llegint, l'altre dia, mentre em torturaven rehabilitant-me el canell, em vaig topar amb aquest fragment d'Eudald Carbonell i em va fer pensar.
Veig que realment a la natura, existeix l'atzar (fet que d'altra banda ja coneixia). L'atzar controla una bonior de valors físics, de mutacions, de moviments... L'atzar, d'una manera directa, és co-formador de l'univers i de tots els seus elements, inclosos nosaltres.
Aleshores he pensat en la lògica, que també existeix; la lògica, que tenim a la nostra estructura mental i que ens permet esbrinar bocins de veritat. I m'he adonat que aquesta lògica (eina de la nostra ment) també ha estat creada per l'atzar.
I tot plegat m'ha semblat una contradicció: l'atzar crea la lògica? ¿Què és més (en l'ordre ontològic o entròpic)? l'atzar o la lògica? La lògica. Aleshores com pot ser l'atzar creador de la lògica? Al costat de l'atzar hi ha d'haver algun altre element formador de la lògica; algun element que no pot ser inferior a la lògica, que no pot ser més entròpic sinó menys. És a dir que ha de posseir més complexitat que la mateixa lògica. No sé si m'explico. Segur que no faig servir els mots adequats. Però a veure què me'n dieu vosaltres.

I molts relataires van opinar. Podeu llegir aquí les seves aportacions:

Debat

Si voleu consultar les obres dels relataires participants:

Allan Lee

rnbonet

Hergé

Sergi Yagüe

Maurici

Clar de Lluna

Anerol

ixnuir

T.Cargol

Epicuri

Copèrnic

Leela

Bruixot

Robert Conway

I el debat encara no s'ha acabat. El podeu continuar en els comentaris, dessota mateix d'aquest post.

Childhood

.


I hope you like my poem:

CHILDHOOD

Let's find again paths which smell of coals
the sounds of the songs of always
the sweat of game
the light of place
the smile.
Let's find again the sublime step of freedom
We must expel fears
darkness and revenge.
Let's enjoy oblivion
as the man who is born now.

Let's rip off clothes and dress in mud and grass. Let's admire rambling ivy which endows the ruinous old house's front and let's play hide-and-seek in its garden. Let's search for fleeing kisses hidden between shadows. Let's sleep in a soft and gigantic bed without thoughts.

All the posts in English
Posts in Spanish

.

Road Blues

.


.

I wrote this story two years ago. This story is also edited in a book "10x10 Microrelats". This book was edited by "La Quàdriga" and it contains stories hung in www.relatsencatala.cat.
(a web whixh contains stories in catalan language. Catalan is the language of Catalunya. If you want to know anything about cataluya: What Catalunya is?.)
And now my story. I hope, grateful, your corrections and opinions.

ROAD BLUES

Jerry have never picked up such a young hitch-hiker.
-Where do you go?
-California.
A swarm of fanciful freckles surrounded her nose; her hair was red; her eyes were blue; her face, pale.
-What's your name?
-Eileen.
They stopped in a petrol station.
And old man approached them.
-Do you go to the west?
-To Sacramento.
-The motor coach has gone away without me, and I haven't enough money for the motel.
The Chevrolet raced along the desert road. Wind spun crowded branches, as they were strange balls. By nightfall, landscape became phosphorescent.
-What do you do, Jerry? –Eileen asked.
-I'm a manager.
-I'm an actress.
Suddenly, the vault of sky dyed in red-hot, wind stopped, flatness got covered in orange light.
-My God! –Eileen exclaimed, gazing at horizon.
-Indescribable. -the old man added.
They leaved the car and went deep into the desert. They sat on the rough ground. The old man took out a mouth organ and played a Willy Nelson's melody.
-You know? –Jerry said, scratching head -. I've been untruthful. I've lost my job, my wife has left me and I don't know where I go.
-I haven't told the truth either -Eileen said -. I've run away from home.
-Well... my daughter have deserted me in the petrol station -the old man explained, with his eyes opened as dishes.
Some instants, full of uncertainty, went by, and then they started to laugh like sillies.
-And now...? –asked Jerry.
-Let's play another song... –said the old man.
Red light of sky was toning down, while nostalgia covered wilderness.

Cuando la desnudez no tiene que ver con el sexo.

.



.
Introducción:

Saludos a todos los amigos de Latinoamérica.
Este es el primer artículo de este blog en lengua española.
A pesar de ser un blog catalán, y fundamentalmente literario, quiere ser también un blog universal y abierto a todos los temas humanos. Es por ello que su contenido será progresivamente traducido a la lengua inglesa y a la lengua española, por ahora, con la vocación de llegar en el futuro al francés, el portugués, el alemán, el chino, el euskera y el árabe.
Sin más preámbulos os dejo con este artículo sobre la desnudez.

Cuando la desnudez

no tiene que ver con el sexo.

Hay instantes en la vida, en que el tiempo se convierte en presente: presente intenso, presente y nada más; es entonces cuando captamos todo el universo, vivo y encendido, dentro de este presente; es entonces cuando el lenguaje no puede describir el fenómeno; no hay palabras, porque cuando ocurre esto, la conciencia humana experimenta plenitud.

Uno de los múltiples caminos para llegar a la plenitud, es la costumbre de poner el cuerpo desnudo en contacto con los elementos naturales con los que la especie humana ha convivido íntimamente a lo largo de miles de años; el cuerpo desnudo, que para muchos es sinónimo de escándalo, de pecado, de indecencia; el cuerpo desnudo que para otros representa fealdad; el cuerpo desnudo que para demasiadas personas se identifica con pobreza, con miseria, con suciedad...

Ningún vestido fabricado por la mano humana se aproxima a la belleza de un lirio o de una rosa, aunque en su elaboración se hubiera utilizado todo el oro del mundo. No obstante, si se priva a alguien, desde su nacimiento, de la visión de la rosa, cuando en alguna ocasión accidental la contemple, se la mirará con un cierto recelo, examinará sus espinas, no se atreverá a tocar sus pétalos por miedo a una urticaria, y al final, la considerará quizá una flor extraña, oscura, gris, quizá brusca, demasiado salvaje para ser mostrada.

A muchos, hoy, les pasa esto mismo con el cuerpo humano, les conturba su propio ser, consideran su propio cuerpo y el cuerpo de los demás como un enemigo, como un peligro, como una realidad estéticamente indeseable. Son los mismos que llegarían a un bosque virgen y arrancarían todas las plantas que tuvieran espinas, recogerían todas las piedras cortantes, arrancarían las setas venenosas, y al acabar estarían convencidos de haber hecho un gran favor a la belleza del mundo.

El cuerpo, igual que todos los elementos de la naturaleza, es un libro; si lo condenamos a la oscuridad, a parte de marchitarlo, nos estaremos perdiendo el poema que la existencia nos canta a través de él. El cuerpo es una unidad; y cuando está desnudo, todos los sentidos, en él, forman un solo sentido formado por todos, que percibe la armonía de la naturaleza y desata la plenitud.

La recuperación de la desnudez serena, representa la recuperación de la inocencia perdida a causa del afán de tener, de aparentar, de dominar. El niño pierde la inocencia cuando empieza a preocuparse de lo que es suyo y de lo que no es suyo, de lo que tiene y de lo que no tiene; cuando empieza a angustiarse más por lo que muestra que por lo que es. La desnudez en la naturaleza es un pedazo entrañable de infancia recuperada, un trozo de sol que nos despierta por unos instantes de la pesadilla de la civilización consumista y utilitarista, una revolución pacífica y liberadora contra los que consideran al cuerpo humano como un objeto sucio, contra los que pretenden imponer, como norma social, esta visión oscura y psicológicamente enfermiza del propio ser.

La ocultación obligada se convierte en un dedo que señala hacia aquello que se oculta, y que grita a todos los vientos que aquello que se oculta es escandaloso y seductor, feo y deseable, pecaminoso y honorable, y toda una serie de adjetivos contradictorios que se introducen en el subconsciente como una mala semilla y erotizan el cuerpo.

El secreto para el dominio de los instintos sexuales no es la ocultación, sinó el conocimiento. Los que hacen crecer la morbosidad en el cuerpo humano, son los que lo ocultan obsesivamente, no los que aprenden a descubrirlo como fruto de la naturaleza, bello y bueno, sin que necesariamente tenga que poseer una significación erótica. Conocer la verdad y contemplarla sin miedos, nos libera de complejos, de excitaciones incontroladas, de vergüenzas absurdas, de fetichismos sobre el propio ser...

El pecado sólo se encuentra en los ojos de algunas personas que miran y no ven lo que está fuera, sinó lo que ellas mismas llevan dentro; y en su interior se esconden años de represión, de culpabilización de lo que es natural, de condena de una parte de su propia esencia que no tienen asumida. Existen culturas donde las manos, o los ojos de una mujer, se han convertido en objeto de excitación sexual; cuanto más se tapa, más trozo de cuerpo se convierte ineluctablemente en perturbador. Es necesario recuperar para la espiritualidad humana el terreno perdido de la belleza del cuerpo humano, es necesario hacer retroceder al imperio económico de la pornografía, vaciando de sentido morboso la realidad natural del cuerpo. La belleza del cuerpo humano es una metáfora del invisible que lo acompaña, un icono que señala hacia una consciencia infinitamente más bella. Si amamos la rosa que hemos dejado en una estrella, todas las estrellas nos recordarán a nuestra rosa. Todos los cuerpos humanos apuntarán hacia la persona, si somos capaces de reconocer en cada cuerpo un "yo" que merece ser amado.

El nudismo naturista representa una vacuna inmunizadora contra la utilización del cuerpo humano como objeto de consumo liberador de una sexualidad reprimida; viene a ser también la ruptura con la estética impuesta por los medios de comunicación, por las tradiciones, por el obscurantismo del pasado; viene a ser, en definitiva, la recuperación de la estética natural que ha evolucionado en la Tierra desde la noche de los tiempos. El cuerpo humano, en el entorno de la naturaleza, en contraste con el azul del mar y el color pardo de la arena, visto en toda su unidad, desnudo, libre, representa la imagen más bella que puede haber en todo el universo, la más elegante, la más serena; por lo menos en la mente de toda persona que viva en armonía con la naturaleza.

El nudismo nos permite gozar de los elementos con todos los sentidos, con toda la piel; permite llenarse de viento, de mar, de sol, de plenitud; sentirse libre y bello, aceptando humildemente el vestido con el que el universo nos ha adornado; mirar sin miedo a los compañeros, saberse aceptado por ellos tal como se es; tomar consciencia del presente y vivirlo sin ansiar ningún futuro, ni inmediato, ni lejano; educar a nuestros hijos en la libertad, sin miedos, sin fetichismos, sin valoraciones desproporcionadas hacia determinadas partes del cuerpo.

Los que rechazan el nudismo no deberían juzgar como inmoral una filosofía sin conocerla. No deberían poner en el mismo saco, a todo el mundo que se desnuda en una playa; no todos los rincones de costa, ni todos los momentos del día, son representativos de la realidad social y de las motivaciones que mueven a centenares de familias a descubrir la libertad y la plenitud del naturismo. No es correcto condenar a un movimiento sin plantearse sus motivaciones, sin hacer un esfuerzo para entender las inquietudes y las ideas que lo alientan.

.

About Catalunya (a big hug for all the foreign visitors)

.

To all the visitors who don't know about Catalunya.
I belong to a little country in Europe which is currently not an independent state.
Our country is called Catalunya and our language is Catalan.
We have about six million people.
Now... You can hear Pau Casals, a great musician, talking about Catalunya at the ONU in 1971.



.

D'on és la gent que visita aquest blog?

Paraules que poden canviar el rumb d'una existència. (Words which can change the route of a life)

.

Paraules que poden canviar el rumb d'una existència.

Words which can change the route of a life.

Thanks Carl



.

Encara no som humans

.






.

De petits, el jo és el centre, però dins d'aquest jo hi ha suficient empatia com per a incloure-hi els sentiments i les vivències dels altres, de manera que l'infant és un ésser humà.

A mesura que creixem el jo creix i s'enquista; els altres passen a ocupar una posició reressagada dins l'escala de valors. Aquest fenomen es dissimula per pudor; a voltes es vesteix d'espiritualitat, de xovinisme patriòtic o de identitarisme. Fora d'estranyes i pintoresques excepcions, els adults Homo sapients tenen com a déu el seu jo. Fins i tot els qui es proclamen ateus o agnòstics acaben adorant la seva subjectivitat. Els seus actes es tracen seguint fil per randa la moral d'adoració al jo. Les diferents categories d'egoismes es vesteixen amb diverses disfresses anomenades: “justícia” “honorabilitat” “propietat privada” “pudor” fins i tot “discreció” i “humilitat”. La majoria d'Homo sapients ignoren aquesta entronització del jo, el seu propi inconscient els enganya; i a la pròpia enveja l'anomenen “agressió” “intent de desplaçament” “orgull aliè”. A la por d'un pacient per la pròpia malaltia i posterior visita a la secció d'urgències de l'hospital, alguns Homo sapients metges l'anomenen “abús del servei d'urgències”; sense tenir en compte les circumstàncies del pacient: el seu desconeixement del tema, el seu dolor, la seva angoixa. Al comportament inadequat d'un alumne, alguns Homo sapients mestres l'anomenen agressió; sense donar suficient valor a l'entorn de l'alumne, sense comprendre el que sent. I aixi podríem anar seguint.

Per tot això, els adults Homo sapients, en la seva gran majoria, encara no són “humans”. Són una espècie més d'hominids al costat dels Ximpanzés, els goril·les, els bonobos, els orangutans... Els hominids que s'assemblaven més a l'Homo sapients, van ser desplaçats i exterminats pels mateixos individus Homo sapients. Fa uns quants centenars de milenis, els individus Homo sapients que posseïen una conducta d'origen genètic que els impulsava a exteminar les espècies semblants a ells, van tenir més èxit a l'hora de reproduir-se. En conseqüència, aquesta conducta es va escampar fins als nostres dies en què de vegades, quan l'herència cultural i a pressió social no ho eviten, es desenvolupa en forma de racisme.

Adonar-se de tot això, ja és molt... i permet la revol·lució; la decisió de ser humans, de convertir-nos en allò que el humanisme i les religions diuen que som, i que encara no som. Ésser conscients de les mancances ètiques i racionals de la pròpia espècie, és el primer pas envers la transformació. Jo intentaré donar-lo.

.

La cultura científica com a camí envers la pau i la tolerància.

..

.

.

Ai les lletres... què són sense la lògica? Sense el mètode científic? ¿Per què molt poca gent dubta que estudiar filosofia, a segon de batxillerat, sigui necessari per una formació global de l'estudiant, tant si és de lletres com de ciències, i en canvi molt poca gent considera que conèixer l'aplicació del mètode científic, la resolució d'integrals, l'aplicació de les matemàtiques per la descripció dels fenòmens de la natura, sigui fonamental per a comprendre millor l'existència? Si els integristes haguessin estudiat la mecanicitat de les lleis físiques, químiques, biològiques... la indeterminació matemàtica de la quàntica, la bellesa de les relacions matemàtiques expressades gràficament en tants exemples a la natura: les línies de les zebres, la gradació de freqüències (colors) al cel del capvespre, des de l'oest fins al llevant... la suau evolució del cos d'una espècie d'hominids fins a la següent, filogenèticament parlant... Si tot el feix de brètols que obeeixen els sofismes com si fossin equacions exactes, tinguessin un mínim d'educació científica... serien més humils, i probablement no gosarien menysprear ( ni molt menys atacar) ningú a causa de les seves creences. Hi ha poques realitats més perilloses que un “excés” de lletres acompanyat d'una mancança estrepitosa de les lleis més simples de la lògica, la ciència i la matemàtica. Les lletres sense la ciència caminen cap a fantasies perilloses; perilloses no pel fet de ser fantasies, sinó a causa de prendre's com a realitats. La fantasia compleix una funció fabulosa si es presenta com a tal, com a fantasia... En el moment, però, que per manca de cultura científica la fantasia pretén imposar-se com a veritat dogmàtica, l'ésser humà disminueix l'exercici de les seves llibertats.

Quan la humanitat posseeixi una cultura científica estesa arreu, i adulta, la pau, la tolerància i el respecte estaran més a prop. Les veritables bestieses de la humanitat no les han fet els científics i els tecnòlegs... les han fet alguns dels qui només posseeixen un coneixement “humanista”, ric en lletres i filosofades, i orfe de ciència i natura. Alguns, que s'han apropiat dels invents i descobriments d'alguns científics, per a defensar sofismes, dogmes o idees fonamentades en instints disfressats de poesia, de mística o de messianisme.

Ningú no podrà enganyar mai una població que posseeixi cultura científica. Malauradament, avui dia no hi ha cap país del món la població del qual, d'una manera general, tingui aquesta cultura. La ciència és el privilegi d'uns quants escollits, que per a més inri l'estudien a la força, per a poder-li donar una utilitat pràctica, de cara a ingressar en alguna carrera superior, o per aconseguir alguna feina ben remunerada. El dia que la ciència sigui un coneixement obligat per a tothom haurem donat un pas més en l'evolució cultural de l'Homo sapients.

Òbviament, el coneixement científic significarà un gran pas, però la pau no serà automàtica; l'humanisme, llavors, podrà orientar la força i la llum de la ciència envers la sensibilitat no quantificable. La ciència és necessària, però amb això no vull dir que sigui suficient.

.

Sí senyor!

.

El que és bo és bo... i ja està:


.

Estudi de mercat literari.

.

Sempre és interessant saber què és el que atrapa d'un llibre, quin secret fa que ens enamorem d'un relat, que el recomanem, que ens el tornem a llegir. I és important saber-ho sobretot per algú que produeix obres de ficció i que té el desig, secret o manifest, d'agradar, d'arribar, de produir satisfacció.

És per això que dedico aquest post a fer un estudi de mercat; una d'aquelles estratègies que t'ensenyen a la carrera d'enginyeria industrial, i a un bon grapat d'altres carreres, per tal d'introduir al mercat un producte que vengui. Dit així sona fatal (l'antítesi de l'art, del misteri...) hi estic d'acord. Però no hem d'oblidar que els llibres són editats a indústries que fan soroll i pudor, i que són enquadernats amb coles adhesives que es produeixen en indústries químiques; i que si no fos així ens hauríem de resignar a elaborar-los artesanalment, en petites tirades, potser més cars, potser amb una difusió que no arribaria a ser universal. És trist, potser, però és així. El poeta necessita deglutir animals i plantes mortes perquè el seu cos no defalleixi i pugui crear obres que arribin enllà de la matèria. Renunciar del tot a l'utilitarisme a l'hora de crear és un ideal admirable, al qual m'hi apunto i del qual sóc defensor, però... per què no fer servir alguna vegada estratègies utilitaristes per aconseguir arribar millor al públic? La filogenètica ens ensenya que les espècies més generalistes (les que s'alimenten d'una diversitat de productes en lloc de limitar-se a un de sol) tenen moltíssimes més possibilitats de no ser extingides que aquelles altres espècies que depenen d'un únic producte per subsistir. Fent servir aquest coneixement, que la natura ens aporta, podem concloure que si fem servir una diversitat d'estratègies, sense ser esclaus d'una única manera de treballar, tenim més possibilitats d'èxit (no es pot ser un bon humanista sense una base científica, no es pot ser un bon científic sense una sensibilitat humanista). La societat de vegades ens força a escollir etiquetes, a triar mètodes a prendre partit, a evitar ambigüitats... Ho fa a causa de la simplicitat racional d'eliminar matisos i “peròs”. La realitat, no obstant això, no és simple, i no ens hem de resignar a reduir-la, conformant-nos a triar entre militar a la facció dels poetes o dels prosistes, dels pragmàtics o dels utòpics, dels morals o dels amorals, dels efectistes o dels asèptics... La meva opinió és que ho hem de provar tot, ho hem de ser tot, i ens hem de sentir prou lliures com per a fer el que ens abelleixi, i hem de ser prou “nosaltres” com per a no acceptar etiquetes simplificadores (encara que ens les continuaran enganxant perquè els Homo sapients som així).

Per tot això, sense cap escrúpol, faig aquest estudi de mercat, amb l'ajuda desinteressada d'un grapat de companys i companyes de relatsencatalà que han acceptat gustosament dir la seva.
(Les seves opinions no són necessàriament coincidents amb el discurs que acabo de fer)

La pregunta era:

¿Quan llegiu un bon llibre, un bon relat, una bona novel·la, una bona història, una bona temàtica... què és el que us la fa considerar bona, interessant, digna de ser llegida, què és el que provoca que la recomaneu? Quines temàtiques us agraden més?

I la veritat és que ha respost molta gent:

L'opinió de Clar de lluna.

L'opinió de Djalí.
L'opinió de Mistela.
L'opinió de T.Cargol.
L'opinió de Maurici
L'opinió de gypsy
La primera opinió i la segona opinió d'Allan Lee.
L'opinió de Naiade.
L'opinió d'Atzavara.
L'opinió d'Angie.
L'opinió de la nosequè.
L'opinió de Manel.
L'opinió de Copèrnic.
L'opinió de Francesc Arnau i Chinchilla.

Algunes opinions que he trobat per la xarxa, si bé no estan tan elaborades com les vostres:

yahoo

animefans3000

Moltes gràcies a tots per la col·laboració.

Si algú més ens dóna la seva opinió, l'aniré afegint a la llista.

P.D: Aquí sota podeu fer tants afegits o comentaris com vulgueu.

.

Conjuntivitis.

.


.
Aquests dies no actualitzo perquè tenim la nena petita ingressada amb conjuntivitis (que s'ha complicat una mica) a l'hospital. No és res greu (espero) però és feixuc tenir-la allà, i veure-la tan petita, amb una via al braç.
Definitivament, aquest trimestre ha estat el trimestre dels hospitals.
Ben aviat tornaré a agafar el ritme del blog. Si us avorriu, mentre no actualitzo, podeu anar llegint els meus relats i comentant-los.
Fins aviat.

Enllaços:

Virus

Virus2

.