Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, March 31, 2008

Naturist nudism (When nudeness doesn't mean sex)


Sometimes in life, the time becomes present: deep present, just present. When It happens, we feel the whole universe; alive and burning univers inside the present time. When It happens, language can't describe this fenomen: there aren't enough words. When It happens, human consciousness feels plenitude.
There are a lot of ways to reach plenitude. Putting our naked body in touch with natural elements is one of those ways. Human specie has been nude for many years (200.000 years) in touch with air, water, and sun. Nowadays, some people think that naked human body means scandal, sin, indecency, ugliness, poverty, misery, dirtiness... But there is no manufactured dress more beatiful than a rose or a lily. In spite we used all the gold in the world to make that dress, we wouldn't achieve the beauty of those flowers.

If we prevent any person from seeing a rose during his whole life, when this person see accidentally a rose, he (or she) will watch the rose with fear, he will examine its thorns, he will not touch its petals for avoiding an urticaria. At the end, he will declare that the rose is an strange flower, dark, abrupt, too wild to be exhibited.

Nowadays, there are a lot of people that is troubled by their own being. Many people consider that their own body, and bodies of everybody, are enemies. They think that naked bodies are danger and ugly realities. Many people go to the forest and they tear off thorny plants, they pick up all the sharp stones, they destroy all the poisonous mushrooms... and, at the end... these people think that this way of action is a right behavior. They think, wrongly, taht this action contribute to achieve a more beautiful world.

Our body is a natural book, the book of the nature. If we sentence this book to darkness, we will lose the poem that existence sings through this book. Our body is only one reality, an oneness. And when our body is naked, all the senses form just one sense. The only sense (formed by all the senses) perceives the harmony of nature. When It happens, we feel plenitude.

If we recover serenity of nakedness, we will also recover the innocence that we lost when we started to wish money, power, prestige, pride... Children lose their innocence when they start to worry about their possessions. They lose their innocence when they start to worry about what they have, instead of worrying about what they are. When they start to worry about what they show, instead of worrying about what they are. Being nude in nature means recovering the beloved childhood. Nakedness is like a sunlight which awake us from a nightmare; the nightmare of consumption's civilization; the nightmare of utilitarianism. Nakedness is a peaceful and liberating revolution against the chains of some people that consider their body as a dirty reality; a peaceful and liberating revolution against the imposition of fear's morality... against the unhealthy conception of the own being.

Being obliged to hide body is like a finger; a finger that point out a hidden reality; a finger that clamors for a contradiction: the hidden reality is scandalous and seductive, ugly and desirable, sinful and honourable... These contradictions go into subconscious as bad seeds, and bodies are converted into erotic objects.

The key to achieve dominion over instincts is not the concealment of human body, but its knowledge. When people hide body obsessively, then people increases their body's morbidness. When people learn to discover human body, when they realise that human body is a good and nice fruit of the nature, when they discover that human body is not necessarily an erotic object, then people have self-control and interior freedom. We must know truth and watch reality face to face, without fears, complexs or uncontrolled excitements... Then we will be free from body's fetishism

Sin is only in the eyes of some people that watch naked human bodies and they just see external reality through the lenses of their own interior fears and guilt complexes. They have suffered (unconsciously) a lot of years full of guilt complexes and repression: the mistake of condemning natural realities, of condemning a part of themselves; the mistake of not assuming a part of their reality.

There are some countries and cultures where the hands of the women, or the eyes of the women, have become reason for sexual excitement. The more we hide human body, the more It becomes perturbing reality. Human spirituality needs to recover the lost ground of the body's beauty. Human spirituality must defeat the economic empire of pornography. Human spirituality must eliminate morbidness from human body, and It must contemplate body as a natural reality.

Human body's beauty is a metaphor of the invisible reality that accompanies body. It is an ikon that point towards a more beautifull conscience. If we love the rose that we have left in a star, then all roses will recall us our beloved rose. Every human body will recall us human dignity if we achieve to recognize ( in everybody we see) a person that deserves to be loved.

Naturist nudism can be a vaccine against the use of human body as a consumption's product. Nudism can also be the breaking-off with the enforced aesthetic of the mass media... a breaking-off with the enforced aesthetic of tradition... a breaking-off with the enforced aesthetic of the dark past centuries. Naturist nudism allows us to recover natural aesthetic that has evolved in Earth since the beginning of time. When human body is naked and free in the nature, beside the sea and the yellow sand, It shines as the most beautifull image in the whole universe, the most serene, the most elegant; at least in the mind of people who lives in harmony with nature. Naturist nudism allows us to enjoy natural elements with all our senses, with all our skin. It allows that we to fill us of wind, of sea, of sun, fully. It allows that we to feel free and beautifull. It allows that we humbly to accept the dress that univers has sewed for us. It allows that we to discover our companions, free of fears. It allows us be accepted by companions as we really are. It allows us to be conscious of present time, and that we to live present time without longing for any future. It allows that we to educate our daughters and sons with the idea of freedom, free of fears, free of fetishism, free of disproportionate valuations of body's parts.

People who reject naturist nudism shouldn't condemn this reality without previous knowledge. Different people undress due to different reasons. Most of these reasons are healthy reasons. Perhaps some people who undress are victims of a lot of repressed years (people who search sexual excitement). But most of nude people, are honest persons, families, couples, friends... They search freedom, peace, nature, beauty, sun, sea, light... They want feel as a part of landscape. As Whalt Whitman said, when we are naked in nature, we are not visitors, we are part of landscape.

Jeremias Soler 

Terrassa (Barcelona)


Thursday, March 27, 2008



I hope you like my poem:


Let's find again paths which smell of coals
the sounds of the songs of always
the sweat of game
the light of place
the smile.
Let's find again the sublime step of freedom
We must expel fears
darkness and revenge.
Let's enjoy oblivion
as the man who is born now.

Let's rip off clothes and dress in mud and grass. Let's admire rambling ivy which endows the ruinous old house's front and let's play hide-and-seek in its garden. Let's search for fleeing kisses hidden between shadows. Let's sleep in a soft and gigantic bed without thoughts.

Wednesday, March 26, 2008

Road Blues



I wrote this story two years ago. This story is also edited in a book "10x10 Microrelats". This book was edited by "La Quàdriga" and it contains stories hung in
(a web which contains stories in catalan language. Catalan is the language of Catalunya. If you want to know anything about cataluya: What Catalunya is?.)
And now my story. I hope, grateful, your corrections and opinions.


Jerry has never picked up a hitch-hiker so young.
-Where do you go?
-Towards California.
A swarm of freckles surround her nose. Her hair is red; her eyes are blue; her face, pale.
-What's your name?
They stop in a petrol station.
An old man approaches them.
-Do you go to the west?
-To Sacramento.
-The motor coach has gone away without me, and I haven't enough money for the motel.

The Chevrolet runs along the desert road. Wind makes spin crowded branches, as if they were strange rolling balls. By nightfall, landscape becomes phosphorescent.
-What's your job, Jerry? –Eileen asks.
-I'm a manager.
-I'm an actress -she says.
Suddenly, the vault of sky gets in red-hot. The Wind stops. The Flatness is dyed in orange light.
-My God! –Eileen exclaims, gazing at horizon.
-Indescribable. -the old man adds.
They leave the car and walk into the desert. They sit on the ground. The old man takes out a mouth organ and plays a Willy Nelson's melody.
-I must confess one thing –Jerry says, scratching his head -. I've been untruthful. I've really lost my job. My wife has left me, and I don't know where I am going.
-I haven't told the truth either -Eileen says -. I've run away from home.
-Well... in my case, my daughter has deserted me in the petrol station -the old man explains. His eyes are open as dishes.
Some instants go by. The situation is full of uncertainty. Then, suddenly, they start to laugh like sillies.
-And now...? –asks Jerry.
-Let's play another song... –says the old man.
Red light of sky is toning down. A deep nostalgia covers wilderness.

Tuesday, March 25, 2008

Cuando la desnudez no tiene que ver con el sexo.



Saludos a todos los amigos de Latinoamérica.

Este es el primer artículo de este blog en lengua española.
A pesar de ser un blog catalán, y fundamentalmente literario, quiere ser también un blog universal y abierto a todos los temas humanos. Es por ello que su contenido será progresivamente traducido a la lengua inglesa y a la lengua española, por ahora, con la vocación de llegar en el futuro al francés, el portugués, el alemán, el chino, el euskera y el árabe.
Sin más preámbulos os dejo con este artículo sobre la desnudez.

Cuando la desnudez

no tiene que ver con el sexo.

Hay instantes en la vida, en que el tiempo se convierte en presente: presente intenso, presente y nada más; es entonces cuando captamos todo el universo, vivo y encendido, dentro de este presente; es entonces cuando el lenguaje no puede describir el fenómeno; no hay palabras, porque cuando ocurre esto, la conciencia humana experimenta plenitud.

Uno de los múltiples caminos para llegar a la plenitud, es la costumbre de poner el cuerpo desnudo en contacto con los elementos naturales con los que la especie humana ha convivido íntimamente a lo largo de miles de años; el cuerpo desnudo, que para muchos es sinónimo de escándalo, de pecado, de indecencia; el cuerpo desnudo que para otros representa fealdad; el cuerpo desnudo que para demasiadas personas se identifica con pobreza, con miseria, con suciedad...

Ningún vestido fabricado por la mano humana se aproxima a la belleza de un lirio o de una rosa, aunque en su elaboración se hubiera utilizado todo el oro del mundo. No obstante, si se priva a alguien, desde su nacimiento, de la visión de la rosa, cuando en alguna ocasión accidental la contemple, se la mirará con un cierto recelo, examinará sus espinas, no se atreverá a tocar sus pétalos por miedo a una urticaria, y al final, la considerará quizá una flor extraña, oscura, gris, quizá brusca, demasiado salvaje para ser mostrada.

A muchos, hoy, les pasa esto mismo con el cuerpo humano, les conturba su propio ser, consideran su propio cuerpo y el cuerpo de los demás como un enemigo, como un peligro, como una realidad estéticamente indeseable. Son los mismos que llegarían a un bosque virgen y arrancarían todas las plantas que tuvieran espinas, recogerían todas las piedras cortantes, arrancarían las setas venenosas, y al acabar estarían convencidos de haber hecho un gran favor a la belleza del mundo.

El cuerpo, igual que todos los elementos de la naturaleza, es un libro; si lo condenamos a la oscuridad, a parte de marchitarlo, nos estaremos perdiendo el poema que la existencia nos canta a través de él. El cuerpo es una unidad; y cuando está desnudo, todos los sentidos, en él, forman un solo sentido formado por todos, que percibe la armonía de la naturaleza y desata la plenitud.

La recuperación de la desnudez serena, representa la recuperación de la inocencia perdida a causa del afán de tener, de aparentar, de dominar. El niño pierde la inocencia cuando empieza a preocuparse de lo que es suyo y de lo que no es suyo, de lo que tiene y de lo que no tiene; cuando empieza a angustiarse más por lo que muestra que por lo que es. La desnudez en la naturaleza es un pedazo entrañable de infancia recuperada, un trozo de sol que nos despierta por unos instantes de la pesadilla de la civilización consumista y utilitarista, una revolución pacífica y liberadora contra los que consideran al cuerpo humano como un objeto sucio, contra los que pretenden imponer, como norma social, esta visión oscura y psicológicamente enfermiza del propio ser.

La ocultación obligada se convierte en un dedo que señala hacia aquello que se oculta, y que grita a todos los vientos que aquello que se oculta es escandaloso y seductor, feo y deseable, pecaminoso y honorable, y toda una serie de adjetivos contradictorios que se introducen en el subconsciente como una mala semilla y erotizan el cuerpo.

El secreto para el dominio de los instintos sexuales no es la ocultación, sinó el conocimiento. Los que hacen crecer la morbosidad en el cuerpo humano, son los que lo ocultan obsesivamente, no los que aprenden a descubrirlo como fruto de la naturaleza, bello y bueno, sin que necesariamente tenga que poseer una significación erótica. Conocer la verdad y contemplarla sin miedos, nos libera de complejos, de excitaciones incontroladas, de vergüenzas absurdas, de fetichismos sobre el propio ser...

El pecado sólo se encuentra en los ojos de algunas personas que miran y no ven lo que está fuera, sinó lo que ellas mismas llevan dentro; y en su interior se esconden años de represión, de culpabilización de lo que es natural, de condena de una parte de su propia esencia que no tienen asumida. Existen culturas donde las manos, o los ojos de una mujer, se han convertido en objeto de excitación sexual; cuanto más se tapa, más trozo de cuerpo se convierte ineluctablemente en perturbador. Es necesario recuperar para la espiritualidad humana el terreno perdido de la belleza del cuerpo humano, es necesario hacer retroceder al imperio económico de la pornografía, vaciando de sentido morboso la realidad natural del cuerpo. La belleza del cuerpo humano es una metáfora del invisible que lo acompaña, un icono que señala hacia una consciencia infinitamente más bella. Si amamos la rosa que hemos dejado en una estrella, todas las estrellas nos recordarán a nuestra rosa. Todos los cuerpos humanos apuntarán hacia la persona, si somos capaces de reconocer en cada cuerpo un "yo" que merece ser amado.

El nudismo naturista representa una vacuna inmunizadora contra la utilización del cuerpo humano como objeto de consumo liberador de una sexualidad reprimida; viene a ser también la ruptura con la estética impuesta por los medios de comunicación, por las tradiciones, por el obscurantismo del pasado; viene a ser, en definitiva, la recuperación de la estética natural que ha evolucionado en la Tierra desde la noche de los tiempos. El cuerpo humano, en el entorno de la naturaleza, en contraste con el azul del mar y el color pardo de la arena, visto en toda su unidad, desnudo, libre, representa la imagen más bella que puede haber en todo el universo, la más elegante, la más serena; por lo menos en la mente de toda persona que viva en armonía con la naturaleza.

El nudismo nos permite gozar de los elementos con todos los sentidos, con toda la piel; permite llenarse de viento, de mar, de sol, de plenitud; sentirse libre y bello, aceptando humildemente el vestido con el que el universo nos ha adornado; mirar sin miedo a los compañeros, saberse aceptado por ellos tal como se es; tomar consciencia del presente y vivirlo sin ansiar ningún futuro, ni inmediato, ni lejano; educar a nuestros hijos en la libertad, sin miedos, sin fetichismos, sin valoraciones desproporcionadas hacia determinadas partes del cuerpo.

Los que rechazan el nudismo no deberían juzgar como inmoral una filosofía sin conocerla. No deberían poner en el mismo saco, a todo el mundo que se desnuda en una playa; no todos los rincones de costa, ni todos los momentos del día, son representativos de la realidad social y de las motivaciones que mueven a centenares de familias a descubrir la libertad y la plenitud del naturismo. No es correcto condenar a un movimiento sin plantearse sus motivaciones, sin hacer un esfuerzo para entender las inquietudes y las ideas que lo alientan.


Thursday, March 20, 2008

About Catalunya (a big hug for all the foreign visitors)


To all the visitors who don't know about Catalunya.
I belong to a little country in Europe which is currently not an independent state.
Our country is called Catalunya and our language is Catalan.
We have about six million people.
Now... You can hear Pau Casals, a great musician, talking about Catalunya at the ONU in 1971.


Monday, March 17, 2008

Encara no som humans



De petits, el jo és el centre, però dins d'aquest jo hi ha suficient empatia com per a incloure-hi els sentiments i les vivències dels altres, de manera que l'infant és un ésser humà.

A mesura que creixem el jo creix i s'enquista; els altres passen a ocupar una posició reressagada dins l'escala de valors. Aquest fenomen es dissimula per pudor; a voltes es vesteix d'espiritualitat, de xovinisme patriòtic o de identitarisme. Fora d'estranyes i pintoresques excepcions, els adults Homo sapients tenen com a déu el seu jo. Fins i tot els qui es proclamen ateus o agnòstics acaben adorant la seva subjectivitat. Els seus actes es tracen seguint fil per randa la moral d'adoració al jo. Les diferents categories d'egoismes es vesteixen amb diverses disfresses anomenades: “justícia” “honorabilitat” “propietat privada” “pudor” fins i tot “discreció” i “humilitat”. La majoria d'Homo sapients ignoren aquesta entronització del jo, el seu propi inconscient els enganya; i a la pròpia enveja l'anomenen “agressió” “intent de desplaçament” “orgull aliè”. A la por d'un pacient per la pròpia malaltia i posterior visita a la secció d'urgències de l'hospital, alguns Homo sapients metges l'anomenen “abús del servei d'urgències”; sense tenir en compte les circumstàncies del pacient: el seu desconeixement del tema, el seu dolor, la seva angoixa. Al comportament inadequat d'un alumne, alguns Homo sapients mestres l'anomenen agressió; sense donar suficient valor a l'entorn de l'alumne, sense comprendre el que sent. I aixi podríem anar seguint.

Per tot això, els adults Homo sapients, en la seva gran majoria, encara no són “humans”. Són una espècie més d'hominids al costat dels Ximpanzés, els goril·les, els bonobos, els orangutans... Els hominids que s'assemblaven més a l'Homo sapients, van ser desplaçats i exterminats pels mateixos individus Homo sapients. Fa uns quants centenars de milenis, els individus Homo sapients que posseïen una conducta d'origen genètic que els impulsava a exteminar les espècies semblants a ells, van tenir més èxit a l'hora de reproduir-se. En conseqüència, aquesta conducta es va escampar fins als nostres dies en què de vegades, quan l'herència cultural i a pressió social no ho eviten, es desenvolupa en forma de racisme.

Adonar-se de tot això, ja és molt... i permet la revol·lució; la decisió de ser humans, de convertir-nos en allò que el humanisme i les religions diuen que som, i que encara no som. Ésser conscients de les mancances ètiques i racionals de la pròpia espècie, és el primer pas envers la transformació. Jo intentaré donar-lo.


Sunday, March 16, 2008

La cultura científica com a camí envers la pau i la tolerància.



Ai les lletres... què són sense la lògica? Sense el mètode científic? ¿Per què molt poca gent dubta que estudiar filosofia, a segon de batxillerat, sigui necessari per una formació global de l'estudiant, tant si és de lletres com de ciències, i en canvi molt poca gent considera que conèixer l'aplicació del mètode científic, la resolució d'integrals, l'aplicació de les matemàtiques per la descripció dels fenòmens de la natura, sigui fonamental per a comprendre millor l'existència? Si els integristes haguessin estudiat la mecanicitat de les lleis físiques, químiques, biològiques... la indeterminació matemàtica de la quàntica, la bellesa de les relacions matemàtiques expressades gràficament en tants exemples a la natura: les línies de les zebres, la gradació de freqüències (colors) al cel del capvespre, des de l'oest fins al llevant... la suau evolució del cos d'una espècie d'hominids fins a la següent, filogenèticament parlant... Si tot el feix de brètols que obeeixen els sofismes com si fossin equacions exactes, tinguessin un mínim d'educació científica... serien més humils, i probablement no gosarien menysprear ( ni molt menys atacar) ningú a causa de les seves creences. Hi ha poques realitats més perilloses que un “excés” de lletres acompanyat d'una mancança estrepitosa de les lleis més simples de la lògica, la ciència i la matemàtica. Les lletres sense la ciència caminen cap a fantasies perilloses; perilloses no pel fet de ser fantasies, sinó a causa de prendre's com a realitats. La fantasia compleix una funció fabulosa si es presenta com a tal, com a fantasia... En el moment, però, que per manca de cultura científica la fantasia pretén imposar-se com a veritat dogmàtica, l'ésser humà disminueix l'exercici de les seves llibertats.
Quan la humanitat posseeixi una cultura científica estesa arreu, i adulta, la pau, la tolerància i el respecte estaran més a prop. Les veritables bestieses de la humanitat no les han fet els científics i els tecnòlegs... les han fet alguns dels qui només posseeixen un coneixement “humanista”, ric en lletres i filosofades, i orfe de ciència i natura. Alguns, que s'han apropiat dels invents i descobriments d'alguns científics, per a defensar sofismes, dogmes o idees fonamentades en instints disfressats de poesia, de mística o de messianisme.
Ningú no podrà enganyar mai una població que posseeixi cultura científica. Malauradament, avui dia no hi ha cap país del món la població del qual, d'una manera general, tingui aquesta cultura. La ciència és el privilegi d'uns quants escollits, que per a més inri l'estudien a la força, per a poder-li donar una utilitat pràctica, de cara a ingressar en alguna carrera superior, o per aconseguir alguna feina ben remunerada. El dia que la ciència sigui un coneixement obligat per a tothom haurem donat un pas més en l'evolució cultural de l'Homo sapients.
Òbviament, el coneixement científic significarà un gran pas, però la pau no serà automàtica; l'humanisme, llavors, podrà orientar la força i la llum de la ciència envers la sensibilitat no quantificable. La ciència és necessària, però amb això no vull dir que sigui suficient.


Friday, March 7, 2008



Aquests dies no actualitzo perquè tenim la nena petita ingressada amb conjuntivitis (que s'ha complicat una mica) a l'hospital. No és res greu (espero) però és feixuc tenir-la allà, i veure-la tan petita, amb una via al braç.
Definitivament, aquest trimestre ha estat el trimestre dels hospitals.
Ben aviat tornaré a agafar el ritme del blog. Si us avorriu, mentre no actualitzo, podeu anar llegint els meus relats i comentant-los.
Fins aviat.