Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, March 5, 2009

El mar no és blau

.


Són a la platja.
Tots els nens desfilen uniformats; els més forçuts fan tentines mentre porten el baiard amb el professor al damunt, assegut en un tron.
En Vicenç va l’últim, ja hi està acostumat; la malaltia ditxosa que tothom diu que té i que ell no acaba d’entendre... més aviat li semblen babaus els seus companys que no l’entenen.
Des de ben amunt, l’home comença el monòleg; els alumnes prenen anotacions.
Ben bé, ben bé... en Vicens no sap què diu el seu mestre; el noi, si fa no fa, escolta el mateix que ha percebut durant tot el curs:
-Ho sentiu...? A la vida, les coses han de ser clares i la xocolata espessa! Queda entès? Als nens els agraden les nenes, a les nenes els nens. Les dones són sensibles, els homes forts. Els passeigs marítims són bonics. Benidorm sí que val la pena, i no els quatre rocs del Cap de Creus. Els bons passegen pel carrer, els dolents són a la presó. El raïm, per cap d’any, ens el mengem escoltant les campanades de “La Puerta del sol”, tal com ha de ser. Els salvatges van despullats, la gent de seny vestida. Els drogoaddictes fumen porros. Els immigrants ens vénen a robar la feina, i són tots uns delinqüents. El meu cotxe és el més net del món. Els arbres són verds. El mar és blau.
L’home els escruta. Observa les anotacions ràpides i precises dels més llestos. S’admira de com absorbeixen les veritats de la vida.
Commogut per la laboriositat dels nens, i com si de la concessió d’un monarca generós es tractés, els permet de banyar-se a la cala, advertint-los efusivament que vigilin amb les meduses, que n'hi ha moltes i piquen. Tots els nens, amb el banyador oficial de l’escola, que gairebé els arriba al genoll, es llencen a l’aigua, gaudint del seu merescut premi després de tantes veritats apreses.
Sobtadament, el mestre descobreix en Vicenç assegut en un racó, amb el bolígraf encara a les mans.
-Jove! Què escriu? –li diu. I d’una revolada li agafa la llibreta i tracta de desxifrar-li els mots:
“Hi ha nens a qui graden els nens i nenes a qui agraden les nenes; hi ha homes que ploren quan contemplen una posta de sol o els ulls d’un infant, i dones que treballen les vint-i-quatre hores sota del sol. Els passeigs marítims representen la mort de la regeneració biològica de les platges. Benidorm és una mostra de la destrucció de la tradició marinera d’un poble mediterrani. El Cap de Creus és allò que era Catalunya quan encara no l'havien encimentada de cap a peus. Al carrer n’hi ha molts de dolents que tenen prou diners per no anar a la presó, i a la presó molts de bons que van haver de fer-se dolents perquè tenien gana. El raïm del Cap d’any fou una estratègia econòmica del segle XX. Els petrolers que destrueixen la selva van molt ben vestits; els Huaorani, que estan desapareixent masacrats pels petrolers, van despullats. El meu professor fuma, i quan beu massa vi em diu coses que no m’agraden. Espanya, no fa gaire, va espoliar les terres de la gent que avui fuig de la misèria cercant un futur. El meu professor llença els papers del seu cotxe al carrer. El mar no és blau; és bigarrat, de molts colors. Verd turquesa ben a prop de les roques; atzurat, quan el fons de sorra és blanc; i si navegues endins, cap a la ratlla on s’ajunten el cel i la terra... les aigües es fan lívides, moradenques, del color del lapislàtzuli. El mar és gris quan el cel s’encapota; i es vesteix de crespons blancs quan bufa el vent. I tots aquests colors titil·len, no són pas quiets... són guspireigs que ningú no pot retenir”
El professor estripa el paper i amb un renec ordena a en Vicenç que es banyi. El nen, davant l’estupor de l’adult, es despulla completament i se'n va cap a l’aigua.
-Qui em manaria acceptar com a alumne un autista! –fa el professor corrent darrere el pobre Vicenç, que no sap el que es fa ni el que es diu.

.

No comments: