No hi han triomfs. No hi ha glòria. No hi ha fama. No hi ha riquesa. No hi ha poder. Totes aquestes asseveracions que acabo d'escriure volen dir que la vida no és res d'això.
La vida és el sol de cada matí, el cop del vent, el silenci del bosc, la flaire dels pins i de la sal, la solitud a estones, la bona companyia en altres moments, la llibertat de l'anonimat, la confiança d'aquella persona amb qui pots parlar sense protocols ni perills de males interpretacions, un bon plat a taula, allò que tenim ara i aquí i no pas el que ens agradaria assolir, una muntanya coberta de neu a l'hivern.
La vida és el sol de cada matí, el cop del vent, el silenci del bosc, la flaire dels pins i de la sal, la solitud a estones, la bona companyia en altres moments, la llibertat de l'anonimat, la confiança d'aquella persona amb qui pots parlar sense protocols ni perills de males interpretacions, un bon plat a taula, allò que tenim ara i aquí i no pas el que ens agradaria assolir, una muntanya coberta de neu a l'hivern.
La vida són les persones que estimem i les persones que ens estimen.
No hi ha diners. No hi ha publicacions. No hi ha medalles. No hi ha “Champions”. No hi ha copets a l'espatlla. No hi ha galons. No hi ha càrrecs. No hi ha possessions. Els que envegen tot això, envegen “no res”, fum il·luminat de llums artificioses.
Allò que val de la vida és a l'abast de tothom, és gratuït, i és ben poc, però alhora ho és tot.
Allibereu-vos de tot; no trobareu felicitat més gran que aquesta.
.
.
1 comment:
He escoltat el mar. Dues vegades.
I penso que té un llenguatge propi, com la cançó del Van Morrison "Inarticulate speech of the heart", un llenguatge inarticulat, sense paraules, però amb un sentit ineludible.
M'agrada tot el que has escrit, som tant poca cosa i tan efímers. Quan veig gent que mira algú altre amb superioritat mai no ho he acabat d'entendre.
Que xulo el vídeo, m'agradaria tenir-lo. Jo darrerament no puc penjar vídeos al blog. No sé què faig malament.
Post a Comment