Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, July 30, 2009

Rètols de Càdiz. Viatge a la província de Càdiz (IX)

.


Dins del que és la visita a la ciutat de Càdiz, vull dedicar un capítol al què són els rètols, els escrits urbans, les imatges insòlites que un mai no sospitaria trobar-se i que de vegades semblen impossibles. El bon humor i la imaginació de la gent d'aquesta terra fa que et trobis perles que mereixen atenció i respecte. Per exemple aquest paper, penjat dins d'un pàrquing, que demana si us plau no alimentar els gats.

O la porta d'aquest antic taller d'electricitat, al casc antic de la ciutat. Mirant-la, un té ganes d'entrar-hi i de remenar vells artefactes, els arxius dels clients, les factures de color esgrogueit, les eines...

O aquest cafè antic, sense esnobismes balmats, amb la senzillesa de tot el que és autèntic: l'anís, la ratafia, les cartes, l'olor de cafè, les parets de pintura bufada...


O aquesta pissarra de menú. Fixeu-vos en la salsa oli-oli. ¿Sabeu quina és aquesta salsa i de quina terra ve?
O les dues imatges següents, posades a la porta de dues cofradies religioses del barri vell. Mort, dolor, amargor... Quina visió de la religió!




I aquesta escala (també al casc antic) els esglaons de la qual van cadascun cap on li ve de gust, amb la decoració del segle XX i el regust de les novel·les costumistes:

O la pissarra per atraure clients d'un restaurant; pura filosofia:


En fi, tot això ho vam trobar durant un matí al Càdiz urbà; una de les ciutats més autèntiques d'Andalusia.
.

1 comment:

Helena Arumi said...

He fet com un tour per les teves vacances! ho he trobat enriquidor, quants paisatges, quants camins, quantes albades noves i úniques.
Quanta gent, quants somriures i mirades de desconeguts i rètols, emocions, història.
Penso que és un encert que ho hagis posat al blog, mirant-lo, és una mica com viatjar en aquests llocs que heu trepitjat.
I suposo que esdevindrà un record preciós, amb les teves apreciacions que fan tornar enrere i fer-hi una segona ullada a allò que ja havíem vist.

Una forta abraçada