Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, July 28, 2009

Vejer de la Frontera. Platja de Bolonia. Viatge a la província de Càdiz (VIII).

.

Vejer de la Frontera

La platja de Bolonia, amb la gran duna al fons


Un altre racó de la platja, amb els ròdols de pedra
per protegir-se del vent i la silueta del Marroc al fons.


El camí que recorre les cales de la
platja de Bolonia quan ens n'anàvem.



Azahara de los Atunes és plena de racons similars a aquest.




Posta a Azahara de los Atunes



Més imatges de Vejer de la Frontera,
el poble més bell de tots els que hem vist aquestes vacances:












Al matí visitem Vejer de la Frontera. Hi arribem cap a les 11:30, i hi descobrim un poble màgic, amb racons cuidadíssims, façanes blanques, fantasies de ceràmica a les teulades, plaques, fonts, palmeres, jardins... L'ajuntament obliga els propietaris a mantenir la façana de color blanc i en bones condicions, i promociona la bellesa urbana amb concursos de carrers i de façanes. La calor, però, es fa insuportable.

Cap a les 13:30, després d'un refrigeri a Vejer i de comprar el diari (fa una setmana que no sabem res del que passa al món) ens en tornem a la Platja de Bolonia, que en ser diumenge està atapeïda de gent. Malgrat la massificació, el naturisme continua existint amb normalitat gràcies a l'autorització clara i manifesta de l'excel·lentíssim ajuntament de Tarifa (tot i que rep la visita d'un munt de gent vestida i a cops poc respectuosa; només a cops, la majoria de vegades el respecte i l'harmonia hi són). Dinem sota el para-sol en un indret ideal per bussejar. La marea és baixa i tenim al davant una llengua de sorra clara de no gaire profunditat envoltada de dues bandes de roques. Hi veiem molts peixos. A la riba l'aigua és prou càlida; en endinsar-nos mar endins es fa més freda.

Després de dinar, mentre la família fa la migdiada, camino en direcció a Tarifa uns dos quilòmetres i arribo a la zona dels fangs (una zona diferent a la de Punta Paloma de l'altre dia). El camí fins arribar-hi, ran d'aigua, és espectacular: dunes, esculleres dins l'aigua, el bosc que baixa de la muntanya i arriba a la sorra... M'empastifo sencer. El camí de tornada al para-sol serveix perquè el fang se m'assequi. Sento la pell tibant per la pressió del fang sec. Descobreixo novament braus a la platja i cavalls al lluny.

Quan vespreja, anem a sopar a Azahara de los Atunes. Abans, però, al mateix Azahara contemplem la posta de sol a la platja prop d'unes barraques.

I això és gairebé tot fins demà.

.

1 comment:

Landahlauts said...

Hace unas semanas estuve por ahí, y recorrí los mismo lugares, prácticamente, que has recorrido tú. He venido enamorado de aquella parte de Andalucía. Creo que no tardaré mucho en volver.

Una forta abraçada des de Andalucía.