
Els físics Dr Holger Bech Nielsen i Dr Masao Ninomiya han suggerit (segons el New York Times) la idea que el bossom de Higgs intenta, des del futur, evitar la seva pròpia creació dins l'accelerador de partícules del CERN.
Vénen a dir, no pas que el bossom tingui consciència pròpia per a prendre decisions, sinó que existeix alguna mena de reacció de la natura (des del futur) que en establir-se les vies possibles d'existència del bossom (per exemple a l'accelerador del CERN) mou totes les forces naturals vers la determinació de l'atzar a la no realització de l'experiment que generaria el bossom. Almenys, això és el que entenc que volen dir.
Les seves paraules literals si més no són:
“... l'hipotètic bossom de Higgs... podria ser tan detestable per la natura que la seva creació provocaria ones cap enrere en el temps que aturarien l'accelerador abans que es pogués crear un bossom, igual com un viatger del temps que viatge enrere per matar el seu avi...”
Aquests dos científics no són pas qualssevol científics; ambdós han estat pioners en la teoria de les cordes, que és un dels models amb més possibilitats de poder explicar com funciona l'univers.
Segons ells, totes les dificultats que han surgit a l'hora de posar en marxa l'accelerador, i les dificultats prèvies de diverses menes que al llarg dels últims anys han fet enrere els camins per arribar al bossom, s'expliquen arran d'un atzar influit per les ones del bossom del futur, que treballaria en contra de l'existència del propi bossom. Seria per això que el LHC hauria sofert una fussió (improbable i estranya) poc després de l'arrencada l'any passat (el 10 de setembre). Seria a causa d'això també que el Congrés dels Estats Units hauria detingut el finançament del super colisionador superconductor (Superconducting Super Collider) al 1993.
“... l'hipotètic bossom de Higgs... podria ser tan detestable per la natura que la seva creació provocaria ones cap enrere en el temps que aturarien l'accelerador abans que es pogués crear un bossom, igual com un viatger del temps que viatge enrere per matar el seu avi...”
Aquests dos científics no són pas qualssevol científics; ambdós han estat pioners en la teoria de les cordes, que és un dels models amb més possibilitats de poder explicar com funciona l'univers.
Segons ells, totes les dificultats que han surgit a l'hora de posar en marxa l'accelerador, i les dificultats prèvies de diverses menes que al llarg dels últims anys han fet enrere els camins per arribar al bossom, s'expliquen arran d'un atzar influit per les ones del bossom del futur, que treballaria en contra de l'existència del propi bossom. Seria per això que el LHC hauria sofert una fussió (improbable i estranya) poc després de l'arrencada l'any passat (el 10 de setembre). Seria a causa d'això també que el Congrés dels Estats Units hauria detingut el finançament del super colisionador superconductor (Superconducting Super Collider) al 1993.
Sembla que en aquests moments (tardor de 2009), el CERN és a punt d'intentar de nou l'experiment.
Per acabar-ho d'adobar, Nielsen i Ninomiya proposen un experiment per a demostrar la seva idea. L'experiment consistiria en agafar un milió de targes, i, en cadascuna d'elles, escriure-hi un destí pel LHC. En dues, hi hauria de posar: “deturar l'experiment”, i a la resta: “continuar amb l'experiment”. Si sortís una de les targes que ordenen tancar el LHC, la seva idea seria demostrada (sempre que l'equip d'investigadors es comprometés prèviament a complir les ordres de la tarja). Sembla estrany que amb tot aquest galimaties no s'insinui una certa autoconsciència per part del bossom, o de qui sigui que el dirigeix des del futur. I jo em pregunto, a més, si per les ones del futur no serà més fàcil espatllar qualsevol element de l'accelerador, o provocar canvis inesperats a les reaccions entre les partícules, que no pas influir damunt dels elements macroscòpics que determinen quina tarja s'escull.
Alguns mal pensats, després de llegir aquesta informació (increïble, però certa), s'han arribat a preguntar si el LHC és realment un experiment que busca reproduir les condicions inicials de l'univers per esbrinar què va passar al primer instant del Big Bang (tal com ens han dit), o si per contra pretén experimentar (o començar a experimentar) el tema dels viatges en el temps.
Per si algú ara no hi cau, el bossom de Higgs és una partícula elemental hipotètica amb massa, predita pel model estandar de la física de partícules. Fins avui, però, encara no ha estat detectada; tot i així, el seu paper és fonamental a l'hora d'explicar la massa de les altres partícules.
Sigui com sigui, ens trobem a la tardor del 2009, i el CERN continuarà insistint en la recerca del bossom de Higgs; és qüestió de temps esbrinar si la esborronadora hipòtesi de Nielsen i Ninomiya té algun sentit.
Si voleu veure l'article original al NY Times:
I per saber-ne una mica més:
http://quamtum.blogspot.com/2009/10/sobrecalentamiento-del-lhc-sabotaje.html
http://quamtum.blogspot.com/2009/10/sobrecalentamiento-del-lhc-sabotaje.html
.
2 comentaris:
Potser la natura es sent massa despullada si li veiem el bosó de Higgs.
Hi everyone! I do not know where to start but hope this site will be useful for me.
Hope to get any help from you if I will have some quesitons.
Thanks in advance and good luck! :)
Publica un comentari a l'entrada