Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, October 9, 2009

El desitjable reg per degoteig que hauria de ser l'educació. Anàlisi de les causes de l'anomenat fracàs escolar (I)

.

Voldria ser goteta que surt d'un tub, i una altra goteta, i una altra. Reg per degoteig, en diuen; amb el temps suficient perquè la terra aprofiti la totalitat de l'aigua. Les circumstàncies m'obliguen, però, a ser reg per inundació; a cops, reg per aspersió: un programa massa llarg, massa poques hores lectives per a un programa tan ampli, massa alumnes per grup, massa adoració a les estadístiques a les xifres i als resultats de grup.
L'educació és un acte individual, una conquesta de cada individu, un èxit o un fracàs de cada individu. Calen solucions individuals, tan individuals com sigui possible. Cal aprendre sense pressa, assolint més hàbits i competències, que no pas informació; la informació, amb unes bones competències, es podrà assolir fàcilment després de la maduració. No dic que la informació no sigui necessària (només faltaria), el que dic és que les competències i els hàbits són més importants; i que les informacions han de ser essencials i anar al moll de la qüestió, obrint-li, a l'alumne, la porta de la recerca.
Cal perdre la por a suspendre; no hem de buscar unes qualificacions que per si mateixes siguin una finalitat per damunt de l'aprenentatge. Primer, l'aprenentatge; després, les bones qualificacions. I per a aconseguir l'aprenentatge, els professors sovint hem de suspendre els alumnes; i ho hem de fer sense por, perquè només així afirmem la manca d'una competència i la necessitat d'assolir-la. La popularitat que aquest suspens pugui portar-nos com a professors o com a centre educatiu és una qüestió absolutament secundària. Hem d'evitar, de totes totes, que el màrketing empresarial domini l'esperit dels centres educatius; l'èxit dels centres, pel que fa a matriculacions, no té cap importància; el que realment és important és que els individus que hi assisteixen puguin aprendre.
.

2 comments:

Lluís Bosch said...

Jo diria que l'aprenentatge és un acte individual, però l'educació és un fet col·lectiu, és una cosa que passa en contacte amb els altres. Aprenem amb els altres i dels altres. La resta de reflexions que fas potser també responen a l'esperit dels centres privats, no ho sé. En tot cas és un debat interessant, i on els mestres ens hem d'espavilar molt més encara i pensar-hi, però de forma més aprofundida.

Nuesa Literària said...

És cert, l'educació és un fet col·lectiu, i per això és necessari anar a l'escola; mai s'arribarà a una educació virtual des de casa, perquè mancaria l'educació social, en el grup d'iguals; però tal com dius, l'aprenentatge és un fet de cada persona: hem après si acabem tenint un circuit neuronal nou que abans no teníem i que ens permet desenvolupar unes capacitats noves; i l'adquisició d'aquest nou circuit és una conquesta de cada individu, encara que el grup hi hagi ajudat. Per això és un error valorar els fracassos o els èxits de l'aprenentatge en funció de si un grup té un 60 o un 80% d'aprovats. L'estadística ens pot tranquil·litzar falsament, o ens pot preocupar erròniament. Cal lluitar contra el fracàs de cada individu, no pas contra el fracàs d'un grup. Perquè els boscos no deixen de ser arbres, i si el bosc està malalt, cal curar un arbre darrere un altre.
I de l'altre que parlàvem, malauradament, l'esperit empresarial de les escoles privades està arribant al sector públic: universitats, instituts, etc.