Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, October 1, 2009

La dama del bosc

.


Vellut d'argent a la fresca dels astres,
fosforescent negritud sobre el llac.
Vol fins a l'alba pel roig de les branques;
si cloc els ulls se m'endú lluny el fat.
Negra es marceix la tenebra del rostre,
de la foscor tan terrible i tan nostre,
lliure la llum desenrotlla l'atzar.

Ball mut de gent que fa gresca, i sapastres
esmarriments al llaud d'un vell mag.
Sol fins a l'alba pel goig de les tranques,
anques dels rulls d'algun bosc encisat.
L'heura endolceix la façana i el sostre
del casalot on la dama se'ns mostra.
Riure de fum ben a prop de la llar.

Sóc a la veu de l'oreig i les ombres,
als tous de fulles del terra del bosc,
al rovellat de les branques marcides
de la tardor del meu nord estimat

Sóc el poema del fred i la pluja,
la boira baixa ben a prop del mar,
el crit de goig de la donzella nua
a les obagues de la llibertat.

Sóc el ressò del nadó que respira,
guspira lliure d'instants regalats.

Sóc la cançó de la neu adormida,
l'eterna crida del temps que se'n va.


.

2 comments:

Helena Arumi said...

Ets la veu de l'oreig i les ombres,
ets el poema del fred i la pluja,
la boira baixa ben a prop del mar,
Ets el ressò del nadó que respira,
guspira lliure d'instants regalats.
Ets la cançó de la neu adormida,
l'eterna crida del temps que se'n va.


Gràcies pel plaer de poder llegir-te i renéixer en cada poema.

Anonymous said...

Good point, though sometimes it's hard to arrive to definite conclusions