No s'hi cabia, al Vapor Universitari, en un ambient similar al que hi ha als hospitals quan neix una criatura. El públic no en tenia prou amb les butaques de la sala d'actes, ni tan sols amb els espais que envoltaven el pati de butaques, i hi va haver persones que van veure l'acte des de fora de la sala a través de les portes obertes. A banda de tot això, des d'internet, uns cent-cinquanta usuaris seguien l'esdeveniment amb atenció.El missatge és simple, aconseguir una majoria al parlament de Catalunya per posteriorment proclamar la independència, apel·lant al fet que el conjunt de països civilitzats d'Europa i del món tenen l'obligació democràtica de reconèixer la independència d'un parlament que escollit democràticament (i representant per tant la voluntat dels ciutadans) la proclama solemnement. Aquí no hi ha dretes ni esquerres, no hi ha manera de fer política social si no hi ha diners, si els diners que genera el país se'n van fora de Catalunya; aleshores ¿per què barallar-nos per les diferents visions sobre la política social si a l'hora de la veritat no decidim nosaltres com fer servir uns diners que administra Madrid? Sense renunciar a la identitat nacional, sense deixar de defensar la manera de viure catalana i europea, s'anima als immigrants a fer-se seu el missatge, fent esment al benefici que la independència significarà també per ells. Si no s'arriba a la majoria, i en un futur es va al parlament espanyol, serà per a no deixar de repetir que volem marxar. L'Espanya federal s'ha vist que és impossible, la democratització de l'estat no ha significat una millora de les condicions econòmiques de Catalunya, la negociació del nou estatut ha demostrat que per raons estructurals no hi ha possibilitats de viure i de créixer com a nació autosuficient, i en conseqüència només hi ha dos camins, seguir com fins ara, barallant-nos i pidolant mentre agraim les escorrialles, o bé caminar cap al destí que ha de tenir tota comunitat nacional: fer-se gran i ser independent. Si per Reagrupament ha de ser, no es tornarà a repetir el tripartit. I recolzaran qualsevol formació que camini sense hipocresies vers l'objectiu de la independència. De la mateixa manera, es treballarà vers l'elaboració d'una llei electoral catalana que permeti les llistes obertes, per tal que la població pugui escollir directament cada diputat, treballant d'aquesta manera per la regeneració de la vida política, tan corrompuda als temps que corren.
Aquest fou, en resum, el missatge transmès per Carretero ahir a Terrassa, a les vuit del vespre, al Vapor Universitari.
.
2 comentaris:
A mi aquest Carretero em fa una mica de mala espina. Al marge que no amaga mai el seu esperit neoliberal i molt conservador, em sembla un tipus poc clar. La seva mirada, de fet, ja provoca inquietud. Si preguntes per Puigcerdà, on el coneixen bé, veuràs que té una part fosca molt important. D'altra banda, que l'opció federalista estigui descartada no ho acabo de comprendre: a mi em sembla que segueix tenint possibilitats, sobretot perquè a Europa és freqüent i per tant és un model clar. És una llàstima que l'independentisme tigui unes cares tan poc atractives.
Sempre he sentit a dir que la independència de Catalunya tindrà alguna viabilitat quan s’hi posin en serio els caps grossos de l’economia (els de les caixes i bancs, els de la industria i els del comerç) Si no vaig errat, en Carretero va parlar des d’un espai de la CECOT. Algú diu també que aquesta suposada futura independència podria ser possible no precisament en català...i això s’explica pel fet que els seus fonaments econòmics són els mateixos que quan les Bases de Manresa, però la burgesia, no, amb la incorporació de una certa classe mitjana alta de procedència no catalana, tipus Lara i Cia...Personalment penso que un projecte d’independència dictat des d’uns interessos purament empresarials ens pot portar a un nacionalisme d’extrema dreta, com els que perviuen per Europa com a residu de malsons ja passats.
Salutacions i enhorabona pel blog.
Publica un comentari a l'entrada