Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, April 13, 2010

Mai no ha existit un altre nen com tu.

.




Aquest diumenge, llegint el suplement de "El País", em vaig trobar aquesta perla que comparteixo amb vosaltres. La dedico a algú que avui fa vuit anys.
.
.
Cada segon que vivim és un moment nou i únic a l'univers,
un moment que mai més no tornarà a repetir-se...
I què és el que ensenyem als nostres fills?
Els ensenyem que dos més dos són quatre i que París és la capital de França.
Quan els ensenyarem també allò que són?
Hauríem de dir-los, a cadascun d'ells: “Saps què ets? Ets una meravella. Ets únic. Al llarg de tots els anys que han passat, mai no hi ha hagut un altre nen com tu. Les teves cames, els teus braços, els teus dits àgils, la manera com camines. Pots arribar a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven. Tens capacitats per qualsevol cosa. Sí. Ets una meravella. I quan siguis gran... ¿seràs capaç de fer mal a un altre (o una altra) que és com tu una meravella? Has de treballar -tots hem de treballar -per aconseguir que el món sigui alguna cosa digna dels seus fills."
.
Pau Casals

.
.

5 comments:

Rita said...

Certament, una perla!

I és que venint de qui ve...

Helena Arumi said...

Bell, veritable, pur. Ple d'amor.
Felicitats a aquest noi irrepetible!

Ei, Jerry, com es fa per crear un enllaç a un post d'un altre blog?
Ho he provat, però no me'n surto.

Jeremias Soler said...

Hola Helena!
Aquest és un dels misteris de blogger que no he esbrinat.
HI ha alguns blogs que tenen enllaços (a vegades molts) cap al meu blog i no sé qui ni per què els fa. He arribat a pensar que és un procés automàtic causat pel fet de tenir 420 blogs a la llista de blogs que se m'actualitzen.
Al principi demanava disculpes als bloggers que tenien 5 enllaços cap al meu, però n'hi ha tants que ja m'he cansat.
Salutacions!

Cristina Balaguer said...

Un gran missatge.
Moltes felicitats per aquest nen que avui fa vuit anys i que, deduiexo, es diu igual que el meu. I felicitats als seus pares també perquè de ben segur que amb el temps se'n sentirà molt orgullós.

Una abraçada

Alberich said...

Unes magnífiques reflexions i una lliçó de vida.
Salutacions.