Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, May 24, 2010

La bellesa que amaga cada instant

.

Hi ha moments en què la felicitat m'emplena sense cap raó concreta; és el natural; el natural és sentir-se feliç malgrat l'enorme llista que podem escriure de problemes, qüestions pendents, riscos vitals i demés mandangues.
El tema és que ni que deixem de sentir-nos feliços, la llista continuarà existint, i, al capdamunt, no serem feliços; aleshores, per què deixar de ser-ho?
Feliç, per què? Per l'ara. Per estar caminant per la vorera. Pel cel, tan blau. Per les boires. Per la pluja. Per aquesta espera genial dins del cotxe, fent caravana, que em permet veure més a poc a poc allò que sempre ignoro de tan de pressa com vaig quan circulo a ritme normal: l'arc de Barà, el càmping la Sirena dorada, la flaire dels ametllers, la posta. Feliç per la classe que faré. Feliç pel que ha sentit aquesta persona quan li he fet veure que tot el que veiem som les sensacions que produeix a la nostra consciència l'efecte d'una ona electromagnètica en excitar el nervi òptic. Feliç per...
Però llavors, enmig de la meva felicitat silenciosa, que no expresso per no semblar imbècil, em topo amb un munt de persones que no són felices. Tenen la mateixa llista de desgràcies que jo; n'estic convençut; però hi ha, al darrere d'algunes mirades, una ombra oculta rere la màscara de les bones formes; una ombra que els fa mal i que segurament és foc d'encenalls. N'hi hauria prou amb què trobessin la bellesa de cada instant (per banal que a algú li sembli) perquè comencessin a fimbrar amb la força de la vida.
No dic que no tinguin problemes; dic que l'experiència personal em fa veure que ni que els problemes arribin al punt de fer-te tornar boig de dolor, un es pot sentir intensament feliç quan aconsegueix trobar la bellesa que amaga cada instant.

..

2 comments:

Anna said...

M'ha semblat molt interessant. Crec que això que diu, de trobar la felicitat, no només es pot veure des d'aquesta perspectiva, de veure la bellesa de cada moment, el trasfons de trobar la felicitat en el dia a dia pot veure's com viure el present, sense culpar-se pel passat i sense preocupar-se pels problemes del futur, com dóna a entendre Nietzsche. Així, quan s'està aturat en una caravana, el present és només això i si no pensem en el passat o el futur, que no existeixen, no tenim motiu per preocupar-nos i ser infeliços.
Sóc Roc Ambolesca, has comentat un relat meu sobre la realitat. Trobo molt interessant el que dius, no havia considerat la possibilitat de comparar els punts de vista amb una comunitat. Fins a quin punt podrien considerar-se veraços els instruments científics si han sigut construits per nosaltres? (I això que vaig per ser científica, m'estic tirant les pedres al meu terrat! xD) Seguiré llegint el teu bloc. Per cert, jo també en tinc un, encara que no el considero tan interessant com el teu, de totes maneres posaré el link al meu perfil.

Jeremias Soler said...

Jo crec que tu mateixa els consideres eficaços. Segur que si vols saber si tens febre, faràs servir un termòmetre i confiaràs en aquest instrument; i podríem dir-ne molts més. Si vull saber el color exacte d'un paper, hi ha instruments que calculen la longitud d'ona electromagnètica exacte que té el color mig del paper.
Tornant a la temperatura, a l'hivern, quan entrem al Corte Ingles venint del carrer, sentim escalforeta, perquè la bomba de calor fa que la botiga estigui a 22 graus. A l'estiu, quan hi entrem venint del carrer, sentim frescor, perquè la bomba de calor fa que la botiga estigui a 22 graus. Nosaltres en un cas sentim calor i en l'altre fred; el termòmetre sempre marca 22 graus.
Estic convençut, també, que saps distingir entre les percepcions que neixen de la imaginació (les internes) i les que esdevenen a causa d'un agent extern aliè a nosaltres.
Ens anirem llegint, és tot un plaer trobar algú interessat en aquests temes.