Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, June 30, 2010

102 anys de Tunguska

.

Avui s'acompleixen 102 anys d'allò que va passar a Tunguska.
El 30 de juny de 1908, a les 7 i 17 minuts del matí, una explosió de causes encara desconegudes, que es va produir a l'aire, prop del riu Podkamennaya, va devastar una vall boscosa d'uns 2150 quilòmetres quadrats (un quadrat de 50 km de costat), deixant els arbres calcinats, amb els troncs apuntant vers el centre de l'explosió. Els qui la van veure parlen d'un objecte que brillava com el Sol. No es va recuperar cap fragment, per la qual cosa algunes de les hipòtesis suggereixen que fou un cometa de gel, que es va desintegrar abans d'impactar contra el terra. Convenen que en el moment de l'explosió el sòlid tenia uns 80 metres de diàmetre. L'explosió fou detectada per diferents estacions sísmiques, i diuen que hi va haver gent que va caure a terra a quilòmetres de distància. Al llarg de setmanes, després del dia de l'explosió, les nits varen mantenir una lluminositat estranya que permetia llegir sense necessitat d'il·luminació.
Entre els anys 1950 i 1960 diverses expedicions varen trobar microlits d'iridi i níquel, i petites partícules de magnetita; troballes que reforcen les hipòtesis del meteorit.
Podria ser un cometa, una bomba d'hidrogen natural (fusió natural del deuteri d'un cometa), una desintegració d'antimatèria...
Fa vuit anys, hi va haver un succés similar a Vitim, Sibèria, però d'aquest ja en parlaré un altre dia.

. 

2 comments:

maria gloria rius said...

Vaig trobar per casualitat el teu bloc parlan de Jimmy Carter. Ara que t'he tornat a local.lizar, ja no el se trobar perque fa por temps que tinc ordinador. He anat llegint tot el que he vist publicat recenment i et felicito per tot el que escrius. Jo no et conec, pero crec que ets autentic i molt natural i atrevit, per que escrius de tot. Et deixo el meu comentari i només dir-te que jo també escric un bloc, pero res a veure. Tú ho fas a diari i si no et fa rés, seguiré llegin-te i molts ánims perque tots seguim disfrutant dels teus post.

Nuesa Literària said...

Moltes gràcies, Maria Gloria, per tot el que em dius. Em fa molt feliç que em llegeixis i que t'agradi el que explico. Jo no em considero atrevit, sinó més aviat tímid, i de vegades excessivament conservador. M'agradaria molt poder llegir el teu blog quan me'l vulguis ensenyar.
Salutacions afectuoses!