Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, November 7, 2010

Ratzinger a Barcelona


Aprofito un comentari que he deixat al blog "Que tinguem sort" sobre la visita del Papa. No volia parlar del tema, però ja que hi he pensat, ho deixo aquí per la història i la posteritat.
És curiós com aquest senyor, en Ratzinger, es permet exagerar (a consciència) comparant la situació actual amb la de finals de la segona república quan es cremaven esglésies i s'assassinava capellans i creients; i alhora s'atreveix a anomenar "exagerada" la premsa i els mitjans quan parlen de la plaga de pederàstia que s'estén per tot el món i que té característiques similars arreu, i que per tant es podria considerar objectivament com l'efecte o el símptoma d'alguna cosa que no rutlla en la manera de viure d'educar o d'organitzar-se els capellans.

Doble moral. Doble visió. I l'obsessiva tendència a creure's que és natural que l'església catòlica s'imposi al conjunt de la societat quan hauria de ser una opció individual més sense cap privilegi que la situés per damunt de la resta d'opcions o que la imposés per tradició o per mimetisme a persones que no tenen aquesta fe.

És una llàstima també que vagi llançant el perillós missatge de fer creure que els valors d'empatia i d'amor als altres només es poden assolir a través de l'església com ha fet últimament.

13 comments:

Anonymous said...

sesgat i sectari, tan la foto com el comentari. sol passar que qui ha format part de l'església i de Crist, quan ho deixa és encara més sectari i necessita reafirmar-se en la negació.
Només Crist ha abraçat l'home pel que és, només Crist s'ha introduït a la història perquè la humanitat de l'home sigui plena, per això molesta el seu missatge. En un moment en el que la raó i l'afecte no estan units, en la dualitat del nostre món - entre el creure i el saber- aquest missatge interpel·la tant que no deixa indiferent a ningú. És la nostra llibertat la que s'ha de moure...o reconeixem la presència i anem al fons de l'impacte que ens provoca o la neguem...Allà cadascú de nosaltres amb el que decidim...l'Església proposa, la nostra llibertat accepta o no aquesta proposta, però la veritat - la veiem o no, la reconeguem o no, l'acceptem o no- sempre és la veritat.

Jeremias Soler said...

Respecto, amb afecte, la teva opinió, que valoro i que llegeixo amb atenció, encara que no la comparteixo.
M'agradaria, però, que estiguessis prou convençut/uda de la teva opinió com per a poder-la fer de manera pública, sense ocultar-te en l'anonimat. Quan un està convençut del que afirma, no s'ha d'amagar.
Salutacions afectuoses des de la divergència.

Jeremias Soler said...

Ah! i per cert, anònim... què té de dolent la fotografia? N'he escollit una en què sortia jovenet i fins i tot de bon veure. No acabo de veure que té de sesgada o de sectària la foto.

Jeremias Soler said...

I encara una cosa més, fixa't si em prenc seriosament la teva intervenció: existeix la possibilitat, encara que et sembli increïble, que el missatge de Crist interpel·li, impacti, no deixi indiferent, sedueixi... algú, i que al mateix temps aquest algú no combregui amb la doctrina i la manera de fer de l'església i/o d'aquest papa. Pensar que només els "fans" d'en Ratzinger són els que accepten el missatge de Jesús és sens dubte una visió sesgada i sectària; i això t'ho diu Jeremias Soler, no pas un anònim.

Jeremias Soler said...

Dedicat a l'anònim/a amb tot el meu cor, en record d'un temps que vam viure i que per a mi encara no se n'ha anat:

http://www.youtube.com/watch?v=InfFHKAASBc

helena arumi said...

Per què has posat aquesta foto de quan eta jove i no era capellà?
No és la imatge d'ara, ni la de fa sis anys quan va ser elegit Papa. No és la imatge on hom el pot reconèixer perquè fa poc que és Papa.
És potser per la rumorologia que de jovenet l'associa a un moviment nazi.

No crec que un nazi hagués fets vots, podria haver-se allistat i cremar jueus. Tothom té un passat del qual es pot penedir per poca experiència o per l'entorn que l'envoltava. No n'estic segura, però crec que va ser mig obligat a enrolar-se en aquest moviment pro nazi o el que fos. I ara, molta gent ignorant li diu: "ah sí, el Papa nazi". Ho trobo aberrant. Sobretot tenint l'edat que devia tenir quan li van penjar l'etiqueta.

Crec que aquest és un Papa més intel·lectual i menys popular que l'anterior, amb una imatge més dura i menys propera al "poble". Això no vol dir que faci la tasca que d'ell s'espera millor o pitjor. Sovint, la gent, es queda només amb l'aparença. I no vol aprofundir.

Jeremias Soler said...

He posat aquesta foto perquè tinc la teoria que les persones sempre portem a dins la imatge de la nostra joventut, de quan érem joves i ben plantats. I perquè el trobo molt afavorit. I no és un uniforme nazi, sinó un uniforme de l'exèrcit alemany. Si jo hagués estat alemany i m'hagués tocat de ser jove en l'època de la segona guerra mundial, et penses que hauria estat prou despert, prou intel·ligent, o prou heroi... com per a negar-m'hi. A ningú li poden retreure haver format part d'aquell exèrcit, format per joves convençuts que defensaven el seu país. Alguns d'ells mai no van arribar a escoltar res sobre camps d'extermini. I alguns van desertar o van preferir la mort quan es van adonar del que defensaven. Em ve ara al cap Bernard Häring, un sacerdot ben diferent a Ratzinger, defensor de la llibertat, de la dignitat humana i de la tendresa dins l'església; algú que va patir el flagell de la inquisició de Ratzinger per les seves opinions teològiques i morals. Doncs Bernard Häring també va formar part de l'exèrcit alemany perquè li va tocar ser jove en aquella època. És una visió maniquea pensar-se que pel color de l'uniforme les persones són automàticament bones o dolentes. Hi va haver també grans injustícies comeses pels soldats i oficials nord-americans (i no diguem ja pels soldats rusos) de represàlia contra els excombatents alemanys al final de la segona guerra mundial. No sempre preguntaven a l'enemic que es rendia si es rendia de debò abans de disparar-li. A mi, personalment, aquesta foto m'agrada.

helena arumi said...

Doncs crec que la foto t'agrada simplement perquè ho dius, i ja està. Ho crec perquè ets tu i tinc la convicció de que sempre ets sincer, coherent i clar quan opines. Segurament d'una altra persona pensaria que posar aquesta foto és una manera de fer demagògia encoberta. Probablement m'equivocaria, com m'ha passat ara en veure el teu post.
Jo, no sóc papista ni del rotllo clerical, entenc que el Papa (sigui el que sigui) fa el seu paper: contra l'avortament, els homosexuals, etc. Espero que vagin evolucionant i que en un futur proper no considerin l'homosexualitat una malaltia i assumeixin que hi ha pederàstia en el seu món. Tot i que Ratzinger no fa massa va demanar perdó públicament a Anglaterra, per fets d'aquest caire que van sortir a la llum.
També espero que els capellans un dia es puguin casar i tenir vida sexual i fills, si ho desitgen, com també voldria veure dones capellanes o Papes dona.
Jo, respecto als catòlics creients i entenc les seves postures encara que no les comparteixi.
Tampoc no m'agrada un estat absolutament laic, cada cop ens allunyem més dels nostres panellets, del pessebre, dels Reis... i de tantes tradicions cristianes en les que els meus avis, pares i jo mateixa vam ser educats. Penso que és part de la nostra tradició. Em sento profundament cristiana en els valors en que vaig créixer i en els que hem intentat inculcar a les nostres filles. També veig que tot canvia i no es pot anar contracorrent.

Disculpa si t'he malinterpretat veient unes segones intencions al posar la fotografia del Sant Pare quan era pràcticament un nen, vestit amb l'uniforme de l'exercit alemany. De fet, podia entendre un post crític envers la seva persona, però lo de la imatge m'ha sobtat.

Anonymous said...

Per que Jesucrist entrava a les ciutats a peu o en burra i el Papa amb papamòvil? Tindrà a veure amb que el primer fou executat per les autoritas de torn i el segon es protegit amb el desplegament policial mes gran que s'hagi vis mai, per Govern i oposició? SCV Si christo vedere...:-( Pau-Marc.

Anonymous said...

Jeremies,

t'agraeixo l'atenció que m'has dedicat, n'hi havia per tant?. Anem per parts, sóc anònim i no anònima perquè em surt dels nassos i no em venia de gust obrir un nom d'usuari i una contrasenya. Per tant, no és per manca de convenciment és per comoditat.
Gràcies pel single que m'has enviat, no l'havia sentit mai...aquest temps no l'he viscut amb tú i sincerament, el contingut de la cançó em sembla "nyonyo" i voluntarista.
Per acomiadar-me, la veritat sempre és la veritat te la digui un anònim o no...relativisme i veritat són del tot incompatibles, això del "tot val" és fals.

Jeremias Soler said...

Es pot escriure un nom sense necessitat de registrar-se, hi ha molts amics meus que ho fan, però és clar, són amics, encara que no pensin com jo.
Respecto la teva visió, però els teus comentaris em fan veure que no tens prou objectivitat per a comprendre el que t'he escrit. Continua sent "fidel" a la teva fe, i et desitjo tota la felicitat.
Salutacions d'un per qui no tot val.

Anonymous said...

Hola Jere!
No sóc l'anònim "talibà" que t'ha escrit abans; Sóc la Laia P, i poso el meu nom perquè l'anònim talibà vegi que es pot posar un nom sense registrar-se.
La veritat, Jere, et quedes curt amb el que m'has explicat, estic flipant amb aquest anònim talibà. ¿Com pot haver-hi gent així encara?
Llegint tots aquests missatges m'adono que és el que has dit: només per una opinió crítica vers Ratzinger aquest individu conclou que per als que critiquem "tot val", que per als que no estem d'acord en la manera de fer d'aquest senyor "el missatge de Crist ens deixa indiferents, no ens sedueix, no ens impacte", que estem en contra de "la veritat", i bla bla bla... deu ni do! Aquesta manera de parlar em recorda una mica a la del Bin Laden. És increible.
Però hi ha de tot a la vinya del senyor, els del "todo o nada" existeixen i no s'adonen del ridícul intel·lectual que fan. Elaboren unes asseveracions lògiques que fan caure d'esquena. O sigui que ja ho saps; si dius que Ratzinger no és coherent, que exagera quan parla dels anys trenta i perquè alhora s'exclama davant les suposades exageracions dels que diem que la pederastia és una plaga... resulta que estem lluny de la veritat, i el missatge de Crist no l'entemem... Al·lucino...
Adéu maco...
Laia.

Jeremias Soler said...

Hola Laia
Doncs sí, hi ha de tot i tot s'ha de respectar. Jo almenys respecto els integristes en la seva manera de veure la fe, tot i que no la comparteixo.
No trobo encertada la seva proclamació obsessiva de "la veritat" com si només valgués la veritat en la que creuen ells, sense valorar la possibilitat que d'altres considerin, amb la mateixa força que ells, que la veritat rau en una altra banda. ¿De què serviria llavors fer servir com element d'argumentació "diguis el que diguis la veritat és la que és..."? Jo puc rebatre'ls amb una frase similar però amb diferents matisos: cregueu el que cregueu, continuaran sent certes les mateixes coses i continuaran sent falses les mateixes coses. I podeu creure amb tota la força del vostre cor o de la vostra ment la veritat que us hagin ensenyat coma sagrada i absoluta... que les coses certes continuaran sent certes, i les falses, si són falses, continuaran sent falses. La veritat és una característica de les afirmacions, de les informacions. No és una persona ni un ésser, és un adjectiu, una qualitat que una afirmació té o no té. La típica expressió integrista que identifica "la veritat" amb un individu Homo sapiens, amb una persona, amb un ésser concret... se sosté només en la seva pròpia força psicològica, perquè no té fonament lògic. Els humans tendim a simplificar els conceptes, a inventar-nos doctrines que tenen una sonoritat solemne, i a creure-les, perquè no tenim res més, i necessitem explicar els misteris. El problema és que de vegades en inventar-nos els raonaments ens creiem sofismes il·lògics que d'altres ens han ensenyat i que ens han esperonat a creure sense un bri d'esperit de revisió crítica (que es considera "pecat").
La paraula de Déu no es discuteix, diuen alguns, no es posa en dubte; i amb aquesta argumentació si li manca, a alguna afirmació, el meravellós adjectiu "cert", aquest detall passarà completament desapercebut, perquè revisar-ho implica posar en dubte els dogmes. Així s'han escrit moltes de les doctrines religioses.
Però tot això és només la meva visió; i totes les visions que respecten les altres i que respecten la dignitat humana són respectables i dignes com a mínim de ser escoltades.