Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, February 8, 2011

Corrandes de les últimes burgeses.



A Terrassa hi ha senyores,
que no parlen mai de pets.
Van tibades, i ben dretes,
sense fixar-se en res més
que en la dolça silueta
que el seu mirall reflecteix.
Han arribat a la fita,
de tota noia de bé;
perquè, escolteu-me, són noies,
a prop dels cinquanta-tres.
Són mandroses i egoistes,
però ho disfressen de dolçor,
i són capaces de fotre't
fins i tot amb un petó.
Llet tallada, amb sacarina,
descremada, i un brioix;
i qui en sàpiga més que elles
és un perfecte cabró.
Practiquen el vell ofici
de deixar verd a tothom,
i embruten de carmí el pàl·lid
blanc cantell d'un cafetó.
Carreguen els seus farcells
a l'esquena d'algun cuc;
i si es queixa, clatellada,
¡Quines penques que té el ruc!
Rialleta de rateta,
picadeta d'un ullet,
a dins del cor porqueria;
al rostre, el cel tot obert.
Perfum que marca la ruta
d'un glamour sense colors;
la princesa trufadeta,
a la ciutat dels senyors.
A Terrassa hi ha senyores
que no parlen mai de pets.
Van tibades i ben dretes,
i no es fixen en res més
que en la dolça silueta,
que el seu mirall reflecteix.
.
.

9 comments:

Anonymous said...

Un poema molt ben escrit en la seva forma externa, en rima i mètrica, però de contingut només tinc un adjectiu....masclista, masclista, masclista...

Anònim@

Nuesa Literària said...

Ja ja ja...
No t'amoinis, un altre dia en faré un altre que es dirà: corrandes als últims burgesos... I serà tan cruelment realista com aquest.

Anonymous said...

Algú tan poc sospitosa de ser masclista com Montserrat Roig va fer unes descripcions de les dones bledes de l'eixample de Barcelona que fan que aquesta magnífica sàtira poètica sembli suau.
Només faltaria que per no caure en el masclisme haguéssim d'evitar la crítica i la paròdia als defectes tan clarament manifestos de les burgesetes que encara pululen.
Com em recorda la meva mare aquest poema!!!!
Laia. P.

Anonymous said...

En el fons, la vida d’aquestes burgesetes ha de ser molt buida. S’han deixat atrapar per la superficialitat, i sé que no es pot generalitzar, però sempre he pensat que aquestes persones que donen tanta importància a la imatge i a la “classe” ho fan perquè no tenen res més. La seva única autenticitat, el que més valoren en elles i els altres, paradoxalment, és una mentida, una imatge. Bé, de fet, sí que podrien tenir altres objectius però pel camí han perdut la capacitat per apreciar-los. Per això penso que la vida d’aquestes “noies” ja és prou trista i buida.
Quan es critica a les dones, siguin o no burgeses, se sobreentén de manera implícita: “Els homes no són així”, és per això que em queixo, perquè n’hi ha de molt pitjors.
Bé, esperem la propera poesia dels mascles burgesets!

Anònim@

Nuesa Literària said...

"Els últims burgesos..." Et prometo, anònim@, que m'hi posaré, tan aviat com pugui, amb acarnissament i sense pietat... Dedicaré uns dies a observar-los, i després, catacrac!

Anonymous said...

Jejeje... Ok, ataca'ls quan sigui!

Anònim@

Anonymous said...

Al/a la primer/a Anònim/@: No siguem tan papanates(/¿mamanates?). Jeremias Soler ha fet un retrat excel.lent d'un determinat tipus d'individu (en aquest cas, resulta que femení). L'ha clavada. De "senyores" com aquestes en conec un munt per la nostra rodalia. Com de "tietes" d'en Serrat, com d'"homes del carrer" d'en Pi de la Serra, com de "burgesos" de Pere Quart, com... I la meva mare ha conegut bastant de "Colometes" com la de "La plaça del Diamant" de la Rodoreda. Només faltaria que ara aquests autors estiguessin obligats a compondre el/la "corresponent" "tiet", "la dona del carrer", "la burgesa", "en Colom"...! ¿O és que cada vegada que algú vulgui parlar amb sentit crític d'algú del gènere femení també haurà de fer-ho d'algun home, o haurà de contrarrestrar la seva descripció crítica (o irònica) amb una d'elogiosa? (Quin simplisme, mare meva/pare meu!) (Pere.)

Silvia said...

Jaaa que bo. Conec dones caixí, unes quantes. M'encanta el ritme. Quan a l'apreciació de "masclista" que fa un comentarista, em sembla molt desencertada. Ni en Jere carrega contra les "dones", ni fa cap apologia al masclisme. No hi veig relació. Sisplau, no agafeu les corrents actuals que creuen que les dones són intocables i que només es poden posar en solfa als homes i derivats. Hi ha tipus humans, maneres de descriure'ls, i ja està. Bon dia!!

Anonymous said...

Ai ai aquest Pere…jeje, tranqui, que estem d’acord i tot. És precisament perquè de personalitats n’hi ha de tot tipus, tan si ets home com si ets dona, que em molesta quan els comentaris es dirigeixen només a un gènere. El conseqüent silenci cap a l’altre sexe, pot fer pensar que aquestes característiques no els són aplicables. I per mi, el masclisme és senzillament una ideologia que fa diferències entre homes i dones, amb una mica més de “mala fama”, molt injusta, cap a les dones.

Aprofito per dir al Jeremies que no voldria que el meu primer comentari el fes sentir obligat a escriure res. S’ha d’escriure del que es vol i quan es vol.

I Pere, no saps quant me’n alegro quan trobo homes als qui l’educació masclista a la qual han estat sotmesos no els ha fet simples!

Anònim@