Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, March 24, 2011

Apagueu la calefacció.



Apaguem els llums. Desconnectem la calefacció; sobretot si és elèctrica. Prohibim els calefactors elèctrics. Si a l'hivern tenim fred, abriguem-nos. Aquest blog, tot i portar el nom identitari de Nuesa Literària, considera el fet de vestir-se i d'abrigar-se com l'opció més natural quan fa fred. Posar la calefacció quan no cal és un acte que va contra la naturalesa. Si ens abriguem amb desfici quan el temps és gèlid, a banda de sentir-nos més protegits, gaudirem amb més delir de la nuesa quan arribi el bon temps. Reduïm el consum. El consum empudega l'atmosfera. Un llum en funcionament quan no cal afegeix grams de fum negre a la xemeneia d'una termoelèctrica. Cal que comprem menys. Cal que acceptem de guanyar menys. Conformem-nos amb viatjar més a prop; fet i fet, i en part a causa del turisme, a tot arreu tot s'assembla cada vegada més. I quan fem turisme, no coneixem realment un lloc; per conèixer-lo, cal viure-hi una temporada. Si aconseguim que els espais naturals que tenim a prop conservin (o recuperin) la seva faç inicial no caldrà anar a buscar-los a l'altra banda del planeta. La natura, quan és verge, és idèntica arreu. La que ja no és verge pot tornar-ho a ser; la regeneració és una constant natural. Si l'Homo sapiens desaparegués, en pocs milions d'anys s'esborraria gairebé del tot el seu rastre; i només en poques dècades la bellesa del planeta recuperaria part de la seva lluminositat espontània; la que tenia quan l'aigua de tots els rius era del color que el vent i la terra decidien que havia de ser.

Comprem el CD del silenci de la nit, la pel·lícula de la celístia quan cap làmpada l'esborra, el gust d'una poma agafada del mateix arbre, el vestit de sol i d'esquitx d'escuma que no es ven a cap botiga de modes. Adquirim, al to de les galtes, la rojor de la vida a les muntanyes, als boscos, a les valls, a la mar; el bru dels dies sota el sol que abilli la blancor malaltissa dels adoradors del protocol, de les corbates, dels diners i de l'ambició narcisista. El poder té la pell blanca, transparent i lletosa, ben amagada dessota pantalons amb ratlla, terns incòmodes i ficticis, màscares que oculten un egoisme disfressat de bonhomia.

Apaguem els llums. Desconnectem la calefacció. Acceptem de guanyar menys diners i de comprar menys per a tenir-ho tot. Tinguem-ho tot. Cedim-ho tot als nostres descendents. Acceptem allò, que som. Acceptem la nostra mare i honorem-la.
.
.

1 comment:

NÜNÚ said...

brillants paraules...q no puc adjectivar amb paraules. jo també apago la calefacció. muas xxx