Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, March 7, 2011

Necessitem morir.


S'ha parlat, sovint, de les possibilitats de la ciència per aconseguir la inmortalitat biològica de l'individu. Sovint, també, les afirmacions que han anat en aquesta direcció han caigut en un sensacionalisme amb poc fons i moltes ganes de vendre revistes i diaris.

Ara per ara, l'envelliment és un procés inevitable que té molt a veure amb el segon principi de la termodinàmica. La matèria i l'energia es transformen espontàniament, i amb el temps, en altres realitats que cada vegada són més inútils per a produir un treball en un sistema. Tot tendeix de manera natural a un major desordre. L'envelliment és una conseqüència del desgast; i el desgast, a l'univers, igual com la fricció o la interacció entre partícules, és inevitable. I encara ho és més en un organisme com el cos humà. Ni que anéssim substituint al llarg dels anys tots els òrgans del cos, hi continuaria havent desgast.



Però és que a més a més, la inmortalitat de l'individu implicaria l'extinció de l'espècie i l'aturada contundent de la seva evolució i, per tant, de la seva adaptació constant a l'entorn. Si en una espècie, els individus no moren, s'arriba al col·lapse per l'esgotament dels recursos i per manca d'espai. Si per evitar el col·lapse es prohibeix la reproducció, aleshores s'atura l'evolució i l'adaptació a l'entorn; perquè si no hi ha reproducció, no hi ha selecció, i si no hi ha selecció, no hi ha evolució. En no gaires mil·lenis, l'espècie acabaria habitant un entorn pel qual no està preparada, i s'extingiria. Necessitem que els individus morin perquè l'espècie continui vivint i evolucionant. La mort és una condició necessària pel futur de l'espècie i en conseqüència pel futur dels individus que algun dia formaran part de l'espècie. Negar-se a morir és voler privar de l'existència als individus del futur, i privar-los també de la necessitat d'assolir cotes d'intel·ligència, consciència i empatia, molt més grans que les actuals.



Passa una mica com amb les cèl·lules. Igual com les cèl·lules necessiten morir per poder ser renovades, els individus necessitem morir per a poder millorar l'espècie. Una cèl·lula que es nega a morir, i que es reprodueix sense obeir les ordres del programa genètic, es converteix en un càncer, i en poc temps l'individu sencer acaba morint; si no s'hi posa remei. El mateix passa a nivell de l'espècie i dels seus individus. Necessitem morir.
 
.

5 comments:

qwark said...

Bon article, Jeremias. No obstant, assenyalar un altre factor d'adaptació.

De la mateixa manera que els humans estem corregint la miopía per mitjà d'ulleres o operacions amb làser i hem utilitzat la ciència mèdica per salvar individus que, d'altra manera, haurien estat víctimes de la selecció natural, també podríem adaptar-nos "artificialment" a les condicions de l'entorn si visquessim vides molt llargues.

Probablement l'eternitat sigui una exageració però el procés de l'envelliment no veig que sigui inevitable.

Jeremias Soler said...

Sí. Hi he pensat. Fins i tot he pensat que el mateix procés tecnològic, en certa manera, ja fa que deixem d'evolucionar vers una adaptació biològica a l'entorn d'una manera "potser" definitiva. Fins i tot en qüestions tan simples com la mateixa regulació de la natalitat. Abans, la gran quantita de fills, augmentava les possibilitats de mutació, i l'evolució segurament estava més accelerada. Amb el limitat nombre de fills que tenim, i amb la tecnologia mèdica, que fa que nasquem tant si som biològicament forts com si no, el procés de deteriorament material de l'espècie s'accelera; i ha de ser així; no podem ser tan bèsties d'eliminar els febles.
No obstant això, la inmortalitat que alguns prediquen seria ja el summum de la degradació material, perquè eliminaria del tot la reproducció; si no és que (en un hipotètic món de ciència ficció) la consciència, un cop el cos estigui del tot malmès, es pugués guardar juntament amb els records en alguna memòria externa, per a ser implantada en un altre cos, o en una màquina, o... He arribat a imaginar-me d'aquí a mil anys, amb la ment viva en format virtual, essent enviat per mail, cap a un servidor dels USA, on m'implanten a un robot per a continuar vivint.
El dia que pel desenvolupament de la tecnologia espacial ( i d'altres de manteniment de l'espècie lluny del planeta i de l'estrella) la Terra deixi de ser l'únic espai que puguem habitar, la hipotètica inmortalitat de la que parlen deixarà de ser perjudicial per l'espècie; la llàstima serà, però, que com a espècie difícilment podrem evolucionar més a nivell material, si bé a nivell d'empatia i d'intel·ligència, continuarem evolucionant, perquè tant l'empatia com la intel·ligència continuaran sent garbes que decidiran qui deixarà més informació genètica i qui en deixa menys.
De tot això en podríem fer un relat.

Jeremias Soler said...

De fet, veig que després de tot el que he escrit a l'anterior comentari, no he respost al teu comentari.
Sí. Ens podríem adaptar tecnològicament a la manca d'adaptació a l'entorn. Seria un cas idèntic al que dic a l'anterior comentari quan parlo de desenvolupar una tecnologia capaç de permetre'ns sobreviure com espècie lluny del nostre planeta i de la nostra estrella.
Però la natalitat s'hauria de convertir en un privilegi.

qwark said...

Què curiós, ara has fet un resum de la novel·la que estic escrivint. (+ o -)

Anonymous said...

En cas de que la immortalitat arribés a ser possible, aquesta seria conseqüència de la mateixa evolució i l’ instint de supervivència dels organismes que haurien superat la crueltat de morir (opinió pròpia)
Aconseguir la immortalitat implicaria tenir els coneixements per agafar el timó de les lleis que regulen la vida: la vida hauria evolucionat cap a uns organismes amb capacitat per no deteriorar-se amb el transcurs del temps.
La reproducció seria possible però segurament no necessària i l’evolució no tindria perquè aturar-se. Es disposarien dels coneixements perquè aquesta fos diferent, continuaria dins de cada organisme: experiència i informació acumulada amb el temps, i un cos que es modificaria amb l’ajut de la ciència.
Pel que fa a la superpoblació no seria un problema nou, seria un problema agreujat.
Si arribés a ser possible, penso que estaríem davant del canvi social i moral més dràstic de tots els temps.
Però això només són hipòtesis, idees...,és un opinió.

Marisa M.