Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, May 21, 2011

Mostra'm Déu, i no em caldrà res més. No veiem res. La realitat és invisible.

 Imatge de la Wikipèdia

Si Déu existeix, l´ésser humà és el camí que ens hi porta; l'ésser humà, cada ésser humà, és l'única veritat absoluta. L'ésser humà, i qualsevol consciència que brolli a l'univers, esdevenen la vida conscient, la matèria conscient. Ningú no pot arribar a Déu si no és mirant l'ésser humà, cada ésser humà, i estimant-lo; independentment de les característiques d'aquest ésser humà; independentment que tingui algun element que ens aporti algun benefici; independentment que s'ho mereixi. Qui coneix de debò un ésser humà, coneix Déu, perquè l'ésser humà és la manifestació de la consciència de Déu a l'univers. Fa tant de temps que estem envoltats de persones, que estem envoltats de Déu, ¿i encara no el coneixem? ¿Com poden dir alguns, “mostreu-me Déu”? Qui veu l'ésser humà realment com és, veu Déu.
De fet, el que és veure (en sentit literal) no veiem res. No veiem l'arbre; el que veiem és la llum que reflecteix la matèria que forma l'arbre, a l'arbre no el veiem. Tot el que veiem són colors: ones electromagnètiques que tenen una longitud d'ona que oscil·la entre 400 i 700 nanòmetres. Per sota de 400 i per sobre de 700, tot és invisible. El que veiem són les ones de llum que reboten en les coses; però les coses, en si mateixes, no són vistes per nosaltres. Per tant no veiem la realitat, només veiem la llum que reflecteix. ¿Com podem aspirar a veure Déu, si no veiem res? ¿Pretenem veure la llum que reflecteix Déu?
Per veure Déu, hem de mirar l'ésser humà, cada ésser humà, perquè no hi ha cap altre lloc de l'univers on hi sigui més; i hem de mirar d'aquella mateixa manera que altres vegades he comentat en aquest mateix blog; hem de mirar amb aquella mirada que fabrica felicitat; la felicitat depèn de com mirem, de què arribem a copsar, i de com estimem el que copsem.
.
.

1 comment:

Maurici said...

Ovació, onada, aplaudiments i un cartell amb un 10 ben gros és el que es mereix aquest text. I especialment se'l mereix perquè posa el dit a la llaga: exigim una integritat modèlica quan nosaltres mateixos no l'exercim amb tant de rigor.

Salut!