Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, May 14, 2011

Sant Llorenç sota la tempesta.













Avui hi ha hagut sort, ha fet una tarda fantàstica, els núvols foscos s'agombolaven damunt les cingleres de l'Alzina del Salari i llampeguejava. Ventoleres humides que flairaven pluja agitaven els caps dels roures, que en aquesta estació estrenen color. Tronava. Aviat han començat a caure unes gotes gruixudes i pesades, d'aquelles que espanten els carrinclons, els qui temen que se'ls espatlli el tenyit de la perruqueria, o els que senten feredat davant la idea de fer pudor de pluja. Quin plaer, aquestes gotes! Aquesta llum perlada, gairebé penombra! La vida del bosc se n'alegrava. Els espadats, les codines, les parets del massís s'han posat vestits llargs de gala, foscos i encesos. Raigs quasi verticals de foc encenien electrons des del capdamunt de la volta del cel fins al sòl de Sant Llorenç.

Després hem anat a Talamanca i al costat del castell la senyera voleiava entusiasmada enmig del cel de tempesta, perquè diuen que és enmig de la tempesta quan els colors es veuen més vius i la bellesa del paisatge es fa més evident.

La pluja, els trons, les tempestes, els llamps, les muntanyes, el bosc, les bèsties, el vent... formen part del millor i del més bell de l'existència.
...
.
 
."Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència; volia extraure tota la saba de la vida per a no haver de descobrir, en el moment de la mort, que no havia viscut"
 
WHALT WHITMAN

1 comment:

Olga Xirinacs said...

S'ha esborrat el comentari que t'he fet. Hi torno.
Completament d'acord amb el gust per les tempestes. Són beneficioses per a la salut, perquè carreguen d'energies positives (per allò dels ions).
Ara no en fa tantes. Nosaltres, que som a primera fila de mar, rebem tota la força del vent de llevant i les cortines d'aigua, però ni trona ni llampega.


Des de casa a Rubí vèiem el sant Llorenç, amb els seus Frares Encantats, que van fugir en nit de tempesta i van quedar convertits en pedra. Es veien ben clars. I Montserrat: les muntanyes blaves de la meva joventut.

M'estàs convencent de passar-me el blog a DVD. Però... quina mandra. Espero que algú m'ajudarà.