Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, June 15, 2011

El dolç estridor de la batalla.


Feia mesos que no passava una setmana sense escriure al blog; i mai no havia passat una setmana sense escriure-hi fora dels períodes de vacances. Això dóna una idea aproximada del nivell d'intensitat de la meva feina al llarg dels últims set dies.
Moltes tasques alhora; totes urgents; de l'acompliment de totes elles en depenia el benestar i el servei de moltes persones; el correcte desenvolupament de molts processos.
Han estat, aquests dies, l'oportunitat de convertir en fets aquell principi del qual tant he escrit en aquest blog: "fer el que cal i no el que toca". Qui fa el que toca i prou, a la llarga s'acaba convertint en un paràsit del sistema. Cal aixecar aquest món amb la mirada posada en els objectius més que no pas en el repartiment de deures o en els protocols i convenis establerts.
Si viatges vers una illa a mar obert i hi ha tempesta, no li pots dir a la tempesta: "amaina, que tinc el dia lliure". No podem encabir els esdeveniments en horaris rumiats i madurats; el que hem de fer és adaptar el nostre temps a la superació exitosa dels esdeveniments, posant-hi totes les potencialitats. Després, sempre hi haurà errors; però, al seu costat, la tranquilitat de la batalla combatuda amb fe i amb honestedat; i un millor coneixement de les persones i les seves profundes i, sovint, invisibles febleses.
Al capdavall, passi el que passi, sempre hi haurà un camp de roselles un matí de primavera, i el vent, i el sol, i el mar... El planeta és immens.
D'aquí a poc penjaré una sèrie de posts dedicats a Henry David Thoreau, perquè... no haver publicat no vol dir pas no haver pensat, i no vol dir pas no haver escrit...
.

1 comment:

Vida said...

El que saben despullar-se literàriament no deixen pas d'escriure. Esperam els posts...