Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, June 22, 2011

La violència i l'agressivitat de les entitats financeres.

Photobucket

Ens explica El Periódico del 25 de maig, el cas de Maria Teresa Alsina, que, amb setanta-dos anys, veu com Caja Sol se li queda el pis i com a més queda a deure 160.000 euros a causa d'una hipoteca que no pot afrontar, i que va contraure per ajudar el seu fill. La Maria Teresa és vídua, i quan el seu pis va ser requisat per l'entitat financera, tan sols va cobrir el 50% del seu valor de taxació tal com diu la llei actual.
Quina mena de llei, oi? No n'hi ha per indignar-se? ¿No és violència això? No és més greu prendre-li el pis a una dona gran, malalta de fibromialgia, per només la meitat del valor del pis, que no pas marcar una “x” negra a l'espatlla d'una exconsellera d'interior? I és injusta i contraproduent la violència contra els diputats i contra qui sigui... però... ¿no és injusta, diabòlica, abusiva, perversa, cruel i il·legítima... la violència contra aquesta senyora i contra tantes senyores i senyors Alsina com hi ha...? ¿Com pot un sistema permetre que les entitats financeres emboliquin fins aquests extrems tantes persones vulnerables?

Ja n'hi ha prou de la violència dels bancs, que s'han apoderat del poder del poble i que minen els valors democràtics.

Volem els comptes dels bancs transparents del tot.

Volem lleis que lliguin les mans executores de les entitats financeres i que els impedeixin destruir persones.

Volem que s'exigeixi responsabilitats als bancs i caixes que s'han aprofitat de la feblesa de tanta gent i que no han explicat prou bé la lletra petita.

Volem defensar la democràcia que corre perill per culpa del poder del diner.
.
.

3 comments:

Maurici said...

Absolutament d'acord, i crec que el primer pas és fer la migració cap a la banca ètica en la mida possible de cadascú.

A reveure!

Anonymous said...

Una foto molt ben escollida. Segurament és la imatge d'alguna persona que va existir a la realitat, algú que en una etapa de la seva vida va ser un nen que només es preocupava de jugar, i que reia, com tots els nens, i mira ara...jeje. Són els efectes de l'entorn, d'una societat, a la qual tots pertanyem. M'ha recordat a molta gent, i no tan sols a polítics i banquers, gent a qui te'ls mires i costa imaginar que algun dia van ser nens.

Marisa M.

Unknown said...

Jo sempre l'estaré agraïda al director del meu banc que no em donàs el crèdit. Record que em va dir: "ara plores, però d'aquí uns anys et recordaràs d'aquesta conversa i em donaràs les gràcies". No em va voler explicar res més: 2 anys després les mensualitats de les hipoteques pujaren escandalosament. Ell va tenir ètica.