Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, June 15, 2011

L'estupidesa de fer servir la violència.


La violència, l'agressivitat, el menyspreu, l'agressió... destrueixen els fonaments de la causa que pretenen defensar. Si fa pocs dies, en aquest blog, criticàvem l'estranya dèria dels mossos d'estossinar una persona asseguda en una cadira de rodes (entre d'altres agressions), avui, en aquest mateix espai, condemnem l'agressió als representants del poble de Catalunya (entre ells un invident a qui li volien robar el gos). Tota violència és inhumana; i ho és més quan es dirigeix contra algú només perquè aquest algú té determinada professió, o només perquè aquest algú pertany a determinada classe social, o només perquè aquest algú té determinades idees, una manera de vestir, unes amistats concretes. L'hàbit de responsabilitzar una persona a causa de la imatge que ens regala o del grup al que pertany, o de les connotacions que ens produeix, és una bestiesa descomunal a banda de feixisme pur i dur, similar al feixisme dels qui van assassinar sacerdots, comunistes, cristians, jueus, massons, bruixes, heretges, reis...

I a banda de tot això, del que menys es parla és de les brutals retallades que el Parlament ha aprovat i que faran que visquem molt pitjor; retallades aprovades pels representants dels qui van votar. Però la culpa no és dels que els van votar; la culpa (o causa) rau principalment en aquells que no van voler votar per oposició al sistema. No és coherent protestar contra les retallades quan un no ha votat. Els representants dels qui no han votat són a casa ajaguts al sofà. El sistema es canvia principalment des de dins, i treballant molt dur, i amb molta eficiència, rectificant contínuament, suant les llenties, i preguntant-se una vegada i una altra, què més puc fer pel sistema... què més puc fer pel sistema... Si bufa una tempesta per molt que protestis, acampis, o t'indignis, continuarà bufant. Indigna't, però construeix un refugi pels qui estimes. Indigna't, però treballa i respecte les normes de convivència; i si no t'agraden les normes, lluita per canviar-les, però respectant les persones. ¿Amb quina autoritat reclamaràs els drets de les persones si tu no les respectes?

4 comments:

Maurici Capdet Mateu said...

Clar i català, sí senyor!

Anonymous said...

Les persones que no va anar a votar i es queixen de les retallades, al meu entendre,tenen tot el dret a protestar. Sé que no puc saber què pensa cada persona que no va anar a votar, però no crec equivocar-me gaire si dic que la majoria d'ells estaven convençuts que guanyés qui guanyés les retallades haguéssin estat exactament les mateixes. Quan algú no va a votar també està expressant una opinió, la de que cap de les opcions que té al davant el representa. Ho solucionem creant un nou partit? Ai qué difícil, perquè aquest sistema ara té mecanismes per treures del davant a tot aquell que no juga al joc que toca.

Marisa M.

Jeremias Soler said...

Jo també penso que qui no va votar té tot el dret a protestar per les retallades, mai no ho he negat; però la meva opinió (personal), la que he escrit al post i la que reitero, és que la seva actitud és incoherent.
Quan algú no va a votar pot estar expressant una opinió, però la seva actitud no dóna fruits (també és la meva opinió i prou). Em ve al cap el sistema soviètic que va canviar quan algú, des de dins, des del mateix sistema, va canviar les normes del joc. Des de fora (i torna a ser la meva opinió) és més difícil.

Anonymous said...

Si el sistema democràtic funcionés com en teoria hauria de funcionar, sí que podríem dir que anar a votar dóna fruits i que deixant d'anar-hi has perdut l'oportunitat de dir la teva. El problema és que molta gent ja no es creu aquest sistema, no creuen que es tingui en compte el parer del "poble", sigui quin sigui el resultat d'unes votacions i sigui quin sigui el partit escollit. No es vota perquè es percep com inútil.

Marisa M.