Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, July 13, 2011

Si ens tapéssim els nassos com ens tapem el cul, un nas nu faria trempar uns quants mascles...

A l'estiu, la qüestió de la nuesa apareix de manera recurrent als mitjans; en part, perquè aquests mitjans saben que les notícies relacionades amb la nuesa enganxen; per això les situen just després dels spots publicitaris als telenotícies.

A la vuelta de publicidad, escuchen esto, el domingo, 17 de julio, se celebra el día sin bañadores.

I au... un percentatge important de l'audiència, arrepapat al sofà, esperant el reportatge fresquet de l'estiu.
En part, també, perquè és l'època en què uns quants milers de persones s'acosten, ens acostem, a la mar nus com vam néixer, provocant (cada vegada menys) l'habitual curiositat d'uns quants milers més, que s'ho miren des de fora, amb més o menys tolerància (cada vegada amb més tolerància).
La curiositat, la sorpresa, l'estupor, a cops, dels qui s'ho miren des de fora, és més aviat culpa de l'ocultació de segles que no pas de la desinhibició estacional.
La humanitat és tan bella, i tan nostra, que amagar-la a perpetuïtat fa que qui no la percep sencera senti, potser sense saber-ho, que li manca alguna cosa, que el paisatge és incomplet, que allò que som no és del tot com ho veiem. Pitjor encara si no ho sap, si la sensació només la pateix l'inconscient. Passa com amb aquells orgues antics d'algunes catedrals, capaços de reproduir notes de freqüències baixíssimes. Aquestes notes no són percebudes per la consciència, però una part de nosaltres mateixos les copsa, i ens emplenem d'un nerviosisme aparentment acausal, que prové, però, d'aquesta nota insonora que existeix i que arriba a una part de la nostra ment que no controlem.
La humanitat és tan bella, i és tan nostra, que no és just, ni bo, ni sa, rebre-la esquinçada, censurada, prohibida, culpabilitzada, reprimida, menystinguda, demonitzada...
Serem madurs quan puguem veure'ns nus, com som, sense sentir-nos empesos com bèsties a copular sense seny ni raó. Serem madurs quan les nostres relacions sexuals siguin decidides amb llibertat, sense l'esperit de possessió que s'estén com una plaga, i que provoca desenes de morts cada any; sense l'impuls que provoca l'instint reprimit durant dècades quan es deixa anar davant d'una visió ocultada per la repressió al llarg de tota una vida. Serem madurs quan al costat de la llibertat desenvolupem la responsabilitat de preocupar-nos del fet que rere una relació sexual poden passar moltes coses: una intensa comunicació entre dos éssers que s'estimen, o el seu contrari: la banalització; una vida humana nova, o, si no hi ha hagut responsabilitat, una vida humana no buscada, que deslliga tot un ventall de problemes; potser una malaltia crònica... la llum, l'ombra, la vida, la mort... Cal escollir bé. Cal ser responsable.
Hi ha tota una generació malalta d'ocultació, la de la postguerra (la de moltes postguerres a tot el món); una generació d'infants a qui es va negar l'educació al costat de les nenes, a qui es va ocultar el cos amb obsessió, pintant-lo com el pitjor dels enemics, a qui es va descriure un món de bons beatífics i estèticament correctes, i de dolents infernals amorals abocats a la perdició eterna. Una generació maltractada pel sistema, amb el cervell dissimuladament rentat (¡Que difícil és adonar-se de l'adoctrinament quan tot, dins la societat, es mou en la mateixa direcció i qualsevol veu dissident és silenciada per la mateixa família per pànic als qui manen!). Aquesta generació, amb la visió natural espatllada, ha esdevingut educadora de les següents generacions, que, com passa amb les onades, han reproduït el vaivé ideològic de manera, quasi sempre, inconscient; perpetuant l'artificiós concepte d'elegància terroríficament allunyat de la bellesa natural insuperable del cos humà i de la natura.
¿Fins quan el reflux i l'onatge mantindran la societat de la por; la societat que escull deixar el vaixell a port per evitar les inclemències del viatge, o amagar la llum del sol per evitar les cremades, o tallar els arbres per combatre els incendis, o amagar la bellesa del cos per evitar els mascles desbocats? Si ens tapéssim els nassos, com ens tapem el cul, un nas nu faria trempar uns quants mascles... som així.

Aquest diumenge gaudiu pacíficament del dia mundial de la nuesa humana... (a mi m'agrada anomenar-lo així) no tingueu por de tastar la llibertat (que com a llibertat que és, no és obligatòria) si més no, un cop l'any... 
.
.

6 comments:

Pais secret said...

Bravo!

Jo ho celebraré dissabte, que diumenge no puc.

I no ensenyéssim massa la foto del post, que si no ens hi trobarem tots...;-)

Jeremias Soler said...

Visca! País Secret!
Tens raó amb això de la foto del post, però fixa't que no he dit on és... De tota manera, després de tenir moltes vegades aquest mateix dubte, en veure com a internet surt tot, tot i tot, he arribat a la conclusió que és millor que trobin les meves fotos, que al costat sempre tindran les consideracions naturals/naturistes adequades, que no pas les de certes webs turístiques que donen a conèixer els espais sense explicar que pertanyen a un Parc Natural, que cal respectar-los, que cal no portar-hi massa estris, ni buscar comoditats... És important que els webs que defensen la natura escalin (escalem) llocs als rànkings dels cercadors passant per davant dels consumistes, que sempre hi són.
I quin blog més preciós que tens tu!

Vida said...

Quina raó tens...i t'ho diu algú que al mar va en banyador de coll alt :)

Xema said...

Excel·lent post. Algun dia l'expressió tan encertada "nuesa humana" arribarà a ser un oxímoron?

Jeremias Soler said...

Gràcies "Vida"! Les platges estan plenes de gent tolerant amb banyador de coll alt que estan al mateix bàndol dels que estimem la llibertat.

Gràcies Xema! Nuesa humana seria un oxímoron de judici subjectiu; és a dir serien dos mots literalment contradictoris només per aquelles persones que consideren que la nuesa és contraria a la humanitat. En sentit literal i objectiu, crec que no és un oxímoron perquè nuesa i humanitat no són mots de significació contrària o oposada. Al llarg de mil·lenis la humanitat ha viscut nua i ha estat igualment humanitat; així com avui dia, als àmbits naturistes, ningú no pot negar que hi hagi humanitat (famílies, valors, cultura...) per tant, no serien mots contradictoris i penso que no formarien un oximoron. Espero que mai no arribin a ser-ho.

Xema said...

Llegint la teua reflexió sobre l'oximoron me n'adone del meu imperdonable error.Volia dir "redundància". Jo tampoc desitge que les dues paraules arriben mai a formar un oximoron.