Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, August 4, 2011

Déu nu.

La bellesa és allò que déu no ha aconseguit amagar d'ell mateix en aquest estrany joc de fer-se invisible i esperar-nos.
El déu real no té inferns, ni tortures, ni dimonis mossegant els cossos adolorits dels pecadors, ni inquisicions, ni drets canònics, ni llargs tractats de litúrgia i protocol, ni prínceps, ni reis, ni corones, ni vestits d'orfebres, ni sants de guix guarnits de joies, ni ciris suplicant anhels de vida i salut, ni anulacions matrimonials, ni confessions humiliants, ni recompte de crims i amoralitats, ni censures, ni censors, ni por, ni terror, ni reguitzells de lletanies angoixants, ni cerimònies avorrides de guerrers sadollats de triomfs i de venjança, ni catedrals, ni palaus, ni roba, ni diners, ni països, ni constitucions, ni governants, ni fama, ni espetecs de poder i fatxenderia, ni llista d'imperfeccions, ni banderes de victòria, ni estendards, ni cabres guerrilleres, ni exercits, ni pobles escollits, ni fills torturats i sacrificats per a redimir res, ni guerres santes, ni sotanes, ni hàbits, ni dejunis, ni càstigs corporals, ni penitències, ni sang, ni violència, ni odi...

El déu real té infants i mars i boscos i cels i vents i racons perduts de bellesa inexplicable que a cops no veu ningú... I té pluges, i Sol, i neu, i guspireigs d'escuma a la cresta de milions d'onades, i somriures i planetes i estels i persones diferents... Té ovelles negres i blanques i roses i vermelles... Té flors estranyes i les té banals i ordinàries... El déu real ha fet els ulls i els somriures i els culs i els pits i els cossos nus i el sexe amb la seva saba passional i bella, i el desig heterosexual i el desig homosexual i tots els desigs naturals... I el seny i la consciència i la raó i la capacitat de preveure els efectes de les accions i l'amor i l'empatia, i els cabells llargs i les barbes i les coves i les platges i els volcans i els terratrèmols i la mort, i el cuc que es fa capoll i que es podreix per a després convertir-se en papallona; i els bessons que estan ben còmodes a la panxa de la seva mare i que temen néixer perquè es pensen que la naixença és el fi i que més enllà de la naixença no hi ha res, car ningú no ha tornat del més enllà. I les mares i els pares i els trons i els llamps i els bells i els menys bells i la capacitat de copsar la bellesa arreu i els batecs dels cors i els fills i els folls i les fulles del bosc i les falles intercontinentals i les corbes dels cossos i els ximpanzés i els Homo neanderthals i la sal i el sol i la sorra i les rialles i la son i l'aigua i el blat i l'olivera i la mosca i l'abella i el ruc i un rot i el suc del raïm i el pom de flors del prat i la senyora gran que s'esgarrifa en llegir això que escric, i el jove que ho medita i somriu, i la nena o el nen que ho llegeixen i no ho entenen, i l'integrista que m'inscriu a la seva llista negra...

Déu ho ha fet tot com tot és i no pas com ens ho hem inventat, com ens ho inventem contínuament.
Pintem teixits de fantasia damunt d'una realitat que ens espanta o que ens humilia per així cobrir-la; i no ens adonem que aquesta realitat és més bella que la fantasia del teixit.
Que bell el fang i el cos i el tro i la nit i la sorra!
Que bell el ventall bigarrat de cors tan diferents!
Que poques línies rectes! Ni un sol quadrat, cap rectangle, molts punts, moltes corbes, aproximacions provocadores a la nostra limitada invenció del món.
Déu és un provocador de les nostres consciències asèptiques, deformades en convents esblanqueïts i allunyades de la bellesa de la realitat.
Cada vegada que vestim déu, enlletgim una realitat que és infinitament més bella que el vestit que li posem. Cada vegada que vestim déu, deformem una realitat que és infinitament més certa que el vestit amb què l'ocultem.
Algú gosa mirar déu i l'existència que ha originat tal com realment és?
.
.

1 comment:

Ventafocs said...

Ens costa veure la realitat del que ens envolta i fins i tot ens costa mirar-nos a nosaltres mateixos i veure'ns com realment som.
Salutacions, Jeremias, segueixo gaudint de la bellesa de les teves paraules...