Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, August 22, 2011

Un estrany show mediàtic!


Per atzar, i a casa d'un familiar, he tingut l'oportunitat de contemplar un show al meu parer perillós i sorprenent: el Cardenal Roucco Varela, a la Plaça de la Cibeles, de Madrid, envoltat d'una multitud de joves, nois i noies, i d'un munt de bisbes, i d'un paio (que es veu que es diu Kiko Argüello) tocant cançons meloses amb una guitarra, el qual tot d'un plegat, i després d'uns instants d'èxtasi amb els ulls tancats i la mà al front, ha demanat que totes aquelles noies de les presents que estiguessin disposades a ser esposes de Crist (és a dir, monges) s'aixequessin i caminessin cap a l'altar. I tot això en públic, en directe i per la televisió. A l'instant, una riuada de noietes, ploroses, tremoloses, i també moltes d'elles en èxtasi, han iniciat la seva marxa cap a l'altar, on s'han agenollat perquè els bisbes els posessin les mans al cap. Tres mil dues-centes noietes han decidit fer-se monges, aparentment de manera espontània i per la tele, enmig d'una escenificació que recordava als moviments més sectaris dels USA, i amb una música enganxosa, que inspirava, entre d'altres coses, glòria i heroïcitat.
¡Quin perill, decidir tota una vida per un impuls eufòric; per l'efecte psicològic d'una cançó ritual que deslliga la sublimació d'un model ideal d'espós bell (Crist) en noietes que per l'edat necessiten (com l'aigua) la identificació amb un grup, la pertinença a un col·lectiu, i que han rebut i viscut tot un reguitzell de meditacions i de ritus destinades a atrapar-les de per vida! ¡Quantes no s'hauran aixecat perquè han vist aixecar-se una companya, i potser una altra, i una altra, amb qui hauran viscut moments tan emotius (per elles)! Parafernàlia de glòries eternes per a enamorar ments romàntiques i innocents i enganxar-les a una vida dirigida, mastegada, apartada de l'expressió natural i lliure, i carregada de mitologia ancestral que literalment és assumida: pecat, dimoni, infern, temptacions de la carn, el món com a gran temptador... Grans escenificacions dels absolutistes morals que pretenen afaiçonar una societat a la mesura de la seva estètica i de la seva moral enterca i dogmàtica.

La doctrina que defensa Kiko Argüello, lider del moviment Neocatecumenal, que és l'organització que ha preparat el show d'avui amb la benedicció de la jerarquia eclesiàstica, defensa els postulats més radicalment conservadors de l'esglesia catòlica. 
Com a curiositat, haig de dir que, en més d'un dels moments de l'acte, m'ha semblat observar expressions de por al rostre dels bisbes i del cardenal Roucco.
Totes les opcions són respectables; com respectable és també la meva opinió. 
No m'agradaria gens (em faria molta por) que un fill, o una filla meva, s'acostessin a aquesta mena de personatges, que s'autoproclamen salvadors de les misèries de la humanitat, i que fan servir aquestes misèries de la humanitat per a justificar l'integrisme i la repressió. 
Cal aprendre a no tenir por de la llibertat, a no tenir por de la vida, i a no tenir por de la natura tal com és. L'integrisme, en qualsevol de les seves vessants: religiosa, política, social... és una lacra per la llibertat de les persones. I torno a repetir: és la meva opinió. 
.
.

3 comments:

Euphorbia said...

Quina por!
El sectarisme sempre ha buscat la concentració humana i no és per casualitat, ens deixem influir per la multitud.
Vaig trobar fa poc aquest article molt interessant sobre aquests fenòmens colectius.

http://www.xatakaciencia.com/psicologia/pensar-en-grupo-nos-vuelve-mas-radicales-o-como-100-cabezas-no-siempre-son-mejor-que-1

Salutacions

Anonymous said...

Aquesta organització fa molt mala espina. Conec gent que hi ha format part i els he sentit parlar. La recaptació de diners és una constant en les seves pràctiques. La manipulació de els emocions, sobretot dels més joves, és com una obsessió. Juguen amb els sentiments de culpabilitat, amb la por a la mort i a l'infern, amb els ideals romàntics dels adolescents. Barregen política i religió (fins i tot van contra els que ells anomenen separatistes. Fan servir les tàctiques del secretisme, del misteri. No aclaren on van els diners. I quan algú vol marxar li creen un complex de culpa terrible, fent-li creure que mai més no serà feliç, i atossigant-lo amb trucades i trucades. Tot plegat molt i molt perillós per a l'estabilitat mental. I mira que és bonica i interessant la vida, i la natura, i com se la compliquen alguns!

(Laia P)

Ada said...

Pero qué miedo!