Fa pocs minuts, en Pep Guardiola, ha rebut la medalla d'honor del Parlament de Catalunya, enmig d'un profund sentiment d'emoció. En el seu discurs ha parlat del valor de l'esport com a escola de formació humana. Amb l'esport ha après a guanyar i a celebrar les victòries amb moderació; ha après a perdre; ha après a acceptar que un entrenador li digui "avui, tu, no jugues" prioritzant el bé de tots davant del seu bé particular; ha après a encaixar que un altre ho faci millor que ell i a no enfonsar-se amb els fracassos, ans a continuar endavant, lluitant cada dia per millorar sense desànim. També ha parlat del seu pare, paleta, del seu avi patern, que va morir abans que ell nasqués, del seu avi per part de mare, que amb prou feines va poder fer altra cosa que amagar-se després de la guerra perquè no el matessin. Ha lloat l'hàbit de fer la feina amb passió, sigui quina sigui aquesta feina: forner, professor, paleta... I ha afirmat que ell, malgrat que a vegades no li surtin bé les coses, realitza cada dia la seva feina amb passió, i que el valor del reconeixement d'avui seria idèntic si no hagués guanyat tant, perquè l'esforç i la passió hi haurien estat igualment.
A l'últim ha pronunciat una frase magistral, capaç de fer aixecar un país sencer:
Si ens llevem ben d'hora al matí, ben d'hora, ben d'hora... i ens posem a treballar de valent... som un país imparable!
.
2 comentaris:
En Guardiola és un fora de sèrie, en molts de sentits!
M'agrada molt aquest home, i més perquè pot ser una bona influència per al nostre jovent gràcies al lloc que ocupa. N'hauriem de tenir uns quants més com ell...
Publica un comentari a l'entrada