Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Thursday, October 20, 2011

Lamento la mort de Gadaffi

Els de sempre tornaran a dir que això que escric és ofensiu, però ho torno a dir, com ja ho vaig dir quan van matar Osama Bin Laden: “mai, la mort d'un ésser humà, serà per a mi motiu de celebració”.
No han estat tampoc per a mi motiu de celebració, ans al contrari, ni la seva tirania, ni els seus crims, ni els abusos, ni els assassinats... Jo no he donat la mà a Gadaffi, ni l'he rebut a la Zarzuela, com els reis d'Espanya, ni li he donat les claus de la ciutat de Madrid, com l'alcalde Gallardon, ni he fet negocis amb ell, com una bonior d'empresaris de l'estat, però tot i així condemno la seva execució, que fa impossible que se li faci justícia; impedeix que ell visqui la seva derrota.
Matar una persona, sigui qui sigui aquesta persona, és un acte que produeix com a mínim tristesa; tot i que un mai no sap si es veurà algun dia en aquestes circumstàncies (les d'haver de matar); i que ningú no se sorprengui d'això que escric; no sabem del cert si, en un moment d'ira, per a defensar els nostres fills, o els nostres germans, front l'atac d'algú que els vulgui destruir, no haurem d'exercir la violència com a mitjà de defensa; però fins i tot en aquest imperatiu, i bo i haver-ho de fer, matar fóra monstruós.
Si no m'ha fet feliç la vida de Gadaffi, ni els seus crims, ni la seva corrupció, ni el seu menyspreu a la llibertat... ¿per què m'ha de fer feliç la seva mort, que també és un menyspreu a la vida?

3 comments:

Ada said...

Totalmente de acuerdo. Las imágenes son espeluznantes: un animal acorralado. Me pregunto si conservar el poder puede ser tan importante como para consentir dejar esta vida de esta manera tan poco digna. Y la hipocresía de los gobiernos...otro tema.

Nuesa Literària said...

Exactamente, Ada. Y dudo mucho que ningún político, que vive de los votos, se atreva a lamentar la muerte violenta de Gadaffi, y menos en España (a un mes de unas elecciones). Aunque pudieran matizar su lamento condenando su regimen y sus atrocidades, ninguno se atreverá (creo yo) a defender los derechos humanos de incluso aquellos que los pisaron, por miedo a que la "masa" les cogiera manía; cuando precisamente la fuerza de los derechos humanos és que no se merecen, sinó que todo individuo los posee simplemente por existir. La respuesta de muchos políticos ante este video es que se sienten felices porque el mundo es más libre.

Maurici said...

No anirem bé mentre bona part de la humanitat segueixi associant venjança amb justícia...