Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, December 6, 2011

Quan els victorians disfressats de "progres" escombren el sexe i la nuesa al calaix del prohibit. Doble moral. Pujada de la prostitució.

Hi ha alguna cosa que no va en la manera com l'individu Homo sapiens viu la seva sexualitat. 
Al 2008, el 27% dels individus masculins de l'estat espanyol que tenen entre 18 i 48 anys asseguraven haver estat clients d'una prostituta alguna vegada a la seva vida. Al 2009, la xifra va pujar fins al 32%. I al 2011, va arribar a un 39%.
D'altra banda, un cert moralisme de doble rostre ha crescut sorprenentment a les televisions; un moralisme amb profundes contradiccions, que no superarien amb brillantor cap anàlisi psicològic. La visió dels culs, dels pits, i d'altres parts de l'anatomia, es prohibeixen a l'horari anomenat infantil; greu error, ja que l'infant hauria d'assumir el cos nu com una part més de la natura humana en comptes d'enviar-lo al calaix de les imatges reprimides; tot allò que prohibim adquireix una força morbosa desproporcionada. En canvi, en aquest mateix horari, es permeten humiliacions a famosos, a familiars de famosos, debats vergonyosos en els quals el torn de paraula es trepitja contínuament, morts, assassinats, violència, programes en què un xicot envoltat de noies escull la que més li agrada mitjançant cites i entrevistes i en funció no ja de la seva integritat humana sinó del que és pur atractiu físic. En aquest horari (anomenat protegit) proliferen les xafarderies cruels, les publicitats falses i consumistes que s'inventen falses necessitats i falsos valors... I ai! la pseudoperiodista de guàrdia demana perdó perquè en horari infantil ha pronunciat el mot “merda”, i després de demanar perdó menysprea, com si res i fins a la mèdula, l'exnòvia de l'exmarit d'una cantant retirada perquè porta un vestit que segons ella s'hauria de prohibir de totes totes.
I els bordells s'emplenen de persones força respectuoses amb l'horari infantil; persones que de petites mai, o gairebé mai, no van veure un cul per la tele; persones que tenen la vida configurada en calaixos; i al calaix de la morbositat, del prohibit, del clandestí, malauradament, hi oculten realitats que haurien d'estar al calaix de la natura, de la llibertat, de la felicitat, de la llum més neta i més pura del dia. Algú els va enganyar obligant-los a desar els culs i els pits i les cames i els braços i els mots lliures i la creativitat i la fantasia i tantes realitats naturals bellíssimes al calaix equivocat, per culpa d'un moralisme que es proclama laic però que té les seves arrels clavades al més profund de la mitologia arcaica.
¿Quantes vegades no hem sentit dir “ha perdut la innocència!” quan una criatura manifesta que ja sap qui són els reis, o que ja sap d'on vénen els nens? ¡Com si comprendre els mecanismes de la realitat impliqués perdre la innocència! Qui etziba aquestes expressions, en el fons, creu que l'existència és culpable o corrupta. La sexualitat lliure, compromesa amb les seves conseqüències, és un reflex de la innocència i de la bellesa de la natura; com innocent és el cos nu, i la veritat, i el fang de la terra, i els bassals, i la fantasia, i la creativitat, i la curiositat, i totes aquelles potencialitats humanes que la repressió ancestral vesteix de culpa i de foscor.
L'èxit econòmic de la prostitució ens diu que alguna cosa no va bé en la nostra manera de viure la sexualitat; tenim normes morals i legals fonamentades en pors arcaiques i en instints violents de possessió de l'altre; limitacions de l'època en què la ciència i la tecnologia encara no ens permetien planificar amb seny la reproducció.
No és fàcil deslliurar-se d'aquest corrent arcaic sense caure en la manca de valors, que tant necessitem. Però, bo i proclamant els valors com a estendard, cal superar aquesta doble moral, aquest voler semblar "progres" i ser més carques que la Reina Victòria, aquest joc ocult a favor de la corda de l'inconscient que es tensa i que dibuixa un món maniqueu de princeses i de putes, de Disney i de Play Boy. Cal que substituïm la repressió per la llibertat, la foscor per la llum, la mentida per la veritat, la imposició per la tolerància; cal que la nuesa deixi de ser un pecat o un tabú i que sigui assumida com una realitat natural i innocent. Cal que la sexualitat natural es contempli com una realitat tan lliure i tan innocent que la prostitució no tingui raó de ser; i cal que l'amor entre les persones sigui de debò, que no obeeixi a interessos econòmics, sexuals o materials. 
Vist com és l'individu Homo sapiens, i com són les societats que forma, tot això no serà fàcil; però jo hi confio.
.

5 comments:

Ada said...

La prostitución funciona porque nadie está satisfecho con lo que tiene y es. Yo creo que más que una cuestión de represión es un tema de insatisfacción. De todas formas, las prostitutas ahora también están en crisis. Eso me contó una el otro día: ya no pueden ni encargar comida preparada como hacían antes...

Jeremias Soler said...

Es extraño esta que dices de que están en crisis; seguro que muchas sí, por la competencia que supone la entrada de las mafias que explotan a muchas mujeres en condiciones infrahumanas. En el Alt Empordà han construido (supongo que las mafias no) un macroburdel al que no le faltan clientes y que va a más; y las estadísticas señalan un incremento.
Yo veo más la prostitución como una isatisfacción con la práctica de la propia sexualidad, más que con lo que uno es. Si la sexualidad fuera más libre, sin huir de la responsabilidad, la prostitución no llenaría ningún vacío.

Ada said...

Bueno, lo que hacemos es lo que somos, ¿o no, Jeremias? y, por tanto, de acuerdo también.
En cuanto a la crisis, supongo que como en todo negocio, habrá diferencias. Me temo que la que me contó no es de Alto Standing precisamente...

Jeremias Soler said...

Sobre esto hay escuelas, corrientes y opiniones... La mía és que no somos lo que hacemos, de ningún modo; y aquí está la esencia de muchos males: hacer lo que no somos. Cuando alguien realiza un acto indigno, ese acto es indigno, entre otras cosas, porque no se corresponde con lo que esa persona es. Somos infinitamente más de lo que hacemos. Nuestro valor y nuestra esencia no viene definida de ningún modo por lo que hacemos, por muchas razones; entre otras porque no podemos hacer todo lo que queremos, y a veces ni siquiera lo que podemos querer es todo lo que podríamos querer si quisiéramos según somos. Somos la consciencia del universo y obramos, demasiadas veces, como mecanismos ciegos, o enfermos, determinados por la pulsión. De igual forma la persona es infinitamente más valiosa que su trabajo, que su productividad, que sus posibilidades. Un tema apasionante.

Maurici Capdet Mateu said...

No puc fer res més que treure'm el barret davant dels teus escrits. Admiro profundament la teva capacitat d'anàlisi i reflexió assossegades.

A reveure!