Heus aquí un fragment d'una conferència de Konrad Lorenz (La doctrina apriorística de Kant a la llum de la biologia actual, 1941) que explica dues modalitats d'immobilisme que sovint ens afecta als humans i que descobrim en alguns altres animals, i que té unes arrels genètiques. Com més comú i més present està un fenotip en diferents espècies, més temps fa que existeix el gen (o estructures) que provoquen la seva aparició.
El primer immobilisme seria la mandra, la por a un esforç inútil, l'apatia, el conformisme, i es desprèn del següent fragment de la conferència de Konrad Lorenz que aquests dies estic comentant:
La musaranya aquàtica evoluciona al seu espai vital temptejant l'entorn, per ella no regeix el principi que diu que la línia recta és la distància més curta entre dos punts. Si la musaranya s'entestés a seguir la línia recta, la qual cosa està dins de les seves facultats, hauria de dirigir-se cap l'objectiu ensumant, palpant, i utilitzant els seus ulls, molt poc desenvolupats, de manera que gastaria més temps i més energies entestant-se en anar recte que seguint el sistema de memoritzar el camí i fer el de sempre.
(...) La fura de bosc comuna (Mustela putorius), força més intel·ligent que la musaranya, troba molt aviat el camí més curt.
El segon immobilisme resulta sorprenent. Seria el “conservadurisme”; l'oposició als canvis per por al desconegut, al risc, a la incertesa dels resultats. I aquest fenotip de la conducta el trobem en alguns altres animals, a banda de l'Homo sapiens. Les estructures que provoquen aquest fenòtip (pulsió o coordinació hereditària) serien l'arrel de les actituds conservadores i carques, així com de les supersticions i de les religions més primitives. Heus aquí el fragment que en parla:
(...) A l'oca vulgar, certes causes religioses li impedeixen canviar el seu camí habitual, ni tan sols intentar cercar una via més curta; està reprimida per aquesta especial inhibició interna que tant lliga a als éssers primitius a conservar els costums en una forma determinada. La justificació biològica d'aquesta rígida conservació de la tradició és molt senzilla: tot organisme que no tingui una perspectiva d'espai, temps, i causa, en una determinada situació, sentirà la necessitat d'observar rigorosament una conducta que ha demostrat ser segura i convenient. L'anomenat pensament màgic, que no és en absolut exclusiu dels homes primitius, s'associa a aquest fenomen. El motiu de certes supersticions, com la de tocar fusta és clarament: "qualsevol sap el que pot passar si no ho faig".
0 comentaris:
Publica un comentari