L'edifici que s'amaga rere els xiprers és el Mausoleu d'August.
Molta gent, a Roma, passen pel costat i no ho saben,
però el cos gran emperador s'amaga dins d'aquestes pedres.
.
"La mort és una realitat indefugible, per la qual cosa, no té sentit tenir-li por. No es pot tenir por d'una realitat segura, perquè llavors la por també serà segura i inevitable. Si l'existència té un sentit positiu, tot allò que és segur no pot ser dolent. La convicció que l'existència és ineluctablement positiva ens porta també a estar convençuts que la mort inevitable és positiva, encara que, mentre no l'hàgim experimentada, no ho puguem entendre. Hem de perdre, d'una manera descarada, la por a la mort; és l'única manera de vèncer-la. En el moment que hàgim perdut la por de la mort, podrem viure intensament"
Fragment de "Informe sobre l'Homo sapiens", de l'explorador extraterrestre Virst.
Aquest informe està inclòs dins del llibre "L'eixida i altres narracions" publicat per Cossetània.
5 comentaris:
Com saps que l'existència té un sentit positiu? L'existència és. Positiu o negatiu són valoracions morals que nosaltres afegim. La por a la mort és la manifestació de l'instint de supervivència, i sempre que parlo amb algú que em diu que accepta la mort (concepte que no he entès mai) no me'l crec. Precisament em vaig enganxar a aquest blog per una escrit en què parlàves de "prendre consciència de la pròpia mort", i és que entenc molt bé què vols dir i els sentiments que genera, però no havia llegit mai res enlloc que en parlés. De totes formes, no estic negant el teu escrit d'avui, ni molt menys, però no ho veig clar.
Salutacions,
Marisa M.
molt bona reflexió...
a nivell personal, per les meves vivències, puc dir q la mort és per mi un procés vital més (encara q ple d tabús,maltractat i no ), ni la meva ni la dels altres, l'important és la vida mentres n'hi ha...he vist la mort cara a cara i ja no em fa por res,una experiència dura i trista, però dolça i plena d'energia i amor,llum!X
Marisa. La pregunta que em fas al principi del teu comentari me l'he feta a mi mateix moltes vegades. I no sé la resposta. Però el cert és que estic absolutament convençut que l'existència té un sentit positiu.
I positiu o negatiu no són valoracions morals, són percepcions, si vols subjectives de primeres, que tenen a veure amb la felicitat i l'amor. Positiu... allò que em fa feliç... negatiu... allò que em fa infeliç. De vegades els adults ens compliquem tant que arribem a no comprendre que hi ha realitats bones i realitats dolentes; sovint quan dubto penso què respondria un nen i ja tinc la resposta. Dolent és matar, odiar, menysprear, ferir... Bo és estimar, respectar, tolerar, ajudar... En algun punt, l'existència convergirà en una harmonia en la qual totes les consciències coincidiran en el bé i cesarà aquesta estranya lluita d'espècies que bull dins l'evolució. L'ombra del mal, que t'asseguro que existeix (te n'adones quan tens mal de queixal,) és efímera com les ombres quan el sol neix. La força del bé (que existeix del cert, te n'adones quan estimes i ets estimat) brolla de l'ordre de cada àtom.
La por a la mort és un fenotip evolutiu, però la consciència també, i la raó, i és aquesta raó la que fa servir en Virst (no pas jo) per deduir que la mort forma part del procés natural, i que en conseqüencia és bona, com la mateixa natura.
Igual com la infelicitat (insatisfacció) també és un fenotip evolutiu que ens mou a expandir-nos i cercar solucions que en permetin assolir la felicitat. Però la raó pot descobrir aquesta programació natural i desactivar-la, aconseguint una felicitat constant.
El dolor és un fenotip evolutiu que ens permet conèixer un problema de salut en el nostre cos i posar-hi remei, però la raó pot superar aquest fenotip amb analgèsics i enganyar els efectes de la genètica, que ha premiat els organismes que senten dolor quan els perilla la salut.
Un plaer debatre, Marisa.
Anava a intentar explicar-me una mica millor en la resposta d'ahir, quan he llegit el teu escrit d'avui (ho comento aquí tot junt). Només puc dir que molt d'acord amb tot.
Per diferents motius, casualitats i fets per l'estil, jo també intueixo que hi ha més del que podem percebre i comprendre. Percebem part de la realitat, però...n'hi ha més? Les pròpies limitacions ens impedeixen poder assegurar-ho. Crec que deu ser això el que anomenen fe.
Sobre el post d'ahir (el del Virst), dir que l'autèntica acceptació de la mort, tret dels casos de suïcidi, tal i com jo ho veig, no és possible. És resignació davant d'un fet segur, que ocorre en contra de la nostra voluntat i al qual s'hi afegeix la por pel desconegut.
Per poder afirmar o negar que la mort, pel fet de formar part de la Natura, és bona, hauríem de tenir accés a aquella comprensió total de la realitat, i no és el cas. A la Natura també hi ha dolor, també hi ha maldat, sempre les dos cares de la moneda.., qui ens assegura que la mort és positiva per a nosaltres o que aquí se'ns acaba tot? Ningú.
Marisa M.
D'acord. Per tot això que dius, sa majestat Virst, l'explorador de l'univers i emperador de tot, afirma que només podrem comprendre l'aspecte positiu de la mort quan l'hàgim experimentada. Supodo que ho diu com qui explica una fe.
Salutacions!
Publica un comentari