Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, February 13, 2012

Decidim-nos a fer les coses perquè gaudim fent-les.



Qui canta de debò no canta perquè l'aplaudeixin sinó pel goig de cantar. Per això pot cantar encara que li surti malament. Perquè no canta per agradar, sinó perquè li agrada cantar.
Qui corre de debò no corre per guanyar curses, ni per ser lloat, ni per col·leccionar afalacs, sinó perquè és feliç corrent. Per això pot córrer encara que no guanyi curses i encara que no competeixi.
Qui estudia la formació de les estrelles de debò, no ho fa per poder explicar que estudia això, ni per a penjar-se un títol al despatx, ni per a fer saber tothom que en sap molt i que pot donar lliçons. Qui estudia la formació de les estrelles de debò ho fa perquè estima els misteris de l'univers amb bogeria. Per això ho pot continuar fent encara que no es presenti a cap examen, i encara que ningú li pagui diners per fer-ho.
Qui pinta de debò no pinta per exposar, ni per fer-se famós, ni per enriquir-se, ni per ser reconegut... pinta perquè se sent tan ple pintant, que si no pinta es torna boig. Per això pot pintar, i és bo que pinti, encara que les seves obres no agradin.
Qui escriu de debò no escriu per publicar, ni per guanyar premis, ni per ser considerat un triomfador, ni per sortir als mitjans de comunicació. Qui escriu de debò ho fa perquè estima tant el fet d'escriure que si no escriu es panseix i s'enfonsa; escriu per parlar-se a si mateix, per amor apassionat a l'escriptura en si mateixa.

Mitja humanitat fa coses només per ser vist, envejat, lloat i entronitzat... i llavors, les coses, no les fa de debò, no arriba al goig de les coses, no mira la finalitat objectiva de les coses, sinó el seu ego, que, de manera dissimulada, es converteix en la finalitat real dels actes, empenyent l'objectiu natural dels actes a un segon pla.

Si estimem allò que fem, pel goig d'allò que fem i no per l'efecte enlluernador que causa en l'opinió dels altres, trobarem la felicitat en allò que fem, i transformarem la humanitat des de la discreció, en la mesura en què la humanitat pot ser transformada en allò que fem.


Estimem el que fem, pel que fem, i gaudirem. Deixem, d'immediat, tot allò que fem perquè ens vesteix i ens muda. Despullem-nos de la necessitat de pidolar la valoració aliena i llancem-nos nus al mar dels actes per ells mateixos i pel benefici que aporten a la humanitat. 
.
.

4 comments:

helena arumi said...

És curiós llegir això, just ara. Ara, que em plantejava moltes coses i se'm fa difícil conviure amb certes realitats que són com són i a mi no m'agraden.
És curiós rebre una empenta quan algú la necessita perquè no és tan lúcid ni tan intel·ligent per a veure l'arbre dins el bosc. I sovint, tens ganes de plegar de tot perquè penses que no val per a res. Però sí que val per a un mateix si gaudeix.
M'hauria d'imprimir aquest text teu i no oblidar-me de les coses que són essencials. La resta també importa però no ens hauria de desviar del camí que volem seguir.

Ada said...

De nuevo, completamente de acuerdo. Y yo soy un buen ejemplo: se me publicaron algunas cosillas y podría haber seguido por ese camino, pero no puedo. Porque escribo con gozo absoluto. Y parece incompatible con el espejismo del que hablas. Feliz día del amor!

helena arumi said...

Et sabria greu que copiés el post al meu blog amb la teva autoria i amb l'enllaç corresponent cap al teu blog?

gypsy

Jeremias Soler said...

Cap problema, Gypsy; és un honor!