Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, March 5, 2012

Que mani el nostre timoner.


-Capità! El mar s'encabrita!
-Som navegants, mariner; no avancem per pantans ni rieres!
-Tinc por, capità!
-Què et pot passar, mariner? Morir? Els més grans s'han mort i no els ha passat res. I si moríssim, seria per unir-nos a aquesta mar tan bella. T'has fixa't en l'escuma blanca? I en la boira negra travessada pel sol? L'únic que t'ha de fer por és perdre la direcció, mariner. Navega sempre vers el teu destí. Tant se val si el masteler de proa va tort, o si fem més salts que una granota borratxa, o si un miler d'onades converteixen la coberta en les piscines del mateix Claudi. Que el vaixell avanci sense por! Cap a la direcció que toca! Que mani el nostre timoner, les nostres cartes de navegació. Que no ens sedueixin sirenes amb cants melosos i seductors. Que no ens facin tremolar els taurons que salten buscant la carnassa i que s'enduen els braços i les cames dels despistats. Hi haurà dies de sol i calma, dies com el d'avui en els quals sembla que tots els déus s'han conjurat per a enfonsar-nos, dies de vent de proa, dies d'empenta, dies en què freturarem descobrir un tros de terra, dies en què enyorarem la dona i els fills, dies en què ens farà l'efecte que hem errat la direcció, dies en què l'avorriment i el tedi intentaran vèncer-nos. Però passi el que passi, cal mantenir la direcció i continuar el viatge. Aprendre a descobrir els infinits colors del blau, la bonior de flaires diferents de la sal de tots els oceans, els milions de postes úniques per a cada dia de l'any i per a tots els anys de l'eternitat, la companyia de les balenes i la carícia del vent salabrós. No existeix la rutina, mariner, cada instant és únic.
-Capità, el mar es calma, el vent s'atura...
-Sí. I una escletxa de sol s'escola entre les boires. Però saps què? A mi m'agrada més navegar amb la tempesta. Em sento més a prop de les aigües.
-Doncs la tempesta se'n va, capità.
-Se'n va, mariner, però tornarà; sempre torna... 
.
.

3 comments:

Carme said...

Que maco el vídeo!

La tempesta sempre torna i la calma també... tot torna i tot canvia...

Cristina Balaguer said...

La tempesta sempre torna, és ben cert. I potser ens havíem acostumat a navegar amb massa bona mar, amb el vent sempre de cara. Ara, que les mars estan agitades, tal com diu el timoner expert, és hora de trobar el nostre lligam amb la mar, el cel i la terra, i adonar-nos de que és en la tempesta on sorgeixen les qualitats dels bons marines, entre elles, el saber mantenir el rumb, costi el que costi, i no perdre de vista l'horitzó. Un relat ple de simbolisme, ple de missatges que no hauríem d'oblidar. Gràcies, Jeremias!

Francesca said...

Com torna la calma, després de la tempesta :)