dijous, 26 abril de 2012

Si ens dius adéu...



Intueixo que demà s'acaba una era, un cicle, una part de la història del futbol, i una part també de la nostra història; tant de bo l'errés; tant de bo el que em fa l'efecte que passarà, allò que els ocellets m'han dit, sigui només un fals rumor... però em temo que la dolçor que hem viscut en tants moments dels últims quatre anys es convertirà en un record inesborrable que només ens pot moure a l'agraïment i a l'admiració.

Si ens dius adéu, vull que demà sigui un dia net i clar, i que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant, i sobretot... sobretot... que tinguis molta sort, i que trobis allò que aquests moments històrics o intrahistòrics no et poden donar; per desgast, per esgotament, per la necessitat que tens d'oxigenar-te, o per gaudir amb més serenor dels teus fills.
Si ens dius que et quedes... que el sol faci el dia molt més llarg, i així robar temps al temps, i aconseguir que el cicle s'estiri, i lluitar per gestes noves començant des de zero. És absolutament revifador començar des de zero una altra vegada; i això, quan s'ha guanyat tot, i s'ha perdut també quasi tot, és un privilegi que només els grans esportistes es poden permetre, els que de debò tenen coratge, els que són els mateixos quan guanyen i quan perden; només ells... ho poden afrontar: “Tot guanyat, tot per guanyar...” recordes?

I així, facis el que facis, pren tot el fruit que et pugui donar el camí que a poc a poc escrius per demà. Perquè demà, segur, mancarà el fruit de cada pas, i per això, malgrat la boira, malgrat que cada decisió que prenem té un risc, cal anar endavant i cal jugar. I tu no ets dels que es tanquen enrere; ets dels que són capaços de perdre-ho tot per continuar fidels al futbol que estimen, fidels a l'atac i a l'essència de l'art feta esport. Per això malgrat la boira, cal caminar.

Si continues, no tindràs un camí planer, ni estels d'argent, ni la seguretat de la victòria, ni promeses acomplertes... Però tindràs sort, n'estic segur; perquè els qui es lleven ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, sense excuses ni retrets... i es posen a treballar, són imparables, i sempre guanyen. Un Camp Nou sencer els aclama en la victòria i en la derrota, perquè sempre guanyen. 
Bona sort!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Ben trobada la cançó del Lluís Llach, de qui Guardiola n'és tan fan i que descriu tan bé la seva situació ara mateix.

Crec que Guardiola ha ofert un exemple sensacional de professionalitat, de feina ben feta, amb resultats més que evidents. Ja no es tracta només d'haver vist un equip extraordinari (això ja havia passat altres cops, amb el Dream Team o amb el Barça d'en Ronaldinho) sinó d'haver demostrat una actitud exemplar en tots els aspectes.

En Guardiola ha sabut guanyar i ha sabut perdre. Ha sabut equivocar-se i rectificar. I sobretot ha sabut ser fidel a un estil i lluitar d'acord a ell. A diferència d'altres, que han volgut guanyar a qualsevol preu (i tampoc ho han aconseguit sempre). Sí, aquests altres que ara potser interpretaran un adéu d'en Guardiola com una victòria...

Carme ha dit...

M'has emocionat i tot!

Molt ben trobat i molt ben escrit!

ranktrackr.net