Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, June 3, 2012

Final de la lliga de benjamins. ¡Felicitats a tots els lluitadors!




Avui s'ha acabat la lliga de futbol dels benjamins de segona divisió (grup 8), i us ben asseguro que no ha estat un temps perdut, perquè el temps que dediquem a l'esport de debò mai no és un temps perdut.
Amb l'esport aprenem que no hi ha cap victòria definitiva, que cada triomf és només una petita etapa victoriosa en un camí que no té final; el mateix camí és la victòria, el treball en equip, la il·lusió per superar-se, les petites fites aconseguides, aquell corner ben tirat, aquella celebració tan dolça, fins i tot aquella derrota en la qual ens vam sentir tan units perquè vam lluitar com lleons. El triomf en l'esport no és quedar primers, ni segons, ni tercers... (en tota llista d'equips sempre hi ha d'haver un últim equip) és arribar a comprendre que treballant junts, en equip, podem superar el principal obstacle, que és el desànim i l'obsessió per treure del futbol alguna cosa diferent a la diversió i el coratge.
Igualment, aprenem que cap derrota no és definitiva, i que rere cada ensopegada tenim un llibre obert que presenta davant nostre un munt d'aspectes a millorar per a ser més forts; i, sens dubte, arribem a ser més forts.
El futbol infantil no és una escola de figures mediàtiques, no és el bitllet a la glòria, a la riquesa econòmica, a la mitificada fama... El futbol dels infants és l'escola on aprenem que si no ens esforcem, ens passen al davant amb una facilitat impressionant per molt prestigi que hàgim arribat a tenir; és l'escola on arribem a descobrir que un jugador no pot guanyar tot sol, que podem arribar a fer-ho més bé del que ens imaginem, que potser hi ha jugadors que tenen un dia dolent, però que mai no hi ha, ni hi haurà, jugadors dolents, perquè l'aprenentatge és el principal fruit de l'esforç i de la il·lusió; és l'espai on aprenem que un afalac atorga a un jugador més força que un reny o que un renec, que la felicitació i l'encoratjament són l'arrel del progrés, i que res no és essencial fora de passar-ho bé, fer amics, i treballar tots junt per aconseguir un objectiu; objectiu que si s'ha perseguit amb il·lusió i amb esforç, tant se val si s'aconsegueix o no. El futbol infantil és l'àmbit on sabem que quan un entrenador ens crida (dins d'uns límits de respecte i de constructivitat) és perquè sap que som molt millors del que demostrem, perquè ens vol molt millors; i aquest mateix entrenador, poc després, ens farà una broma, ens somriurà, per a tot seguit tornar-nos a cridar i a exigir quan arriba l'hora de treballar i d'esforçar-se. 
El futbol, i l'esport en general, són la millor escola de la vida, perquè arribem a veure que en el fons no lluitem contra els altres equips, lluitem contra nosaltres mateixos. Lluitem contra el desànim, i guanyem; lluitem contra el pessimisme, i guanyem; lluitem contra qualsevol limitació, i només pel fet de lluitar-hi, ja guanyem; lluitem contra la passivitat i contra el negativisme, i acabem guanyant, encara que pel que fa al resultat puguem perdre, perquè arribem entendre que la victòria rau a la il·lusió i l'esforç sincer.

El nostre equip ha quedat onzè d'una llista de quinze; ha remuntat un inici costós; ha salvat la categoria; ha exhibit una millora espectacular en tots els seus jugadors,  i s'ha superat a si mateix. Enhorabona!

Us torno a posar un dels millors discursos de la història de l'esport; unes paraules per a treure'n suc, i per a fer escoltar i tornar a fer escoltar a tots els infants que volen fer esport i que volen viure amb passió tots els aspectes de la seva vida. 
Mai no hem perdut aquell temps en què hem lluitat i en què hem gaudit. 






2 comments:

Elisabeth said...

Estic totalment d'acord i es meravellós el que diu!

Jeremias Soler said...

Gràcies Elisabeth, pel comentari!
I que gaudim del futbol molts anys!