Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, June 4, 2012

"Gairebé no coneixem, ni coneixerem mai, la humanitat" o "El privilegi de topar-me amb tu; sí, amb tu"

Si durant una jornada sencera de deu hores, dediquéssim cada minut del dia a xerrar amb una persona diferent, al llarg de la jornada hauríem tractat 600 persones; en una setmana de cinc dies, 3000 persones; i en un any de 52 setmanes, hauríem vist 156000 persones, que no arriben ni a la totalitat de la ciutat de Terrassa; en vuitanta anys (tota una vida) hauríem parlat amb poc més de dotze milions de persones durant poc més de dotze milions de minuts; el doble de la població de Catalunya. Hem de reconèixer, però, que un minut és un temps molt breu per a conèixer una persona.
Si en comptes d'un minut dediquéssim un dia sencer a estar amb una persona, i a l'endemà un altre dia sencer amb una persona diferent... i així cada dia... en un any hauríem tractat 365 persones, i en vuitanta anys, 29200 persones, aproximadament una setena part de la població de Terrassa; ens caldrien divuit milions d'anys per a poder dedicar un dia a cadascuna de les persones de la humanitat actual; i cal dir que un dia sencer tractant amb una persona és molt poc temps per a conèixer-la.
Com a conclusió, podríem dir que al llarg de la vida només som capaços de conèixer una ínfima part de la humanitat, un tastet, un bri dels humans... 
Aquesta petita part d'humans ens serveix per a fer-nos una imatge, o un model, de la totalitat de la humanitat. 
No costa gaire veure el fet que aquesta imatge serà molt poc real i gens representativa de la totalitat dels éssers humans; la imatge conscient, i sobretot inconscient, que tenim de la humanitat, depèn de la sort que hàgim tingut pel que fa a les persones, a les poques persones, que hem tractat al llarg de la nostra vida. ¿Havíeu pensat en això alguna vegada?

També m'agradaria afegir que el fet que la fracció de persones que tractem al llarg de la nostra vida sigui tan i tan petita, si la comparem al conjunt d'humans que existeixen, fa que les persones que ens envolten esdevinguin una casualitat meravellosa. Trobar-nos a prop de les identitats que tractem cada dia, poder-hi parlar, poder-les escoltar, poder-les contemplar, representa un privilegi del qual no som prou conscients, perquè només són una infinitèssima part de tota la humanitat, i coincidir amb elles és una casualitat fascinant, ben bé com una loteria.

3 comments:

Sergi said...

Interessant càlcul i interessant reflexió. Realment la quantitat d'homo sapiens d'aquest món és espectacular. Potser el més irònic és que alguns d'aquests homo sapiens es trobin tan sols.

D'altra banda, recordant el que deies l'altre dia de la mitja taronja, seria curiós calcular quina probabilitat tenim de trobar la parella ideal (suposant que només n'hi hagi una, per seguir el criteri d'aquesta ximpleria romàntica).

Francesca said...

La blogosfera ens ajuda a ampliar aquest horitzó d'humanitats conegudes-amigues. Només per això ja paga la pena.

Anonymous said...

Ostres no hi havia pensat això. És com terrible no? Bé, terrible per tota la gent que no coneixerem i fantàstic per ensopegar en l'espai temps amb els que ens envolten i passen per la nostra vida. Interessant, sens dubte