Temps de feina a la muntanya de l'est de Barcelona.
Educació en el lleure que atura temporalment la meva activitat al blog fins dissabte.
Gust de cel blau, de pins, de casa antiga; regust de seminari reconvertit a retrobament amb els tresors perduts de la humanitat.
Son i goig.
El ritme lent de la grandesa amagada a la quotidianitat.
No tingueu pressa.
No us perdeu cap instant.
La vida és un instant immens que s'allarga.
La vida és un instant immens que s'allarga.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada