Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, July 1, 2012

Tornar a casa. Nàmaste.



Ahir escrivia al facebook, com endut per un rampell, que se'm presenta com una evidència el fet que la insatisfacció vital de moltes persones té com a causa principal un allunyament contundent respecte la natura; allunyament físic i allunyament pel que fa als anhels més profunds. Quan l'ambició es fixa un objectiu allunyat de les condicions originals de la natura, apareix la insatisfacció vital, i no mostra amb facilitat les seves causes, amb la qual cosa és una mica més difícil superar-la.

I ja sé que tots som diferents, i que cadascú té les seves inquietuds, però no som tan diferents com perquè el paràgraf superior, segons la meva opinió, no sigui cert. Tots procedim del mateix origen. Tots hem heretat la meravellosa informació genètica configurada al llarg d'un llarg procés d'amor i lluita amb la mare Terra que ens ho ha donat tot. I sovint passa que qui diu que odia la natura salvatge (que hi ha qui ho diu) ho diu perquè les connexions neuronals configurades al llarg de la seva experiència vital l'han allunyat fins a tal punt dels seus orígens, que no els reconeix.

Per evitar depressions i insatisfaccions de qualsevol mena, camineu pel bosc; i si podeu, escolliu el bosc verge, més que no pas els camins ja fets; no menyspreeu els dies de pluja, que són els dies en què les flaires del bosc s'escampen amb més intensitat; no tingueu por del fang, la millor crema per al cos; trieu les platges salvatges, sense passeigs marítims ni camins de ronda, ni rètols civilitzadors, ni banyadors, ni artefactes duts pels qui s'emporten l'estridència als espais a on suposadament pretenen fugir-ne. No deixeu de cercar territoris inhòspits, salvatges, mancats de serveis i de comoditats; heu de creure en el misteri de la natura encara que us diguin que ja no hi ha misteri i que tot està ja trepitjat. La terra recupera el seu espai i tot torna a ser verd, a ser indòmit, a ser verge, per a regalar-vos l'origen que us han malmès i la imatge original que algú us ha esborrat.
Cal tornar a la natura original, cal tornar a casa.

4 comments:

marta said...

Jo des de fa anys em busco en deserts de sorra, perque es ben veritat que hi han molts tipus de desert a la nostra societat i vaig decidir fugir de tot allò que em feia impossible arribar al meu fons i retrobar-me en aquelles parts d' un mateix que anem perdent pel camí. La vida no es una qüestio de supervivencia sino d' assaborir-la plens de nosaltres mateixos que és l' unica manera de donar-nos als altres.

Cristina Balaguer said...

Totalment d'acord amb les teves paraules. El secret a veus és aquest: tornar als nostres orígens. A sentir les olors, a tastar els sabors i notar com el vent llisca sobre la nostra pell. Esperançada deixaré que arribin les vacances perquè és el moment en que podem aprofitar de tot això i marxar al nostre petit paradís. Bones vacances Jeremias !!! Un petó!

Jeremias Soler said...

Moltes gràcies a totes dues pels comentaris. Us desitjo molt bones vacances també. A mi encara em queda una mica per agafar-les.
NÀMASTE.

Clidice said...

La natura et dóna l'oportunitat de conèixer tot allò bo que pots arribar a ser i ... tot allò terrible que també. En ella, en la seva immersió, hi trobaràs tot el coneixement. La resta és pura ortopèdia, si saps viure allí, qualsevol artifici et semblarà luxe. Et desitjo pau.