Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Monday, August 20, 2012

La por que fan de vegades els micos humans

De vegades, els micos humans, em fan por.
Em fa por la intolerància que pot enviar a la presó unes adolescents només per cantar en una església una cançó de protesta contra el poder. Puc arribar a entendre que algú ho consideri de mal gust, però trobo monstruós tancar dos anys en un penal unes noies per aquesta raó.
Em fa por la fúria amb què els micos sapiens defensen o ataquen algú quan se senten nombrosos i formen una massa exaltada. Les manifestacions d'un cantó i d'un altre de vegades condueixen a la violència irreflexiva.
Em fa encara més por la violència reflexiva; per exemple, la violència del Papa Pau IV (Juan Pedro Carafa) que a Roma es va dedicar a perseguir les persones que no acceptaven la totalitat de la doctrinacatòlica (dimecres us en parlaré); les empresonava, les torturava i a l'últim les executava de forma monstruosa, bullint-les en una olla enmig d'una plaça, cremant-les, o enfonsant-les als canals de Venècia lligats a una pedra. Ho feia perquè considerava que així les podria salvar del foc etern, a elles i a tots els que s'acollonien veient les seves execucions. Heus aquí una prova de com les creences integristes i absolutistes engendren violència; els fruits que produeixen aquestes creences haurien de ser suficients per a provar el seu error doctrinal, en tot cas, l'error de certs aspectes violents de la doctrina.

Em fa por la necessitat de venjança que tenim els micos sapiens. Imagino que en algun moment he pensat que una persona com el segrestador d'Ortega Lara, que no va tenir pietat a l'hora de tenir el funcionari de presons reclòs en un forat, mal alimentat i pertorbat mentalment, no podria patir millor càstig que acabar els seus dies en una presó; però aquest pensament és de mico sapiens, no pas d'humà superior. La manera com són o com actuen els altres no hauria de determinar com som o com actuem nosaltres. La fredor aliena no ens ha de refredar. La pietat vers els culpables no ens afebleix a nosaltres sinó als que s'entesten a continuar sent culpables. Només els valors democràtics construiran la democràcia, no pas la venjança o la violència oficial.

Em fan por els micos sapiens que vans dins dels seus cotxes i que no toleren cap error dels altres conductors; els insulten, els menyspreen davant dels seus propis fills, convençuts que no són micos perquè tenen màsters i duen corbata.
Em fan por els micos sapiens que odien els estrangers (són molts micos sapiens els qui odien els estrangers de manera instintiva).

Em fan por els micos sapiens que insulten o ridiculitzen les opcions sexuals minoritàries.

Em fan por els micos sapiens que diuen que estimen les persones que viuen opcions sexuals minoritàries, però que tot i dir això es dediquen a arraconar-les, a apartar-les, a marginar-les i a proclamar la seva condemnació eterna.

Em fan por els micos sapiens que no saben que son micos i que es pensen que allò que creuen és absolut i que en conseqüència tenen l'obligació d'imposar-ho als altres pel seu propi bé i fent servir qualsevol mitjà. L'antropocentrisme que ens cega sobre la visió de nosaltres mateixos, com a micos que som, ens enquista en aquelles pulsions que es disfressen de civilitat, però que són coordinacions hereditàries de primats, de micos que compartim moltes tendències amb els altres micos, els que no han arribat a desenvolupar cap tecnologia.

2 comments:

Francesca said...

No puc afegir res més: fas un bon resum.

Sergi said...

És cert que els humans ens comportem com a animals (científicament ho som, per molt que molts intentin fer una diferenciació artificial entre nosaltres i els altres animals). En aquest sentit la natura ens empeny cap al que la vida és realment: supervivència a tota costa. De vegades les paraules natura i vida estan vestides amb un vel beatífic que no es correspon amb la realitat. La vida és lluita cruel i els animals produïm molt de dolor als altres en la nostra lluita per sobreviure.

Potser arran del concepte de civilització, l'home desenvolupa unes actituds que el fan diferent, per bé i també per mal. El sadisme, o dolor gratuït, en seria un bon exemple.

I aquí hi hauria una discussió interessant: com ens enfrontem al mal? El sistema judicial és massa tou, massa garantista (com es veurà quan acabin els judicis dels Camps, Urdangarins i companyia) o pel contrari és massa sever, massa cruel? Quin càstig mereix un home que compra i ven esclaves sexuals per nodrir les xarxes de prostitució que actuen amb quasi total impunitat al nostre país? I algú que crema un bosc per diversió?

Trobo que és ben difícil això de la justícia.