Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, September 12, 2012

Estimo el vent

Un racó de Tarifa.

Alena el Llevant i atia el foc de les onades a la sorra seca, a frec de la meva filla, que es protegeix embolicada en un pareo. És com si l'oceà li volgués fer un petó i com un animal rabiós saltés enllà dels seus límits.
El vent esculpeix les ones a la sorra; el signe de la quantificació; i la mar torna a ser aquell tot que ens configura la vida i que mai no et canses de mirar. Converteix el baf insà dels miratges tenebrosos en oxigen pur i en llum nítida.
El mar continuarà quan ja no hi siguem; quan no hi siguem com a individus i quan no hi siguem com espècie. El sol convertirà el besllum en maragda i s'escamparà la mateixa salabror que avui, i amb la mateixa força.
Quan no hi siguem, tot es renovarà, i el camí de la consciència prendrà altres direccions vers la vida plena.
Estimo el vent que es fa amic de la mar per arribar a la pell dels qui la Terra estima com a fills, que són aquells pels quals ella, manyaga, se sap estimada.

1 comment:

Francesca said...

A mi el vent em fa sentir fràgil. La teva visió m'agrada més. :)