Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Sunday, September 30, 2012

La felicitat no és un viatge al Carib o a la Polinèsia, sinó un passeig per la rambla del nostre poble


Cel de Terrassa el 14 d'abril del 2012.

Les vacances i els dies de festa no han de ser els fars que ens ajudin a suportar el dia a dia; cada dia ha de ser, per si mateix, un far; cada dia ha de ser una raó per a sentir-nos motivats, il·lusionats, plens de projectes i d'idees. Si vivim només per les vacances, les vacances se'ns convertiran en un període tens, el temps del qual correrà com el vehicle més ràpid. No podem gaudir d'allò que té un temps escadusser, limitat i pactat, i que, a més, s'acaba tan de pressa; un temps que sovint malgastem amb miratges consumistes que algú ens fa creure que són paradisos. La llavor de la felicitat rau a cada jornada de la nostra vida. Els dilluns i els dimarts poden ser dies gloriosos. Cada matí ens pot proposar un repte; el que cadascú trii, el que cadascú senti al seu interior: fer feliços els qui ens trobem; aturar-nos, amb una mica més de pausa, a contemplar l'expressió dels ulls de les persones, endevinar allò que els cal, convertir-nos en allò que necessiten; solucionar les qüestions pendents que fa dies que arrosseguem; dedicar més estona a aquells que normalment no tenim temps d'atendre; mirar el Sol com s'amaga; perdre una mica el temps; gaudir del goig de no fer ni cas a aquell que s'enutja amb nosaltres sense raó i sentir-nos intensament plens en adonar-nos que no aconsegueix destorbar la nostra pau; pensar que potser demà ens morirem i viure de manera que, si així fos, tot estigués bé, tot fos correcte, i ens enduguéssim un bon feix d'experiències viscudes i d'agraïment; confiar en l'existència a cada embat del destí. 
Després, podem, igualment, anar de vacances; podem gaudir amb delir del cap de setmana; però aquests espai no seran petits permisos carceraris enmig d'una condemna perpètua, sinó la continuació d'una vida lliurada al goig i a la passió. La felicitat no és un viatge al carib o a la Polinèsia, sinó un passeig per la rambla del nostre poble. Tenim l'oportunitat d'existir, i això és inèdit i sorprenent; aprofitem-ho mentre duri, i quan arribi el final, malgrat les marrades inoportunes i els errors, podrem dir que tot ha estat molt i molt bé.
 

1 comment:

Joan Canela Serentill said...

M'agrada la forma en que encoratges de forma senzilla i humil, sense pretendre donar lliçons de com viure, sinó de reflexionar sobre el que realment ens fa feliços a cadascú; i a vegades pot ser molt poca cosa. Vaig conèixer el teu bloc aquesta setmana i he vist repetides varies vegades en les teves entrades la idea de "perdre el temps", a la qual m'hi subscric totalment. Sovint una pausa per pensar, reflexionar, trobar-te amb tu mateix... és la millor teràpia al temps.