Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Friday, October 19, 2012

Enterreu la disciplina al cementiri de les eines rovellades



El sofriment infantil, en línies generals, no produeix adults més forts ni més resistents, sinó tot el contrari. Opino que el patiment a les edats de la infantesa és la causa principal dels desequilibris psicològics, emocionals, socials... que es pateixen a les edats adultes. Ments ferides, febles, malaltisses, insegures, infelices, obtuses, violentes, asocials... es forgen amb les angoixes i els rosecs infantils. I tot això sense arribar al cas extrem de la patologia. Les nostres mancances psicològiques lleus, els nostres punts foscos, allò que sabem que no funciona del tot, tenen com a causa directa o indirecta, o com a caldo de cultiu, el patiment i el malestar de la infantesa.

Aconseguiu per damunt de tot, i sense renunciar a la tasca d'educar, una infantesa feliç per als vostres fills; estareu construint els fonaments d'una edat adulta mentalment sana i feliç. Defugiu el perfeccionisme, la crítica constant, la recriminació continuada... És preferible que els nens duguin la roba bruta per haver jugat que no pas anar nets perquè senten terror del que els seus pares els puguin dir si s'embruten. Procureu-los bassals, capgrossos, fang, pedres i la possibilitat de caminar pel bosc per a mirar bestioles. Ensenyeu-los a estimar la pluja i el gust de mullar-se sota dels ràfecs. Valoreu la higiene, però no la convertiu en una divinitat. Lluiteu perquè se sentin lliures i perquè riguin molt. Preocupeu-vos si no els veieu contents, i feu-los veure que passi el que passi sempre tindran al seu voltant més bellesa i més amor que no pas dolor i sofriment. Perdeu el temps amb ells i ensenyeu-los a perdre el temps. Ensenyeu-los a mirar. Ensenyeu-los a sentir passió per la vida i per tot el que la vida té de bo. Enterreu la disciplina al cementiri de les eines rovellades i substituïu-la per l'amor a la feina ben feta i al gust de veure la bellesa de les accions correctes i ordenades. Feu-los veure que els càstigs no tenen sentit, i que el que els ha de moure a fer les coses bé és l'amor i les ganes de fer les coses bé. Una infantesa feliç val més que qualsevol objectiu cultural, esportiu, artístic, acadèmic... La felicitat dels infants és la garantia del futur de la humanitat.     

1 comment:

Carme said...

Penso que tens tota la raó... bé, n'estic convençuda!

M'agrada com ho expliques, és bellesa pura, és estimació i amor.