Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Tuesday, November 13, 2012

Demà, vaga. Missatge als empoltronats que manen.



MISSATGE ALS EMPOLTRONATS QUE MANEN

Diguin (vostès, rics del govern) als de la UE que canviïn la política que prioritza el retorn del deute a Alemanya front les despeses de sanitat i d'educació de les persones, que es consideren secundàries ... i que si no la canvien marxarem! 
No s'atreveixen? ¿I en canvi s'atreveixen a augmentar els morts als hospitals de tot l'estat? ¿I s'atreveixen a viure com prínceps d'hotel en hotel? ¿I s'atreveixen a protegir i mimar les grans fortunes i a premiar els que han evadit diners? ¿I s'atreveixen a pagar un dineral a l'església? ¿I s'atreveixen a una bonior de despeses absurdes, moltes de les quals obeeixen a interessos poc clars?

¿No creuen que potser els de la UE s'acollonirien si els amenacen amb marxar? Pensin que l'euro se n'aniria a norris, i això tampoc no els interessa.
Deixin que els bancs s'enfonsin i rescatin les famílies. Aturin els desnonaments; no deixin que es refredin el cossos morts de les persones que se suïciden, ni els cossos vius de les persones que d'ara endavant viuran al carrer i que a més tindran un deute milionari de per vida; esclaus del segle XXI, servents de la gleva, per culpa dels miserales que han dissenyat les estratègies dels bancs i que ara són rescatats amb els nostres impostos. Anava dir una paraula gruixuda, però me la reservo, pensin-la vostès mateixos i demanin perdó a la seva mare, de part meva, que no en té cap culpa.

DEMÀ FARÉ VAGA. I RECONEC QUE UNA VAGA ÉS POC. QUE EL QUE ESTÀ PASSANT NECESSITA MOLT MÉS.

3 comments:

helena arumi said...


No sé com hem arribat a aquest punt. Injectar diners als bancs mentre la gent se suïcida quan perd la seva llar i es queda al carrer. Atroç, inhumà, pervers.

Em fa tanta por que això no sigui un somni, on queda la consciència?

Sergi said...

Jo crec que a la UE ja estan acollonits. Jo, de fet, també ho estic una mica perquè no veig cap solució indolora i eficaç per a la situació actual.

Per exemple, això que passa amb els bancs, quina solució té?

Deixar-los caure pot semblar el més sensat però recordem que els diners que han deixat en préstec i que ara emergeixen, en forma d'impagaments per part d'empreses que fan fallida i de pobres hipotecats que no poden pagar, no són diners del banc. Si els bancs fan fallida, els qui tenen estalvis, els perdran (hi ha el fons de garantia però aquest fons serà insuficient si els bancs comencen a caure per efecte dominó. I l'alternativa és que l'Estat es faci càrrec d'aquests pagaments, el que sortiria encara més car que rescatar els bancs). Seria una solució justa que els qui tenen estalvis (els qui van ser prudents mentre tanta gent s'hipotecava perquè "cal ser tonto per seguir de lloguer") els perdessin? Seria just que fos el contribuent qui carregués amb totes les pèrdues?

Amb tot, també sóc de l'opinió que la gestió del govern espanyol (d'aquest, de l'anterior i especialment del de "España va bien") és manifestament millorable. Que s'ha malbaratat molt diner públic de forma equivocada, poc ètica o directament il·legal.

Tant de bo estigui equivocat i hi hagi una solució justa i indolora però em costa creure-ho.

Jeremias Soler said...

Tens raó; no hi ha una solució indolora ni justa del tot. Cal escollir:

a) regalar diners als bancs, posant aquests diners com a deute de l'estat (és a dir de tots nosaltres) que és el que estan pensant fer.

b)deixar caure als bancs, arribant així gairebé al col·lapse i provocant un "corralito".

c) l'opció (a) amb l'afegit de renunciar als desnonaments de les persones que perden l'únic habitatge que tenen. És a dir, aquest habitatge podria passar a ser del banc, però els seus habitants tindrien dret a viure-hi de per vida. A canvi de regalar diners dels contribuents als bancs, els bancs haurien d'acceptar l'inconvenient de no poder accedir al control dels habitatges ocupats. Això podria perjudicar els bancs també en el sentit que moltes famílies podrien deixar de pagar la hipoteca en veure que no perden la casa; la qual cosa ens obligaria als ciutadans a assumir encara més deute.

Jo em quedo amb la (C), amb la idea que un cop se solucioni la crisi, a la llarga, cal canviar molt les lleis per evitar que els bancs emboliquin la gent amb ofertes enganyoses i per frenar l'especulació i les operacions econòmiques que no són la resposta a una millora sinó a un joc financer.