Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Saturday, December 29, 2012

Qualsevol objectiu nacional o polític només té sentit si arriba per procediments democràtics i humans. Canviem la dinàmica de la història.



Fins avui, a la història, els compromisos i les complicitats internacionals només han aparegut rere l'esperó dels interessos. Les nacions s'han ajudat entre elles quan han tingut alguna cosa a guanyar. Els ideals internacionals de cooperació, harmonia i fusió només s'han materialitzat si darrere del visible hi han reposat, amb una força prou convincent, un bon feix de promeses de mercat, de negocis potencials, de guanys palpables. 
Les nacions, són, si fa no fa com les persones: façana de dignitat que cobreix un substrat animal amb aparent bona voluntat però profundament instintiu. Que li expliquin a França quan va ser envaïda per Hitler al 1939 davant la diplomàcia ofesa d'Anglaterra i dels Estats Units, que van deixar que cremessin França sense intervenir-hi. Els japonesos van haver de bombardejar Pearl Harbour perquè l'oncle Sam prengués consciència que calia entra a la guerra. Encara que mai no ho diran, a les digníssimes nacions democràtiques els importa ben poc el futur de les altres nacions si no tenen una raó prou convincent per a comprometre's en la seva ajuda; i aquesta raó, fins avui, ha estat el diner, l'energia o la supervivència.
És per això que la violència no és la solució per a cap fita. Les victòries definitives són les de la humanitat, les del respecte, les del convenciment de les persones. Cal canviar la dinàmica sanguinària de la història. Cal dedicar tots els esforços a convèncer l'oponent, apel·lant a la seva humanitat, abans que l'oponent no es converteixi en enemic. Els enemics no raonen; els oponents encara són humans; o intenten ser-ho, encara que pugui no semblar-ho. 
La humanitat dels oponents és la societat civil que pensa, que sent, que estima, que posseeix empatia, que respecta, que opina. La humanitat de les nacions (de les properes i de les llunyanes) és la seva gent, les seves famílies. Les complicitats i compromisos que cal buscar amb urgència són els de la consciència de les persones que sostenen les nacions. Cal convèncer la gent del fet que ells i elles han de ser les columnes dels governs i dels estats, sense por i sense mandra. 
La guerra és l'enemic de tothom; del qui guanya i del qui perd. Dins del vaivé macabre de l'onada de la guerra, ara moren les famílies estimades dels uns, i després, quan l'onada torna enrere, moren les famílies estimades dels altres. La guerra és la destrucció de la humanitat, d'una nació i de l'altra. Les victòries definitives són les que s'assoleixen en la pau, amb la força de la consciència democràtica i de la humanitat de les persones. És urgent de cercar complicitats i compromisos humans per aconseguir la independència i la llibertat de tots els pobles.

Hauré de sentir, temps a venir, com molts estrangers retrauran a França alguns ponts que no han estat volats, alguns pobles que no han cremat i tots els homes que no hauran mort. Però és tot el contrari, exactament el contrari, el que a mi m'impressiona tant. És la nostra immensa bona voluntat de tapar-nos els ulls i les orelles. És la nostra lluita desesperada contra l'evidència. Encara que res no pugui servir de res, fem saltar els ponts, tanmateix, per tal de jugar aquest joc. Cremem pobles de debò per jugar el joc. I és per jugar el joc que moren els nostres homes.

Antoine de Saint Exupery.
PILOT DE GUERRA

Thursday, December 27, 2012

Serra d'Aralar. Aralarko San Migel Santutegia. Lekunberri.



La Serra d'Aralar és un gran massís càrstic situat entre les províncies de Guipúscoa i Navarra. El paisatge és ple de valls cobertes sempre d'herba, coves, simes, fòssils del fons marí, fagedes... L'ocupació de l'indret des de la prehistòria permet trobar-hi dòlmens i d'altres sorpreses, algunes encara per descobrir.
A la Serra d'Aralar s'hi troba el santuari de Sant Miquel, a prop del poble de Lekunberri.

























Wednesday, December 26, 2012

Donòstia de nit i el conte que ens explica la ment.


La nit és un escenari en el qual alguns actors que durant el dia passen desapercebuts s'acaben convertint en les figures principals del drama o de la comèdia; o del drama i la comèdia. 
La nit, al capdavall, només ho és en relació a la nostra percepció; perquè al món hi ha el mateix de nit que quan cau la llum del sol; la mateixa matèria, el mateix ordre, tot és exactament igual que de dia. És de nit perquè no veiem el món igual. 

Apareix, aquí, de nou, el dilema entre el que hi ha i el que veiem. 
Si el que hi ha no es pot separar del que sentim, i si el que sentim configura el que de debò hi ha, aleshores la nit no és una qüestió subjectiva, sinó un món nou i diferent; i no només la nit, sinó cada instant; cada instant és nou, i a cada moment tot és diferent a com era un moment abans. 
Si, per contra, el que hi ha no depèn del que sentim; nit i dia són pràcticament idèntics; només variaran les petites modificacions que produeix el temps entre qualssevol parell d'instants de temps que comparem.
Al capdavall, el que percebem és un model fet de sensacions i creat per la nostra ment a partir d'uns estímuls reals i objectius externs a la nostra consciència. El món que copsem és un conte que la ment ens explica perquè siguem capaços de comprendre aquella petita part de la realitat que ens és necessari conèixer per tal de sobreviure, controlar l'entorn i reproduir-nos.

A banda de tot, i potser és el més important, Donòstia, de nit, és molt bella.