Friday, December 7, 2012

El déu que ha creat les planúries salvatges de la terra, els crepuscles rosats, el somriure dels infants, i la llengua que parlen tots els pobles del món.


Malgrat les giragonces de la història, els trets dels canons, els cops de puny a la taula dels intolerants i dels dictadors, l'estretor mental dels xovinistes culturals, la curtedat intel·lectual dels que es pensen que tot rau a unes tapes i uns vins i al “que se entienda” i al “en cristiano cojones” i al “que falta de respeto estos catalanes que hablan en catalán”... Malgrat les pistoles, malgrat els crits, malgrat el porprat dels cardenals còmplices ex-inquisidors dels cossos i inquisidors en actiu de les ments sotmeses, malgrat el "todos al suelo" i la por del "todos al suelo", malgrat les dècades de dictadura, malgrat els genocidis humans i culturals, malgrat els morts de les cunetes i de les carreteres, malgrat la punyetera crueltat de negar-se a retornar els ossos des executats als seus familiars en nom d'un oblit que ells mai no practiquen, malgrat els wertazos, les espanyolitzacions, la marginació del català, la humiliació de la cultura humana, malgrat la misèria ximpanzé (i que em perdonin els ximpanzés) que mou els "toritos bravos" a cagar-se damunt la llibertat de les persones... malgrat tot això, les persones sempre serem lliures, sempre treballarem per la llibertat, sempre ens tornarem a aixecar, sempre continuarem endavant i sempre guanyarà el poble. Els dictadors sempre seran assenyalats per la història i per la comunitat humana com a desferres humanes que van contribuir a escampar el dolor i l'esclavatge de les persones. Els intolerants sempre arrossegaran damunt la seva descendència la vergonya de la inhumanitat que van exercir, i els pobles i persones trepitjades s'alçaran una vegada i una altra, perquè les persones hem nascut per a la llibertat. 

La llibertat és la nostra vocació, la nostra missió, i no volem la vida si a la vida no som lliures. I si nosaltres morim, en vindran més darrere nostre que lluitaran per la mateixa llibertat, sagrada, divina, eterna i indestructible. El nostre déu, els qui el tenim, és el déu de la llibertat, el déu de la tolerància, el déu de la intel·ligència, de la ciència, de la cultura, de la pau, de la construcció, de la col·laboració, de la vida... I aquest déu és omnipotent. El déu fosc dels dictadors és un fals déu, un demiurg inventat per la seva ment reduïda i maleducada a través de generacions de foscor i de violència. Nosaltres creiem i adorem el déu de la llibertat. El déu que ha creat les planúries salvatges de la terra, els crepuscles rosats, el somriure dels infants, i la llengua que parlen tots els pobles del món. El déu que ha creat els cossos nus de les persones, la brillantor de les mirades, les onades del mar, el guspireig del sol damunt les aigües, el vent, el bosc, la nit amb els estels i l'albada amb tota la seva força regeneradora. Els feixistes només assoliran triomfs petits, ni que durin anys, perquè el déu de la llibertat els escombrarà com escombra totes les pudors i totes les epidèmies. Per això la humanitat avança, per això, diguin el que diguin anem endavant, i sempre, sempre, hi ha, i hi haurà, més llum i més amor que no pas odi.
La por sempre és pitjor que allò que es tem; és per això que quan arribi allò que temem, restarem tranquils, perquè serà menys dolent que la por; i tindrem la força de la raó i de la llibertat per a lluitar amb l'arma de la pau i de la veritat. El qui no té res a perdre és omnipotent; per això el poder del poble esclafat és omnipotent. Esclafeu-nos i sereu derrotats. L'avantatge que té aquell que ho ha perdut tot pel fet de lluitar per la justícia, és que pot continuar lliurement lluitant per la justícia, perquè ja li ho han tret tot i no tenen res més per prendre-li.

No comments:

ranktrackr.net