Tot el que està escrit aquí és obra de Jere Soler

Si voleu veure l'altre blog que tinc feu click:

Wednesday, December 19, 2012

Som magdalenes crues, sense coure.


Som com un pastis poc cuit; com un brioix a mig fer, com un “quasi sóc allò que crec que sóc”. Tan bells com són els guspireigs de sol damunt la mar a la riba de la Cala Fonda. Tan impactant com apareix la volta del cel esbandit al capdamunt d'un pic nevat enllà del qual només hi ha infinit. Tan brutal com és existir. Nosaltres, micos creguts; estem a mig fer; i no en tenim la culpa.

Avui he vist una altra ximpanzé, dins d'un cotxe, escridassant, com a bona ximpanzé, el senyor del cotxe del davant per no se sap ben bé què. La ximpanzé se sentia segura dins la seva carcassa de ferro i plàstic; i cridava i cridava sense humanitat. 
He vist, també, una colla de ximpanzés vestits de delinqüents (tern i corbata com el Millet, com el Díaz Ferran, com tants...), que des dels seus despatxos de Madrid en comptes d'oferir les mans esteses, o el diàleg, o la raó, o la lògica, o l'intercanvi de visions... per a tractar el tema d'un poble que vol opinar sobre el seu futur, es dediquen a amenaçar amb inhabilitar el líder d'aquest poble, menyspreant els vots, la democràcia i el dret a decidir. Els mateixos micos que van fent amen als alemanys quan es tracta de prioritzar el retorn d'un deute que el poble no ha contret però que ha de pagar per davant de les necessitats de sanitat o d'educació. 

Som, definitivament, magdalenes crues; sense coure. Ens falta temps de cocció; per això ens matem, ens torturem, ens destruïm, ens odiem. Per això, de tant en tant, deslliguem el monstre que duem a dins i actuem com a diables, dibuixant escenaris de guerra i de menyspreu que converteixen la terra en infern i les persones en éssers pitjors que els animals salvatges.

Tenim a les mans ser alguna cosa més; potser el gruix dels Homo sapiens de moment no pot, però els individus sí; els individus podem ser allò que ens creiem que som: humans. És a les nostres mans; ni que només sigui per a demostrar que ho podem ser. 
Feu bé fins i tot allò que ningú mai no sabrà que feu bé, i sereu humans. Prioritzeu la bondat per damunt de la perfecció. Gaudiu de la bellesa dels guspireigs del sol damunt la mar a la riba de la Cala Fonda. Cregueu en la bondat i en la bellesa de la vida encara que els animals sapiens s'entestin a desdir-vos-en. No jutgeu ningú; fan el que poden; no són culpables de tenir el “voler” malalt. No saben què són; no saben com val el que són. No saben com n'és de miraculós “ser”. És més increïble el fet de ser que el fet que hi hagi déu; i en canvi molts creuen en déu i no s'adonen de com n'és d'increïble ser.

Cal protegir-nos dels genocides sapiens que dormen al cor de tots i que poden despertar quan el seu ego, el seu xovinisme, la seva violència latent sigui esperonada a esclafar, a destruir. Encara no són humans, i no se n'adonen.

2 comments:

Carme said...

Quanta raó tens!

I un forn ben gran per posar-nos a coure uns quants segles més? :)

Evolucionem lentament, mooooolt lentament i encara no som ni humans del tot ni molt menys sapiens del tot.

Francesca said...

A mig coure estem, certament, però no sé si som magdalenes, massa bones encara...